31 d’agost 2008

L'espurna del primer cop

El record de la primera vegada que vas fer realitat algun desig sempre perdura. I és especial, i un dia com aquell no tornarà a existir, per molt que repeteixis l'experiència i tornis a fer-ho una i una altra vegada. Perquè una diada agradable es nodreix del sentiment que hi posem, de l'empenta i les ganes que tenim de fer-ho. En conservo, de records com aquests, i he espatllat moments posteriors per excés d'insistència podríem dir, per voler repetir una vetllada que no tornarà a succeir mai. Llavors comencen les rutines, les sortides per una obligació autoimposada del tot irracional i les sessions d'avorriment que podrien solucionar-se fàcilment. I tot això per què? Espero una espurna divina que em porti enrere en el temps per tornar a tenir aquella sensació? Intento mentalitzar-me que tot torna, com la moda de les bambes victòria per exemple? No ho sé, simplement sé que em passa.

Avui he notat l'espurna dins meu, l'espurna del primer cop. La tenia clavada des de feia ben bé un any, i per certes circumstàncies no havia pogut satisfer mai. Però avui sí. Per fi. He pogut anar a un lloc que tenia moltíssimes ganes de visitar, i de tot el que en sabia, de tot el que n'havia pogut investigar, de tot el que havia pogut somiar o inventar-me, tot això ha quedat en tercer pla. A més a més, la companyia ha estat genial, i m'ho he passat realment bé. Com feia molts dies. Massa dies. Pels que passeu per aquí sovint, sabeu que sóc detallista. M'agraden els detalls, les petites coses que per a molts semblen insignificants per a mi volen dir moltes coses. I a aquest indret hi ha moltíssima gent que hi ha anat tres, quatre, vint, cinquanta cops, o fins i tot cada dia, i hi entren com si res, sense immutar-se. Encara que sigui una tonteria, i sé que ho és, a mi em fa molta gràcia anar-hi. I no em sento estúpida, com alguns deuen pensar si els ho expliqués. Al contrari. Fins i tot me'n sento orgullosa. És com quan veus un nen petit que amb un simple sonall, amb un trist tros de plàstic s'hi pot passar hores i riure, i riure, i ser més feliç que tots els que l'envolten. Doncs més o menys. Per a mi avui ha estat el primer cop, i estic segura que repetiré. Però no sé quan, i tampoc vull que sigui demà mateix. Perquè si m'espero, si tinc paciència i deixo passar un temps, quan hi torni em tornarà a fer il·lusió entrar-hi i m'hi sentiré molt a gust. Altre cop. I potser, encara que no sigui mai com el primer impacte, tornaré a tenir l'espurneta dins.

8 comentaris :

  1. Per això aquests moments són tant importants que els hem de guardar a l'àlbum de les butxaques i la memòria, viure'ls amb totalitat de força, una abraçada!

    ResponElimina
  2. Buff, aquesta espurna... n'he viscut forces! I algunes les he pogut repetir amb la mateixa intensitat que el primer cop (com tu dius, al cap d'un temps). Ara que m'has deixat ben encuriosit! Quin és aquest indret?

    Suposo que tot això és com aquella cançó de Sau: "Junts de nou per primer cop".

    ResponElimina
  3. Oh! Mira, saps què crec? Crec que sí que pots repetir la sensació aquella del primer cop, o semblant. Crec que es pot si estàs disposada a que sigui així. No sé, no es tracta d'esforçar-se perquè sigui així ni es tracta d'entestar-se... No sé només és posar-hi il·lusió, sé capaç de posar aquella espurna en allò que fas. No ho sé explicar, però daixa'm creure que es pot... que d'alguna manera aquesta primera sensació es pot tornar a repetir... Ja divago, perdona'm

    ResponElimina
  4. Doncs a mi em sembla que estàs parlant de sexe, però jo sóc un malalt i tinc la ment molt bruta...

    ResponElimina
  5. Que bo el Xexu!!! que diu que ha anat a un lloc!!! aix!!!
    éS veritat tot això que dius, perquè aquesta primera vegada, hagi anat bé o malament, per tu és especial, i no l'oblides. Som tant curiosos amb tot que ens passa això. Ara bé, hi ha coses, que quan les repeteixes, encara fan més il·lusió!!

    Petons

    ResponElimina
  6. Es bo sentir aquestes espurnetes tant desitjades!!!
    Que en sigui moltes més!
    ;-)

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb tu, Laia, i amb el fet de no sentir-te estúpida.

    Jo hi ha moltíssimes coses que no he fet, i hi ha gent a qui, si ho digués, em tractaria d'estúpida. Sobretot el primer cop que hi vas.

    Però si et fa il.lusió, és el teu moment! I potser no serà com el primer cop, però si hi tornes a entrar amb il.lusió... s'hi pot acostar!

    ResponElimina
  8. No s'oblida, cesc, i tant que no. I és una xorrada, però quan hi torni tindré com un flaix de la primera vegada que hi vaig entrar. Si sé mantenir-ne l'essència, serà un lloc especial. Gràcies maco!


    Jansy, l'indret és simplement un local per anar-hi a prendre alguna cosa, però que com se sol dir, per "causes alienes a la meva voluntat" no hi havia pogut anar :P Ei i aquesta cançó m'agrada molt! Bé, és que m'agraden moltes de Sau ^^


    Divaga tot el que vulguis Tirai!! ^^ Sí, si hi poso il·lusió es pot tornar a repetir, però he de deixar passar uns quants dies, perquè no es converteixi en massa rutinari i perdi la màgia. Però jo també hi crec, en que es torni a produir!!! ^^


    Mira que ho vaig pensar, xexu, que per la manera de redactar i aquest toc d'imprecisió, de dir alguna cosa sense dir-la, ja podria portar a confusions... però és un lloc, de moment aquest post no anava de sexe :P Quan en faci un intentaré ser més "explícita", deixar-ho més clar (però no entraré en detalls... ai coi quin embolic! espero que s'entengui...).


    Bé, bé instints! T'hi has fixat :P
    En realitat va anar de conya, i espero que al repetir-ho, com tu dius, em torni a fer tanta o més il·lusió! potser fins i tot amb depèn de qui... ;) petons!


    Tant de bo em pugui omplir de pampallugues eli. :P Abraçades maca!


    llum... gràcies! és que potser hi ha algú que no pugui entendre que amb una cosa tan ximple em pugui emocionar però... mira, és així!

    ResponElimina