30 d’agost 2008

Prepareu els matamosques!!

És un tros de pa. No és capaç de matar ni una mosca. Doncs jo no sóc cap santa, tinc els meus prontos i emprenyades, i puc ser venjativa (encara que de moment les meves revenges han estat una mica passives i més aviat de consolació, tinc sort de que no me l'han fotuda massa grossa). Però sóc incapaç de matar una mosca si no m'acompanya un d'aquell esprais màgics que desprenen una olor que no suporto. No en sé, sempre se m'escapen! Ni plantofada, ni cop d'espardenya (bé, mentida, alguna n'he enxampat així crec, però comptades!), ni caçant-la al vol i deixar-la mig marejada dins el palmell, i encara menys amb aquella tècnica dels palets xinesos. Per sort, he pogut inflar una mica la meva moral en llegir l'explicació que me'n donen uns investigadors dels EEUU.

Així doncs, aquestes bèsties tan petites i emprenyadores alhora tenen un cervell sofisticat que els permet anticipar-se als nostres atacs. Abans d'iniciar el vol, les mosques ja han planejat cap a on anirà dirigida la trajectòria del seu salt; és a dir, que no fugen de nosatres cap allà on sigui per no morir sinó que tot esta premeditat i ben pensat. Bé, molt molt tampoc, triguen més o menys uns 200 mil·lisegons en detectar l'atac i la direcció de la qual prové, i posteriorment col·locar les potes en la posció adequada per emprendre el vol en cas de perill de mort. Si veuen que no és necessari fugir, però, no ho fan, el seu pla és desestimat i després d'haver-se preparat i col·locat correctament, adopten una altra posició. I tot això ho poden fer simultàniament a una altra acció! Ho poden compaginar, per exemple, amb aquesta mania de fregar-se les potes... Per tant, el cervell de les mosques no s'ha de subestimar pas, ja que és capaç de proecessar tota la informació sensorial rebuda i transformar-la en una resposta motora en molt poc temps. No sé pas la similitud que hi pot haver entre una mosca i un mosquit, però potser hauria de replantejar-me de fer servir allò de té cervell de mosquit, no? (coi, avui em surten frases fetes com a xurros!)

Segons aquests investigadors, doncs, el millor mètode per atrapar una mosca (primícia, podeu ser tesimonis d'una tècnica revolucionària que us pot estalviar moltes emprenyades!) és... apropar-s'hi sigilosament i deixar anar el cop una mica més endavant del lloc on estan situades. Em fa gràcia, jo que ja he dit que hi tinc molt poca traça, perquè tinc tendència a acostar-m'hi per darrera. És una mica instintiu, així com si la mosca no em veiés... Ja veig que la cagava del tot!

Si ho proveu... ja m'ho direu eh!

13 comentaris :

  1. Ui això va a dies. En aquest aspecte no sóc cap sant. Si en veig no me'n puc estar i n'acostuma a caure alguna. Jo feig servir la tècnica de picar de mans per sobre d'ella i acostuma a quedar esclafada entre les mans.

    Aquesta setmana però en vaig aprofitar unes quantes de mortes, hi havia una teranyina de les típiques amb una bona aranya al mig. Es pot dir que va esmorzar bé. Era fascinant veure com atacava a la mosca indefensa (en alguns casos atordida) i les anava apilant totes en una bola que portava a la boca amunt i aball.

    ResponElimina
  2. El meu avi tenia un matamosques que anava de primera... li havies d'agafar el truquet, però de conya!

    Ma mare les mata amb el que sigui. N'és una experta.

    Ara, això de l'últim paràgraf... té sentit. Ja ho provaré :-P

    ResponElimina
  3. Per a mi les mosques són necesaries... És la única manera de que el meu gat faci una mica d'exercici. QUan en veu una esposa a correr i a saltar per tota la casa fins que la pesca...

    Si s'extingueixen li compraré una amb control remot jejejeje....

    ResponElimina
  4. Jajajaja Bona manera de matar mosques..però aques estiu no és que m'hagin molestat gaire..^^

    I la veritat és que no sé perquè però acostumeme a subestimar la intel·ligència dels animals.

    ResponElimina
  5. buahh! doncs tindran un cervell potent però a mi continuen fent-me molt de fàstic!!

    ResponElimina
  6. Però no és pas fàcil fer-ho eh! a veure si te'n surts jeje

    ResponElimina
  7. Hehehe ben fet alasanid! seguint la cadena tròfica i no trencant l'equilibri de l'ecosistema :D Quin tiberi li vas muntar a l'aranya!


    Tens antecedents familiars d'experts matadors de mosques, llum. Segur que pots!!! :D


    Hahaha, m'ha agradat la mosca amb control remot, helena! Doncs potser he d'embaucar el gat del veí perquè me les tregui de sobre :P O si no no em queda més remei que entrenar-me!


    Tot s'ha de provar, èlia. Potser ni així em funciona, però per intentar-ho...


    Això sempre nimue hehehe, però si toquen el que no sona doncs caçar-les és molt bona revenja.

    ResponElimina
  8. Ui cesc, que no t'havia vist ^^ Jo ho intento, que no sigui dit!

    ResponElimina
  9. Eis hola!!! Que marítim que és el teu blog, jejej!!! Doncs jo m'empipo molt amb les mosques, són tant emprenyadores, i mai les caço, sempre dic que he d'anar als xinos a comprar un matamosques, però mai hi penso. Ara provaré aquest mètode, que avui segur que alguna n'hi haurà per aquí. Merci!!

    ResponElimina
  10. És marítim i a arrebossar de dofinets, instints ^^ Jo ho he provat i no em funciona... ¬¬ O sóc lenta o ens han timat a tots!!!


    Tan emprenyadores i amb un cervellet així, finestreta!!

    ResponElimina
  11. Sort que els mosquits són més lents, que són els que emprenyen més, sobretot a aquells que tenim la sang dolça o ves a saber quin motiu per ser sempre els escollits. Jo m'he fet un expert en matar-ne! Sóc un sàdic?

    ResponElimina
  12. ets un geni, jansy, no sàdic :P Fas un bé a la humanitat!

    ResponElimina