03 de setembre 2008

Confiança

No hi ha ningú que ens conegui millor que nosaltres mateixos. Nosaltres sabem com som, quines reaccions tenim en cada situació, quins sentiments ens envaeixen i decidim quins volem mostrar i quins ens guardem per a nosaltres. I per als que dubten o no sempre se senten segurs de les seves capacitats, entre els quals m'incloc, una dosi d'auto-confiança sempre va bé. Fer un exercici d'introspecció i deixar de subestimar-se, treure-li importància a el que es va a fer, veure's a sí mateix i dir cony, que jo puc! A alguns ens costa confiar en nosaltres mateixos, i per això em sobta que una altra persona, que no és que em conegui gaire a nivell personal, pugui confiar molt en mi i en les meves possibilitats. I que pugui fins i tot donar la cara per mi, tot i el perill que comportaria que jo no disposés de les aptituds necessàries, de les quals aquesta persona només ha pogut ser testimoni en un àmbit molt concret. I això coi... fa molta il·lusió! I dóna empenta, i una miqueta més d'autoestima... i confiança, per què no. Indirectament sento que algú em diu que he fet les coses ben fetes, que he seguit el camí indicat. I un cop enfiles el camí i en fas via, fins al cim no?

Com pot saber del cert que ho podria fer bé, si ni tan sols jo ho sé?

11 comentaris :

  1. mmm... perquè té més confiança en tu que tu mateixa? perquè tu dubtes? Si dubten de nosaltres mateixos ens costa entendre que els altres puguin estar-ne tan segurs. Si tens confiança en tu mateixa i no dubtes, coneixes els teus límits i potser t'és més fàcil entendre que els altres confiïn en tu, tot i que tu sàpiques les teves capacitats reals i els altres no. La confiança no en sap de capacitats reals o no; és confiança i prou! Tot i que de fet, la confiança és molt i molt per si mateixa...

    aix... quin embolic! mmm... més val que ho deixi! Jo t'he entès i espero que m'hagis entès tu a mi!

    ...i què és això que has aconseguit i per a la qual cosa t'han ajudat???

    petonets i somriures!

    ResponElimina
  2. Els que som insegurs de mena et comprenem perfectament. De petita havia arribat a pensar que jo no treia bones notes sinó que me les posaven perquè era la filla del senyor X. o la germana de Y que era molt bon alumne... Imagina't!! Amb els anys se n'aprèn t'ho asseguro i et sorprens a tu mateixa. Petonets.

    ResponElimina
  3. Pot ser perquè veu la part positiva i bona de naltros que de vegades no sabem veure suposo... m'ha agradat el post :)

    ResponElimina
  4. Primer em de confiar en nosaltres, per a que despres confiin amb tu...
    Però això que expliques m'és familiar, i t'entenc perfectament.
    I a sobres que t'ho demostrin, llavors és ja l'hostia!

    ResponElimina
  5. :-)

    Aquestes coses sempre fan il.lusió.

    Però, no ho sé, jo he après, amb el temps, que sovint la gent confia més en mi que no pas jo mateixa.

    A vegades els altres ens coneixen millor que nosaltres mateixes. M'he trobat amb un parell de persones excepcionals en aquesta vida, que jo anava a dir o fer una cosa que no m'esperava, i ells, abans que la fes, ja sabien què faria.

    En fi, m'alegro molt per la confiança. Segur que ho fas molt bé!!!

    ResponElimina
  6. :-) Hi ha persones que crec que tenen la capacitat de veure allò bo que hi ha en nosaltres encara que nosaltres no ho veiem. Són persones especials. Mira, gràcies, pel post, perquè m'has fet recordar un comentari d'una persona que l'any passat (curs passat diria més aviat), em va ajudar molt i no sabia quasi res de mi, en tenia prou amb el que veia! Perdó, ja parlo de mi!

    ResponElimina
  7. Aquestes coses es perceben, i hi ha gent que confia en nosaltres de seguida, creuen en nosaltres. Però et diré que si bé has de donar el màxim i anar cap al cim, com tu dius, també t'has de prendre els elogis amb humilitat, com una mostra de que ho estàs fent bé, però que has de seguir per aquesta via, perquè si no es perdrà la confiança, i això ja no es recupera.

    ResponElimina
  8. "Com pot saber del cert que ho podria fer bé, si ni tan sols jo ho sé?".... umm... una bola de vidre? una visió del futur provocada pel peyote? una trucada al tarot de TeleTaxi?

    :P

    Segurament aquesta persona ha vist alguna cosa en tu que tu encara no veus, i és que, de vegades, allò que tu dones per suposat en tothom i que no valores és, de fet, una qualitat excepcional gens comuna.

    ResponElimina
  9. Bé núr, dubto perquè jo no m'hi veig del tot capaç, és una cosa que he fet en un àmbit molt més amè i més "al meu rotllo", i també més senzill... I t'he entès molt bé! ;-) Moltes gràcies!! El que és... em sembla que no t'ho dic :P


    Fada això sí que no!!! ostres, és més fotut pensar que els teus mèrits són d'altres persones. és cert que amb el temps se n'aprèn i les coses es posen a lloc, perquè segur que tu ets on ets perquè ho fas rebé!!! ^^


    Cesc, és més aviat que des dels seus ulls potència massa una part de mi que jo no domino i amb la qual encara em sento una mica insegura...


    Eli, si és que el més sorprenent és que m'ho proposés, vull dir que confiés en mi d'aquesta manera, quan el conec de fa relativament poc. Suposo que jo sóc desconfiada de mena amb certes persones i necessito més temps... no sé!


    Llum, MOLTA! Almenys a mi. Però malgrat que m'ho ha proposat, encara m'ho estic pensant i crec que al final serà un no... però dubto encara! Potser és que desconec els meus límits i em fa por cagar-la.


    tirai, no et disculpis! Que aquí hi pots dir el que vulguis, el que et vingui al cap ^^ Et censuraré la paraula "perdó" dels comentaris :P I pel que fa a aquestes persones, sí que n'hi ha que et veuen la part positiva, però algunes volen veure-la sense que hi sigui del tot... m'entens?


    Xexu, gràcies pel comentari. realment la seva confiança m'ha donat autoestima i que les vegades que ho he fet doncs ha donat resultat, perquè és allò que tothom et diu que molt bé per compromís, però mai saps si de debò ho has fet bé, i sempre dubtes... No m'agrada que m'ensabonin, faig les coses com puc i de la millor manera que sé (o com crec que ho faig bé). I bé, crec que al final li diré que no, però li estaré sempre agraïda per haver-me fet la proposta.


    Carquinyol, el que vulguis menys el Teletaxi si us plau! I bé, no és res excepcional, ja t'ho dic jo :P però que m'hagi posat davant d'un altre, per dir-ho, m'ha donat aquesta empenta de confiança ^^

    ResponElimina
  10. Jo no estaria tant segura d'una cosa Laia, vols dir que en el fons ens coneixem tant com dius? Jo sempre he pensat que mai ens arribarem a conèixer del tot, és un llarg camí que dura tota la vida! (és una opinió personal eh!?)
    Moltes vegades estem tant ofuscats en la nostra manca de seguretat, en les nostres cabòries, dubtes, indecisions... que deixem de veure el que potser persones externes a nosaltres són capaces de veure. Si aquesta persona ha confiat en tu i en les teves capacitats és perquè les tens, no en dubtis gens! Encara que només et conegui en un àmbit concret, estic segura que ja n'ha fet prou per saber si val la pena confiar en tu o no, aquestes coses es noten!!
    I enhorabona per la dosi d'auto-confiança!!!

    ResponElimina
  11. No volia dir que nosaltres ens coneixem del tot, iruNa, sinó que ningú pot saber més de nosaltres que nosaltres mateixos, perquè no poden entrar dins el nostre cap i el nostre cor, i si no ho exterioritzem no hi ha manera de saber-ho. I de vegades, com dius, ens ofusquem i no ho sabem veure, i els altres sí. Però si no ho havíem mostrat alguna vegada, l'altre no ho pot saber, i això de no saber-ho veure és per falta de confiança, molts cops.

    Estic d'acord amb tu, mai acabem de conèixer-nos, al llarg de la vida anem descobrint noves coses, noves cares i noves maneres d'actuar, o simplement és que patim una metamorfosi i anem canviant, i no ho havíem vist abans perquè simplement no hi era.

    ostres... quin comentari, m'has fet rumiar molt!!! Moltes gràcies!! :D

    ResponElimina