23 d’agost 2008

Exterioritzar

Definitivament són nervis. La cosa va a estones: ara estic bé i em ve de gust tot, ara no tinc gaire gana però com que és l'hora de menjar doncs som-hi, ara tinc la sensació aquella altre cop i em fa mal i no m'entra res... Uns nervis que s'avorreixen i volen jugar amb mi.

Reconec el mal i la sensació, encara que només em va passar una vegada. I el més fotut és que no en sóc conscient, del que em fa posar nerviosa d'aquesta manera. No ho sé. Estic bé, no hi ha res que m'amoïni ni tampoc ha canviat gaire cosa, però hi ha algo dins meu que no para quiet. I he de descobrir què és. L'altra vegada vaig haver de pensar una bona estona, vaig psicoanalitzar tot el que m'havia passat des de feia alguns dies i al final en vaig fer una hipòtesi, que finalment va ser certa. Havia fet un examen i n'havia sortit malparada, m'esperava una nota desastrosa. I quan la vaig saber, el mal va desaparèixer. Com per art de màgia. Sort que el professor es va espavilar i en una setmana i mitja ho va tenir llest! Però ara no. La situació és diferent de quan he de marxar de viatge, que llavors la nit abans no dormo bé i somric tota l'estona. O quan competia, que em tremolava la cama dreta i m'entrava pixera abans de pujar al podi (sempre, com un rellotge, no he acabat d'esbrinar mai per què a mi sí i a la resta no). En aquestes situacions és senzill saber què em posa nerviosa, i a sobre ho exterioritzo. Dur-ho a dins és pitjor.


Fins al setembre no començo les classes i en tinc ganes, però no em fa respecte ni tinc por d'enfrontar-m'hi. Dilluns, el meu primer contacte amb un cotxe de veritat, no pas un auto de xoc, sinó un d'aquests que li poses un líquid que fa una pudor tremenda i que corre molt (ah, doncs ja us aviso: si viviu pel vallès aneu amb compte i no sortiu de casa, podria ser perillós!). Però tampoc em fa por el cotxe, sé que n'he d'aprendre i que tindré algú amb mi que me n'ensenyarà. Què més, què més? Em sembla que no em deixo cap altre esdeveniment important, cap situació que em pogués fer posar nerviosa. Conclusió: cap.


Mentrestant, a jugar a detectius, tot intentant que la bèstia no surti gaire del cau... I substituint algunes de les meves infusions (reservo el te durant alguns dies, per si de cas) per til·les. A veure si funciona!

7 comentaris :

  1. A mi m'afecten molt principalment en públic i es dediquen a jugar amb el meu cervell, l'inutulitzen pràcticament. La de poesies que no he acabat de recitar o que he anat reinventant...

    Tot i això el que són nervis... per altres coses em considero prou despreocupat. Recordo que em va passar una cosa semblant amb un examen de mates... Però el tema de la gana i el menjar els nervis ja saben que no els pertany i no s'hi fiquen de moment.

    Espero que trobis aviat la causa dels problemes i que hi posis remei, clar.

    ResponElimina
  2. Holaaa!!

    Em dic Èlia i he arribat aquí a través del google, boscant coses de dofins..he arribat a l'article que parla del pakicetus attoki i el dofí amb les aletes de més.

    Primer de tot et diré que cada u reacciona diferent davant dels nervis, o sigui que si a tu et ve pixera abans de competir i als altres no, és pq el teu cos reacciona així i ja està xD I sobre el que et pot passar...doncs només et puc dir que tu ets l'única que ho pot saber, però segur que trobaràs la resposta ;)

    Ara canviant de tema: He vist que ets una apassionada dels dofins, jo també. Estic fent el treball de recerca sobre ells i et volia preguntar si puc utilitzar la informació que tens per aquí...i a més, si vols parlar de dofins jo estaré encantada!! ;)

    Què estúdies? i en què competeixes?

    Jo estic ara començaré 2n de batxillerat ^^ (Tinc 20 anys, ho dic perquè fent batxillerat seria normal tenir-ne 17 o 18...xD)

    Adéu i ja em respondràs per aquí ;) ^^

    Èlia.

    ResponElimina
  3. I si és una barreja de tot plegat? Podria ser?

    A veure si marxen aviat, aquests nervis!!!

    ResponElimina
  4. Són rematadament fotuts. S'amaguen i apareixen en el moment menys indicat i a sobre no es deixen anal·litzar massa per no trobar-ne l'origen i acabar amb el misteri.

    Sort i, mentrestant, ànims!

    ResponElimina
  5. i una mica de tot això que dius? perquè moltes vegades pensem que una cosa no ens posa nervioses i realment sí que ho fa... el cos és llest, a vegades molt més que la ment.
    Respira profundament i pensa en dofins dansant a l'aigua... ja veuràs com et trobes millor ;***

    ResponElimina
  6. Ja ho descobriràs! Jo amb només una d'aquestes coses en tindria prou!
    Com diuen podria ser una barreja de totes aquestes coses!

    ResponElimina
  7. Ja m'agradaria que el meu cos els sabés separar de la gana alasanid :(


    Benvinguda, Èlia. Doncs tu mateixa, pots agafar tota la informació que vulguis del bloc, a tots els posts que tenen la categoria de dofins (ho trobaràs a la dreta) hi pots trobar alguna cosa. Jo també el vaig fer sobre dofins, el TR, i en gran part tot el que en sé i sobre el que he escrit va sortir d'allà. Espero que et faci servei!


    Un matxembrat, un puré, un gaspatxo de nervis, llum? Podria ser però encara em fa més por! Això no voldria dir que sóc massa vulnerable?


    Gràcies carme! Fan nosa, i tant, Ja fa molt que vaig deixar de jugar a fet i amagar i no hi vull tornar!


    elur, aquesta és molt bona solució, i tant! El que no curin ells :P ...


    Si és pel cotxe dilluns ho sabré, tirai... a no se que atropelli algú i llavors li tingui pànic perpetu!

    ResponElimina