21 d’agost 2008

Coi de llepafils!

Una bomba de rellotgeria. Un pes que no marxa i que he d'arrossegar, i que em mata. Com si me l'estrenyessin amb les dues mans i tot el que hi ha dins no pogués anar ni amunt ni avall. Ja fa un temps que el meu estómac s'ha tornat més... fi, per dir-ho d'alguna manera. I del tot involuntari. Ell, que havia suportat els plats de pasta que em cruspia abans de les competicions, els sofregits, els fregits... Doncs res, que ara aquest piiiiiiiiip és més pijo i diu que no, que no li dóna la gana de digerir-ho bé. No és qüestió de paladar, que a mi em segueix agradant tot, però la fase II: digestió no acaba de rutllar. I depèn de què menjo, encara que no faci excessos ni menjars copiosos, me la juga. I a mi, que m'encanta prendre'm algun tipus de tissana o te després de dinar, no em ve ni de gust. La camamilla a mitja tarda i a fotre'm, a tenir aquest pes a l'estómac i l'angúnia constant. No és pas acidesa, que sempre que ho explico em diuen el mateix. A la mare li passa una cosa semblant des que tenia més o menys la meva edat, i va haver d'anar al metge (però lo seu era més fort per dir-ho, a mi em passa amb certs aliments o de tant en tant). I em fa cosa anar al metge per dues raons: pel tractament que em pugui donar (temo que em prohibeixi les croqueteeeeeees) i perquè no sé ben bé com explicar-ho, ho faig de pena (sobretot per això, que si em diu no pots menjar això doncs ho faig i punt, que ho deia mig en broma i amb la xocolata mai em passa :P). És com quan et fa mal el braç i hi vas, i et diu: quin tipus de mal et fa? I no pas què dir-li. Et punxa, et crema, formigueig, et cou... I no saps què dir-li perquè no és res d'allò o una mica de tot. I com al metge, aquí també m'explico fatal, potser perquè és un dia d'aquells. Així doncs, com que ja fa una estona que m'he injectat la camamilla, ara toca anar a fer nones per treure-m'ho del cap i intentar dormir (encara que estirada estic pitjor, però què hi farem), que contra més hi penses més t'obsessiones, i al final la ment acaba fent la malaltia!


PD: per cert, algú sap com aconseguir que un cargol de mar deixi de fer aquella olor tan forta??? Jo que volia fer-me'n un collaret i no puc, amb la fragància que desprèn! I el vaig buidar bé!

12 comentaris :

  1. Cuida't, bonica! Sobre els cargols de mar, ho preguntaré a ma mare que em sona que alguna cosa sap, però ara no són hores per molt mare que sigui... ;) Si en sé res ja t'ho diré. Bona nit.

    ResponElimina
  2. Ostres! A mi, també, em passa això amb el metge. Em fa por no saber explicar què tinc!
    Apa, cuida't molt!

    ResponElimina
  3. Per netejar el cavallet de mar jo li faria una netejada amb aigua calenta i bicarbonat, pero agafa una xeriga sense agua i fot-li xeringasos a dins perque la presió acabi de treure la mé (o és dels petitons, petitons?).

    També funciona amb llimona i aigua calenta.

    Apalink

    ResponElimina
  4. Perdó escric tant depressa que la he liat:

    Xeringa sense agulla no sense aigua.

    Mil disculpes

    ResponElimina
  5. Doncs amb poques paraules, quina marranada que et juga l'estòmac! Sóc com tu, de les que pot menjar qualsevol cosa i poc patidora, i amb el que gaudeixo del menjar, no em podria ni imaginar el que ha de ser passar-ho malament després... Bufff!

    ResponElimina
  6. Jo de tu deixaria de fer el ruc, i aniria el metge, que podria ser una cosa fàcilment controlable, però difícil d'entendre sense el consell mèdic. Que et prohibeixin una cosa o altra pot ser una putada, però sempre serà pel teu bé, i per millorar la teva qualitat de vida.

    ResponElimina
  7. Cap al metge s'ha dit. Tot plegat ppotser només són nervis, vés a saber. Recordo que vaig passar una època, més o menys a la teva edat, que el meu estòmac també anava a a seva... i eren nervis. (perquè sempre acabem diagnosticant als altres, basant-nos amb el que ens ha passat, sense saber-ne ni una gota de ben res, no t'ho puc explicar, surt així :P)
    Sobre el cargolet... has provat de bullir-lo amb una mica de vinagre o llimona? em sembla que funciona.
    Cuida't mosseta! ;***

    ResponElimina
  8. a mi també em passen aquestes coses digestives i ho passe molt malament però tampoc no vaig al metge... Les infusions que millor em van són les de maria lluïsa (també coneguda com a herba lluïsa) Prova a veure...

    ResponElimina
  9. Gràcies, fada ^^


    Tirai, i em sento estúpida quan em mira amb cara de "què m'estàs dient?"


    Ho provaré helena, gràcies! de bicarbonat no en tinc però de llimona sí, a veure si funciona!


    Jo no sé què li ha agafat però ja fa ben bé un any o així que he d'anar amb compte amb el que menjo, perquè ja et dic que compensa no menjar-ho, perquè després... és un suplici!


    Xexu, hi he anat i com sempre m'he explicat fatal. M'ha dit que com que fa un dia que em passa, que em posi a dieta i ja està (arròs bullit i coses lleugeres...), i que si continua que hi torni. Però no és com altres vegades, perquè aquest cop no havia menjat massa ni res del que ja sé que em fa mal. Crec que la cosa va més per on diu l'elur :S


    Elur, em va passar l'any passat. Vaig fer fatal un examen i fins que no vaig saber la nota tenia aquest tipus de mal, i potser la cosa va per aquí, no ho sé... Però és que ara no tinc cap motiu per estar nerviosa! Quin dilema... I provaré això de la llimona, gràcies!


    Jo si no sé què tinc sí que hi vaig, nimue, i ja veus: dieta. La infusió de maria lluisa me la vaig prendre ahir que era a ca la meva tieta, i en té una planta ben maca al jardí! Està boníssima, a mi m'encanta.

    ResponElimina
  10. A veure, jo, quan vaig anar a la Bretanya, vaig tornar carregada de cargols, cargolins i cargolets, que feien una pudor de ca l'ample, i em van dir que els havia de fer bullir amb aigua i una mica de lleixiu i va funcionar, tu mateixa...

    ResponElimina
  11. Després dels dies que fa que ho vas escriure, espero que ja estiguis bé.

    Ara m'has recordat que jo, a l'època entre els 16 i els 20 anys també vaig tenir problemes de panxa... i va ser bastant xungo.

    No vaig anar al metge, però jo mateixa vaig aprendre què em feia mal, vaig deixar de fer-ho, i ja va estar. Fa anys que no ho faig, i no he tornat a tenir problemes.

    Ara, que si són nervis i t'has d'esperar a que comenci el curs...

    ResponElimina
  12. per el cargol bullit amb aigua i molta sal despres aigua i llimona. Espero que el lluexis ben maco.

    ResponElimina