16 d’agost 2008

Record atlàntic



En tinc una d'una platja eivissenca, ben guardada. Després de collir-ne moltes i fer un procés de selecció, en vaig escollir un parell i durant tota una tarda vaig estar llimant-ne la part superior, fins a fer-ne un foradet per on m'hi passava un cordill negre. I vaig fer dos penjolls de petxines, un per a mi i l'altre per a una amiga. I encara el conservo, el tinc des de fa... potser tres anys, ja. Amb aquesta nova visita espero collir-ne una altra. Una de diferent, potser ratllada o amb diverses tonalitats. Un altre record artesanal i bonic d'un viatge, d'una setmana, d'uns paratges.

M'agrada veure que malgrat el meu desig imperiós de viatjar a altres països i conèixer nova gent i altres manres de viure, no tant lluny de casa hi ha tot un univers preciós i del qual val la pena gaudir-ne.

Ens veiem en un parell o tres de dies!

3 comentaris :

  1. Tens tanta raó... Tenim un munt de coses a prop que no ens les podem acabar. Que disfrutis molt! Petonets.

    ResponElimina
  2. aix... quanta raó tens! Tot i que la gràcia també és trobar l'equilibri entre visitar el que tenim lluny i el que tenim a prop, oi? Va, l'any que ve no sortiré d'Europa! ;)

    ResponElimina