12 de setembre 2008

Consellera

Hi ha coses per les quals servim i d'altres que ens van massa grans, o per les que simplement no hi tenim traça. A dia d'avui acabo de descobrir que no sóc bona consellera.

La necessitat de sentir un bon consell de vegades és secundària a la necessitat de ser simplement escoltat. En situacions una mica crítiques i delicades, és reconfortant tenir uns ulls que et mirin quan els hi parles, més enllà del que et puguin dir o transmetre. Potser ja saps què et dirà l'altre, saps que està una mica de la teva banda, però que et pot aportar matisos profitosos i constructius. Contràriament, t'és una mica indiferent el que pugui pensar. Mentre no li parlis a una paret en tens prou. Doncs el meu descobriment es basa en que sóc bona oïdora (relativament) i mala consellera. He tingut algú davant que m'ha explicat què li passa, que s'ha obert i ha confiat en mi, i jo a l'hora de respondre-li al "què en penses" he estat matussera i poc adient, he xerrat sense dir res alhora, m'he guardat pensaments o bé no he sabut expressar-me gens bé, potser per no eixamplar ferides. No ho sé, de debò, però no parlo per un sol cop sinó que amb aquesta persona em passa sovint. No he estat capaç de donar un bon consell o una opinió decent, i això em fa plantejar si potser estaria millor callada, que per dir burrades potser val més no dir res, que d'escoltar en sap tothom però el do de la paraula, només està en mans de pocs.

Mirant-m'ho bé, no hauria estat capaç. No hauria pogut deixar aquella persona així, enfonsada, nerviosa i tensa. No seré bona consellera, però se'm trencava el cor de veure-la patir i en aquella situació. I si escoltar-la l'ha pogut reconfortar en algun aspecte (perquè les meves paraules eren més aviat d'un sol ús) puc repetir-ho sempre que ho necessiti, encara que el que li pugui dir (o el que no sé com dir) no li serveixi per veure-ho més clar.

9 comentaris :

  1. és que això de donar consells és molt peliagut, sobretot quan saps que el que li diràs l'altra no el vol escolta.

    En tot cas, si no només escolta ri li vols dir alguna cosa, millor que li diguis clarament allò que penses per molt mal que li pugi fer.

    ResponElimina
  2. Bufff... és complicat, realment, quan algú t'explica alguna cosa no "alterar-te"... no fer-te-la una mica teva... i com a conseqüència, és difícil saber què respondre i donar la paraula més adient...

    Tranquila, segur que ell/a ha sentit que estaves a prop, més enllà de les paraules

    ResponElimina
  3. El que realmente és important és saber que tens algú al costat, el fet de que t'escoltin ja és molt important i si a més sap que pot confiar en tu i que li faràs costat ja té molt guanyat ^^

    Jo en el teu cas li faria saber que ets mala concellera però que per escoltar i recolzar sempre estaràs disponible ^^

    ResponElimina
  4. és que donar consell és molt difícil eh!!! A mi també em costa molt...! A més, el que em passa en alguns casos és que dono consells de bona fe, i no funcionen gaire... :S

    ResponElimina
  5. Precisament sempre he valorat molt més a les persones que saben estar callades i escoltar-te, que no pas aquelles que et deixen anar un discurs de paraules ben col·locades però buides de sentiment. És molt difícil saber escoltar, molt més que saber parlar.

    Així és que no et sentis malament per aquest descobriment que has fet. A més, si et serveix de consol, sempre he pensat que donar consells és la cosa més inútil del món perquè cada persona ha d'anar trobant els seus propis consells a mesura que va caminant. Com a molt pots donar la teva opinió d'una situació en concret, però mai dir a l'altre el que ha de fer perquè tant sols ho pot descobrir ell!

    Estigues contenta, estic segura que vas ajudar molt a aquesta persona!! una abraçada!!

    ResponElimina
  6. Jo que sempre he estat de donar consells, aprofitant l'experiència que la vida m'ha donat, he descobert que els millors consellers són els que no et donen consells, sinó els que t'obren la ment i et fan pensar, els que et fan adonar de coses que no veus perquè estàs obcecat, i d'aquesta manera amplien el teu camp de visió perquè tinguis més opcions a l'hora de triar el teu camí. Això, per molt que sembli que és complicar les coses, sol fer que es vegin més clares.

    Quan he necessitat algú per parlar sempre he buscat algú que fa això i que no dóna consells gratuïts, com potser han estat els meus alguna vegada. Amb el temps he volgut tornar-me com aquestes persones, i ser capaç de reflexionar una mica sobre el que m'expliquen, més que direccionar qui ens demana ajuda. S'ha d'aprendre de les coses bones que ofereix la gent.

    I per acabar, dues coses. No sé quina mena de consells dónes, però si que sé que sovint saps llegir molt bé les situacions, almenys les que jo explico al meu blog sí, ja que sempre comentes coses que els altres no veuen. Aprofita això. I per altra banda, encara que no siguis capaç de donar un consell en un tema, perquè no en saps prou, escoltar sempre ajuda l'altre. Com diu el meu amic psicòleg, verbalitzar els problemes ajuda, i això fem quan ho expliquem a algú que ens escolta.

    ResponElimina
  7. Mmm... A vegades no cal donar consell. A vegades escoltant n'hi ha ben bé prou. A vegades, escoltant, pots fer que l'altre s'adoni de les coses per si mateix, sense consells.

    Jo sóc molt dolenta donant consells. Però molt! I, tot i així, la gent segueix venint a demanar ajuda, encara que jo sigui dolenta.

    Suposo que és això. Que busquen algú que escolti. I si saps escoltar, ja els ajudes.

    ResponElimina
  8. LA GENT DE LA COLLA DIUEN QUE FAIG CARA DE REIXETA DE CONFESIONARI. I JO NO SE MAI QUE DIR. PERO TINC TRUCS. ESCOLTO,FAIG PETONS I ABRACADES. QUE PUC FER MILLOR?. JUGANT AMB BCN.......

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, de debò que m'han servit molt. Prefereixo no parlar per parlar, en tot cas donar la meva opinió en cas que sigui necessària i potser intentar fer veure-li a l'altre algun aspecte. Però el "has de fer això o allò" no va amb mi... perquè com he dit, no crec saber-ne prou. Moltes gràcies altre cop!

    ResponElimina