07 de setembre 2008

Arreglar-se

Els esdeveniments familiars que se celebren en restaurants sempre requereixen mudar-se, sense entrar en exageracions, però arreglar-se una mica més del que és normal. Així doncs, un cop decidida la roba i les arracades, va començar la lluita amb el cabell: massa curt per recollir-se'l, massa llarg i entremaliat per no fer-hi res. Després d'una bona rentada, se'l va assecar una mica i va fer córrer els dits de les dues mans des del clatell fins dalt de tot, i repetí l'operació amb els cabells que li queien a banda i banda de les orelles, per tal d'afegir-hi una mica de volum. Prou. I la cara... bé, un mal estiu. Els granets, petits, li havien sortit una mica per tot arreu, però les pigues jugaven al seu favor i aconseguien dissimular-ne uns quants. Va obrir el calaix de l'armari i hi va veure un necesser que no obria mai, però que sabia què hi tenia a dins perfectament. I si...? Per un dia...

El va treure del calaix i el va obrir, sorpresa de tot el que hi havia dins: un estoig amb ombra d'ulls de varis colors amb la corresponent esponja-pinzell per pintar-se (regal d'una noia), el que ella en deia "plumero" i que servia per escampar-se els polvos per les galtes (regal d'una perruqueria), rímmel una mica massa espès que sempre deia que hauria de llençar però que inexplicablement sempre seguia allà, i dos llapis d'ulls: un també per cortesia d'una perruqueria i un altre que era antial·lèrgic i amb el qual la mare li pintava la cara de petita quan la difressava per Carnestoltes (per exemple, quan es convertí en un ratolí). Va agafar aquest últim i s'apropà al mirall, mirava els seus propis ulls reflectits davant seu. I va començar a pintar-se l'ull dret amb cura, intentant no passar-se i fent ús de la seva poca traça en aquest aspecte. No n'hi havia ensenyat ningú, a fer-se la ratlla dels ulls, n'havia "après" de preguntar a les seves amigues, mirar la tele i observar dissimuladament les dones que es maquillaven davant el mirall del vestidor de la piscina. I va continuar amb una lentitud impressionant, intentant no posar aquella cara tan absurda, amb la boca mig oberta. Després del dret, l'esquerre. I va estar llest. Va separar-se una mica del mirall, per veure's millor. No li quedava del tot malament, es notava que s'havia fet alguna cosa però era molt senzill i alhora li ressaltava els seus ulls verds. Es mirava i remirava, s'apropava i s'allunyava. Però alguna cosa no li acabava de fer el pes. Es veia... estranya, no era ella, es veia... rara, forçada. No s'agradava, i ho va solucionar amb una bona esbandida, tot recordant per què no obria mai el necesser. Ara sí. Ja estava llesta.

12 comentaris :

  1. Dooona! pintar-se una miqueta, discretament si no tens costum, per alguna ocasió especial, no està malament! i segur que la ratlla eraben discreta i bonica! ;)

    ResponElimina
  2. No, si discreta ho era nimue... però em veia rara rara!!! I no m'hi he acostumat i m'ho he tret :P

    ResponElimina
  3. em recordes a mi :P encara que jo d'estoig d'aquests no n'he tingut mai... no sabria pas què fer-ne de totes aquestes coses!

    ResponElimina
  4. A mi mai em regalen coses quan vaig a que em tallin els cabells...

    Tot i la feina que ha suposat tampoc ha estat inútil del tot, t'ha fet recordar perquè no ho toques XD.

    ResponElimina
  5. Holaa!!

    A mi em passa algo semblant amb el cabell..sempre hi tinc problemes!! Mai m'acaba de fer el pes..xD

    I amb el maquillatge..si em maquillo també ho faig senzillet, però jo me'l deixo xD I també tinc els ulls verds =D

    ResponElimina
  6. Jo tampoc em pinto mai... Ni ho he intentat! M'estimo la meva família, però ni per un dinar familiar ni per res je je je... Quina feinada!
    I si tinc mandra, ni arracades!
    Ja veus que no ets la única, eh?

    ResponElimina
  7. Què hi ha més maco que allò que és natural? Mai he entès la filosofia del maquillatge.

    El que em fa molta angúnia és quan les noies us feu la ratlla de l'ull... jo no podria!

    ResponElimina
  8. Sort que jo no he de fer tot això per no arribar tard a aquests dinars! Al final tot bé oi?

    ResponElimina
  9. Una mica de maquillatge sempre fa goig, o no?

    Petons

    ResponElimina
  10. elur, jo és que si no tinc un lloc on posar-ho no sé on guardar-ho! I no és del tot un necesser, és una bossa simplement però jo li dic així ^^


    Alasanid, si vols te'n regalo alguna, d'aquestes coses! només a canvi d'un vídeo on hi surtis tu fent-ho servir ;)


    Èlia, ostres, dofins i ulls verds ^^ Jo no, no m'ho vaig deixar :P No em maquillo mai, que els bombin!


    Jo no era per ells, gemma, sinó que vaig tenir curiositat jo. però els que s'aixequen al matí i es maquillen jo els admiro, ho fan en dos segons! Això sí, les arracades sí que m'agraden... en tinc força ^^ I algunes manufacturades, que encara són millors!!!


    A mi també em feia angúnia jansy, per si em treia l'ull o alguna cosa, o per si em tocava el llagrimal.. aix! I hi estic d'acord, la naturalitat és molt millor.


    Tot bé cesc! vaig anar-hi i va estar força be, però amb la cara neta ^^


    Ai no, nosotras mismas, no m'agrada... no sempre fa goig! jo em notava artificial... la impressió és diferent, però rara...

    ResponElimina
  11. Jo no tinc res de maquillatge a casa. Però res de res! Si algun dia m'hagués de pintar, tindria problemes. És clar que, amb la pràctica que tinc, ja val més que no ho faci...

    Jo també em veig molt rara, si algun dia porto alguna cosa de maquillatge. Però rara, rara.

    I mira, tinc 30 anys i segueixo sense maquillar-me mai. I què?

    ResponElimina
  12. Doncs res, i tant que no passa res! Natural natural noia! I tant ^^

    ResponElimina