05 de setembre 2008

Dona desconeguda [Relats Conjunts]


Li agradava passejar-se i exhibir-se dalt del carro de cavalls per tota la ciutat. Li encantava deixar bocabadats a tots els ciutadans lluint la seva esvelta figura, asseguda mil·limètricament en una posició estratègica, de manera que fos visible des de tots els angles possibles. El barret li cobria els cabells prèviament recollits i impedia que la cara fos fos coberta o destorbada. Els ulls i els llavis, amb una petita dosi de maquillatge afegida, havien de fer-se veure i ser el reflex de la seva ànima, parlar per ells sols i deixar clar que el mur entre ella i aquells que l'estudiaven amb la mirada encara era molt alt. Llavors i sempre. Encara hi havia classes, pensava, i cadascú ha de conformar-se amb la seva. L'abric també havia estat escollit amb cura, havia de demostrar de quina pasta estava feta. La pell lluïa amb els reflexos de llum, i el color negre li ressaltava les faccions i corroborava la seva expressió. Les mans s'amagaven tímidament, però no del tot: calia deixar entreveure els braçalets d'or i de bronze que li adornaven el canell.

Amb l'esquena ben recta i una mirada desafiant i plena de vanitat, aixecava lleugerament la barbeta, només fent lleugers moviments de cap quan es creuava amb els homes més desitjats i més ben posicionats de tota la regió. Quan aconseguia arrencar-los un somriure o paraules boniques que la lloaven, la seva figura es mostrava impassible, gairebé ni s'immutava. Per dins, però, el repassava de cap a peus i s'omplia d'orgull. També quan llegia les ments de la resta de dones, aquells ulls que se la menjaven li feien veure que de bon grat es canviarien per ella i pujarien al carro, i es passejarien per tot arreu pel simple goig de ser observades i admirades.



Però les pells eren una simple imitació.

Les joies, quincalla.

El seu rostre, malgrat els seus esforços, continuava amagat. Això sí, sota una generosa capa de maquillatge.

Les mirades de les dones tan sols eren una continuació de l'admiració que mostraven envers la Senyora, que anava davant seu. A ella, una simple criada, tan sols li arribaven de rebot.

La seva fama de vanitosa havia arribat a les orelles dels homes, que en veure-la no podien reprimir-se i li somreien, tot dedicant-li paraules amables i intentant crear situacions interessants per explicar a les reunions d'amics. Mentrestant, de reüll i amb molt d'encant, li deien a la Senyora tot el que no es pot expressar amb paraules, de manera educada i elegant. Com havia de ser.

19 comentaris :

  1. Oh! Laia! Que bo! És molt bo el gir que li dones a la història! De debò! Puc aconsellar un llibre per llegir? Falsa Identitat de Sarah Waters.

    ResponElimina
  2. I és que les coses no sempre són el que semblen. Bon relat agredolç, Laia, m'agrada com l'has plantejat, aconsegueixes que sentim pena de la pobra criada.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat! Com ens la pots fer veure de dues maneres ben diferents... Molt bo!

    ResponElimina
  4. M'agrada! em recorda la guerra... re no em facis cas que està molt ben relatat.

    ResponElimina
  5. Molt bon relat! Com són de diferents les situacions segons els ulls de qui les mira

    ResponElimina
  6. Ben bé és la representació del "quiero y no puedo". Bon relat, Laia!

    :)**

    ResponElimina
  7. extraordinari! m'ha encantat! felicitats!

    ResponElimina
  8. M'afegeixo a tots els comentaris: simplement genial!

    ResponElimina
  9. De vegades jutgem malament des de fora oi? Quantes vegades deu passar això...

    ResponElimina
  10. Ei! M'encanta veure com, d'una imatge, tots podem crear i imaginar mils de històries diferents. La teva, m'ha encantat! Bon relat, de veritat!

    ResponElimina
  11. MOLT BO EL TEU RELAT. PERO NO SE QUE PASSA AMB AQUET RETRAT DE "DONA DESCONEGUDA",QUE AQUET CAP DE SETMANA,TAMBE ES NOVELAT EN DOS BLOCS MES. BRUXA DE JUGANT AMB BCN........

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots, m'encanta que us hagi agradat ^^

    Tirai, el poso a la llista, moltes gràcies!!

    Anònim, visita aquest bloc. Relats Conjunts és una iniciativa on tots els blocaires que ho desitgin escriuen un relat en relació amb la imatge, amb el que els ha inspirat.

    ResponElimina
  13. Molt bon relat ! A més desconexia "Relats Conjunts" m'hi faré una ullada. Sempre s'apren alguna cosa. Un bloc preciós. assumpta

    ResponElimina
  14. Ostres... quin gir... A més, amb la separació corresponent en paràgrafs per alentir la lectura... Sí, senyora! Molt bon relat! :)

    ResponElimina
  15. Un gir molt ben escrit i molt encertat, una persona que aparenta tan ben segur que no pot ser el que sembla.

    ResponElimina
  16. Molt bo! I és que no tot és el que sembla. M'ha agradat molt, de veritat. Et felicito!

    ResponElimina
  17. El que són les aparences! Molt ben trobat!! Salut!

    ResponElimina
  18. És molt, però molt bo!!!

    Genial!
    felicitats!!!

    ;¬)***

    ResponElimina