19 d’agost 2008

Toc, toc!

Doncs ja he tornat de l'Atlàntic! He passat uns dies de fresca, núvols i fins i tot pluja. La costa atlàntica ha estat mogudeta aquests dies, i els 25 graus segurament només els vam sobrepassar un dia. Cada matí, els vaixells arrbaven als ports, alguns carregats i d'altres no. Barques de fusta embarrancades al llot quan la marea baixava, que suraven altra vegada al vespre. Activitat als ports, ja fos pels pescadors, els compradors o els curiosos. Plataformes per criar musclos s'endevinaven lluny de la costa. Màniga curta pel matí, jersei a la tarda i manta al llit.

El nord gallec és més versàtil pel que fa al turisme, sobretot per la ruta dels fars i Santiago. Malgrat tot, he intentat tenir els dies mig ocupats. Vaig aconseguir arrossegar als altres a la platja durant dos nits seguides, per veure la posta de sol des de la sorra i les roques (que aquí sempre es pon a les muntanyes). Vaig gaudir de l'aigua de la piscina durant un parell de dies, quan el temps m'ho va permetre i jo vaig tenir prou valor per sucar-me en aquella aigua tan freda. També vaig visitar ciutats destacades com Pontevedra o Vigo (d'aquesta última el seu port inclòs, que l'esperança mai es perd!). Com cada any hi ha hagut moments de tot, res de nou pel que jo m'esperava. Així doncs, aquí teniu algunes de les fotografies que es van fer durant aquests set dies!


Rías Baixas


I aquest no seria el meu bloc ni tampoc un post escrit per mi si no expliqués què va passar entre Gaspar i jo.

Un familiar em va enviar una notícia digital d'un diari X que feia referència a Gaspar. I des d'aquell moment, buff... deixar volar la imaginació! I si el veiés... I si això... I si allò... Quines serien les probabilitats que jo tindria de veure'l? Quan vaig marxar Gaspar era a Baiona, més cap al sud, i jo aquella zona no la trepitjaria. Però si abans era a Portugal, podia ser que pugés... no? O sempre podia convèncer als meus acompanyants perquè m'hi portessin... I en el cas que finalment jo baixés o ell pugés... Quants minuts podia estar visitant un port? I precisament, durant aquells escassos 15-30 minuts d'un dia X, havíem de coincidir un dofí i jo. No m'atreveixo a fer cap tipus d'estadística sobre probabilitats, potser la matgala en sabria, però jo... 1 de cada 1000? Ni idea, no ho sé. Però els sentiments i la imaginació no hi entenen de matemàtiques, tot ho creuen possible. I jo somiant que veuria Gaspar. Dia 14, a les 12:00 del migdia. Feia una estona que caminàvem per Vigo. El barri de pedra, un carrer molt famós on la gent hi anava a menjar ostres, homes perseguint-nos perquè reservéssim taula per dinar en mil i una marisqueries... I el port. I al costat de l'aigua, l'oficina d'infomació turística. Alguns badant. El meu pare a l'oficina. I jo mirant la mar, com si d'un moment a l'altre ell hagués de treure el cap. Una llanxa inflable de color taronja amb uns tripulants vestits de neoprè s'endinsaven al port, cap a on era jo. I de sobte, vaig veure una cosa estranya al costat de la barca, una cosa que em va semblar una aleta de dofí. Vaig riure i em va entrar una paranoia, jo pensava que estava tant obsessionada que fins i tot el veia perquè era el que més desitjava. Però... NO. No eren il·lusions, ara ja us ho puc dir: VAIG VEURE A GASPAAAAAR!!! Vaig fer un crit. Ma mare i mon germà rient-se del meu crit, i jo corrents cap al meu pare que tenia la càmera penjada. Hi vaig tornar, i vaig fer-ne un petit vídeo. Tan sols se li endevinava l'aleta de tant en tant, només vaig veure'n això. Però jo ja era feliç, molt feliç. Quan vaig tancar la càmera i la llanxa marxava, va començar a haver-hi molt rebombori dalt un ferri que anava a les Illes Cíes. I no m'ho vaig pensar, vaig córrer cap allà. Gaspar no havia marxat, no senyor, encara donava un tomb per allà. I vaig tornar a obrir la càmera i en va sortir això:

O golfiño





Apunts:

1- He tret el soroll del vídeo i li he posat música perquè no sentiu les burrades que deia...
2- La qualitat és dolenta perquè era una càmera de fer fotos.
3- Es mou una mica no pel vent, sinó perquè jo tremolava.... i no de fred!!! :P
4- El gir brusc de la càmera és degut a que no sabia on sortiria després de capbussar-se!
5- A que es macoooooooooooo???
6- Sóc feliiiiç!!

No sóc creient, no reso ni res d'això. Però això no em priva de creure en el destí, en que hi ha coses que han de passar i passaran, coses no tan evidents. O bé las meigas han jugat a favor meu!

PD: Gràcies per cuidar-me l'Eida!

11 comentaris :

  1. Ostres, vas veure en Gaspar?

    Que bé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Aquesta sí que no me l'esperava. I que maco que surt al vídeo!!!

    Ah! I m'ha agradat l'últim paràgraf del post. Bentornada!

    Segur que no va ser l'Eida, la que el va cridar perquè et vingués a veure? :-D

    Ah! I les meigas, i tant que existeixen! :-P

    ResponElimina
  2. Visca!! m'alegre molt que hages tornat i que hages pogut veure el Gaspar! quina emoció!!! :)))

    ResponElimina
  3. Quina guinda -que no cirereta- per a un curs i un estiu fantàstics, oi? Veig que l'encanteri que vas agafar era el correcte ;P Ah! Segur que de saltar n'hi ha ensenyat l'Eida ;))

    ResponElimina
  4. ja se sap Laia... haberlas haylas ;)

    I que duri aquesta felicitat!!!
    un petonàs dofina!

    ResponElimina
  5. Finalment es va deixar veure!

    Veig que la valoració final és positiva. Bentornada.

    ResponElimina
  6. Quantes emocions viscudes! M'alegro molt que les teves il·lusions es complissin, m'hagués estranyat realment que haguessis tornat sense veure en Gaspar. Això havia de passar segur. Llàstima de no poder acostar-te a ell i dir-li que tens una amiga que potser li interessaria conèixer, l'Eida. D'aquí en podria sortir una bonica història d'amor. Bentornada Laia!

    Una coseta, m'ha encantat la frase 'Els sentiments i la imaginació no hi entenen de matemàtiques'. Que me la deixes per posar al blog?

    ResponElimina
  7. Vas veure el Gaspar? Oé oe
    Això no té a veure amb el post, però he pensat que t'interessaria sinó ho sabies ja. Goita:
    El Departament de Cultura de la Generalitat acaba de publicar una convocatòria segons la qual els joves que compleixin 18 anys dins d'aquest any 2008 poden sol·licitar una subscripció temporal gratuïta a una publicació periòdica. El termini de presentació de sol·licituds és del 10 al 25 de setembre i es pot demanar via web
    http://www20.gencat.cat/

    ResponElimina
  8. Ostres, llum, és veritat, potser va ser ella no? Que bé!!! A que si, a que surt preciós ell??? És més maco...


    nimue, doncs ja no et dic jo l'emoció! Que tremolava!! :P


    Fada, malauradament a saltar n'hi van ensenyar els de la marina dels EEUU... però sí, el teu encanteri va funcionar!!!


    elur, haylas haylas!!! I tant!!


    Molt positiva, alasanid. gràcies!!


    Xexu, doncs jo m'estranyo d'haver-lo pogut veure! mira que no sóc gaire de casualitats, però això és massa... :P I la frase és tota teva, per descomptat!


    Ostres tirai, gràcies! No en tenia ni idea... és que últimament no me n'entero de res, coi! Miraré quina trio :P

    ResponElimina
  9. Nenaaaa!!! Que bé que l'hagis pogut veure!!! ole ole ole! Que visquin les meigas, sí, senyora! aix... quina il·lusió i quin bon rotllet!

    ResponElimina
  10. mmm... per cert! com t'ho has fet per penjar la portada de l'àlbum de picasa??

    ResponElimina