27 d’agost 2008

Llàgrimes

Ploro. I tant que ho faig. És la manera que tinc d'exterioritzar la meva ràbia o el meu dolor, la meva tristesa, la pena, el m'esforço però no hi ha manera, el i això per què a mi. En canvi, no recordo haver plorat a llàgrima viva amb cap pel·lícula, per molt trista que fos i per més desgràcies que sofrís el personatge (això de que s'humitegin els ulls no ho considero plorar). Suposo que la meva ment separa clarament la ficció de la realitat, i que m'afecta de manera molt diferent el que em fa vibrar i tinc a flor de pell. I plorar de felicitat, encara menys. Sóc de les que ric, i salto, i xerro molt ràpid en aquestes situacions.

Avui he rebut un mail amb un document adjunt i he plorat com feia temps que no feia, amb el cor accelerat. He plorat d'alegria, encara que ben mirat també barrejada amb una mica de nostàlgia. Però alegria sobretot. I felicitat. I ganes d'esgarrapar la pantalla per treure'n tot el suc. M'ha fet molta il·lusió. Extremadament encertat, meravellosament fantàstic. I totalment inesperat. L'he vist 2 i 3 cops, amb el somriure dibuixat als llavis, els pèls de punta i la pantalla plena de ditades. Però cap com la primera. Les primeres llàgrimes eren sinceres, sortien de dins i cremaven a les galtes, mentre rodolaven avall i jo les eixugava amb el dors de la mà. I malgrat el que sempre diuen, les meves eren dolces.

15 comentaris :

  1. Buff..doncs sí que t'ha fet il·lusió aquest mail..no sé què deu ser però me n'alegro que te l'hagin enviat ^^

    Aquesta sensació que has descrit jo també la vaig sentir, fa temps, al veure una amiga que feia com a mínim un any que no la veia...

    ResponElimina
  2. Dona, que em temia alguna mala notícia, alguna desgràcia, però al final sembla que era tot el contrari. Alguna cosa relacionada amb el teu aniversari, m'equivoco? Per cert, 18, i no ens ho poses amb lletres de neó i ben gran?

    ResponElimina
  3. doncs si les llàgrimes són dolces, benvingundes siguen! uee! el teu aniversari diu el Xexu? Quan????

    ResponElimina
  4. Jo és que sóc una ploranera de cap a peus i amb totes les de la llei!!! I tant puc plorar de dolor com d'alegria! I amb les pel·lis? Doncs com amb els llibres! Si em toquen la fibra, és un no parar!

    Això sí, les d'alegria són fantàstiques!! I si has plorat d'alegria quan normalment no ho fas... deu haver estat una alegria enorme! Aix... mira, m'has fet somriure!!! Petonets, bunika!

    ResponElimina
  5. Tan de bo totes les llàgrimes fossin com aquestes!!!

    ResponElimina
  6. Doncs és d'una persona que fa mooooolt més que no la veig, èlia, i encara flipo de seguir-hi en contacte :D


    No t'equivoques, xexu, com sempre ;-) Un dels millors regals que podia rebre :-D I això de que no sigui res material ni palpable encara m'agrada més. Hehehe, la veritat és que va ser un aniversari força normal, encara que fossin els 18 ^^ Però sí, JA EN TINC 18!! :-D


    Nimue, per mi si són d'alegria podria plorar dia sí dia també! I el meu aniversari va ser el dimarts, el 26, que en vaig fer 18 ^^


    Núr, una alegria enorme és poquet. va ser una passada! Com s'ho va currar... Bé, me n'he oblidat però amb els llibres també m'emociono i s'humitegen els ulls i això, però arribar a plorar crec que no.


    I tant, llum. Jo pagaria perquè fos així!!! petons!

    ResponElimina
  7. :-) Ostres! Estic segura que mai he plorat en un document adjunt d'un correu, segur :p Doncs res, ara ja no pots dir que no has plorat de felicitat!

    ResponElimina
  8. Ostres, no ho sabia, felicitaaats pels 18 i me n'alegro moltíssim que segueixis en contacte amb aquesta persona =D

    Aquestes alegries són les millors i no tenen preu ^^

    ResponElimina
  9. Quin post més bonic :) de vegades petites coses ens donen grans moments, i les llàgrimes és clar, de felicitat també poden ser.

    ResponElimina
  10. I tant que no, tirai, ara ja no! Els adjunts són com capsetes de sorpreses, i aquesta duia premi :D


    Gràcies èlia :D Aix, ostres, encara he de buscar l'article :P


    benvingut cesc! i mira que costa que surtin, quan són de felicitat... però no tenen regust amarg :P

    ResponElimina
  11. Avui t'he descobert! Jo també sóc ploranera... però amb les pelis, i amb situacions, que m'emocionen...

    De vegades va bé plorar!

    ResponElimina
  12. Hola, encantada!
    Ets la persona més jove que he trobat per aquí... :P per cert, moltes felicitats!
    Jo crec que mai he plorat amb un email amb document adjunt :/ m'esperaré a fer els 18, aviam! :D

    Ja t'aniré llegint.
    Un petonet.

    ResponElimina
  13. Felicitats per tot plegat!! Jo sóc de les de tenir l'aixeta fluixa i per no res apa llàgrimes avall. No gasto en rímel ;)

    ResponElimina
  14. També m'esperava una mala notícia, però prefereixo el teu final! Espero que qui te l'hagi enviat tingui l'oportunitat de llegir-te!

    ResponElimina
  15. Benvinguda finestreta! de vegades va molt bé, i tant! A mi m'ajuda si estic trista perquè ho trec tot a fora. Però no m'esperava plorar per això... :P


    menxa, benvinguda! I potser abans i tot! No cal que esperis els 18 ^^ Però sí que ha estat un molt bon regal.


    Hehehe m'ha fet gràcia això de l'aixeta, fada ^^ Jo el problema del rímel no el tinc, que no m'agrada maquillar-me. Així també estalvio!


    Les històries de llàgrimes que són de felicitat són les millors carme! No sé pas si pot llegir-me, però sap com em sento ;)

    ResponElimina