25 d’agost 2008

Aprenent a caminar

Els que fa un temps que seguiu el bloc, potser recordareu quan parlava de la capacitat dels dofins de ser conscients d'ells mateixos com a individus, de l'aprenentatge i fins i tot d'aquella incipient transmissió de coneixements que donava peu a plantejar una possible hipòtesi de cultura. El cas més clar i més famós en que es basa aquest plantejament és el dels dofins australians de Shark Bay, que arrossegaven les esponges de mar amb el morro per caçar i per tant feien servir instruments per facilitar-se l'alimentació, tècnica que va aprendre un dofí femella i el va anar passant a les filles. Doncs fa pocs dies la Llum em va fer arribar una notícia molt interessant (gràcies altre cop!), ja que va sorgir un nou cas d'aprenentatge que també es podria posar al mateix sac.

La protagonista és Billie, un dofí femella que va ser rescatada de la costa nord d'Austràlia amb clars signes de malnutrició i deshidratació, ara fa 20 anys. Al dofinari la van curar i, un cop llesta, la van tonar a deixar en llibertat. En aquests casos, quan es troba un dofí i és retornat al seu hàbitat natural, se'n sol fer un seguiment per veure com evoluciona i per poder observar com s'integra en un nou grup de dofins femelles. Doncs resulta que dins el grup on viu Billie actualment, s'ha observat que alguns exemplars són capaços de "caminar" enrere per sobre la superfície, tot fent servir la cua (és a dir, tal i com veiem que fan als espectacles dels zoològics i dofinaris). Aquest tipus de desplaçament o acrobàcia no s'observa en els dofins salvatges, i Billie, durant la seva estada al dofinari en cap moment va ser entrenada. La hipòtesi plantejada és que el dofí femella, durant la seva recuperació, observava als dofins que vivien dins el recinte i que entrenaven per dur a terme espectacles, i que d'aquesta manera va poder transmetre aquest coneixement a la resta de dofins del grup. De moment segueix sent una suposició, però per alguna cosa es comença! En aquesta història es pot trobar un paral·lelisme amb els dofins de Shark bay, i és que Billie és un dofí femella i la resta de companyes que han adoptat aquesta tècnica també. Sembla doncs, que la transmissió cultural té una implantació més forta en aquest gènere de moment, igual que l'aprenentatge de les capacitats bàsiques de supervivència.

Encara que tot sigui massa experimental és un gran pas, ja que si de moment només es basaven en un descobriment per fonamentar la tesi, contra més situacions que ho exemplifiquin més sòlida serà.

----

I per si algú s'ho preguntava... el cotxe nomé se m'ha calat un cop! :P

9 comentaris :

  1. I jo que encara no havia votat...

    Una habilitat curiosa, ara a esperar que li trobin una utilitat.

    D'altra banda resulta interessant com en va aprendre Billie i encara més com ho ha ensenyat.

    Ara la pregunta és, quants comportaments "estranys" més ens amaguen?

    PS: que vagin bé les pràctiques, seguint el teu consell m'he mantingut allunyat del vallès durant tot el matí.

    ResponElimina
  2. uau! els dofins mai deixen de donar sorpreses! :)
    ànims amb el cotxe!

    ResponElimina
  3. Caram, què curiós tot això de l'aprenentatge dels dofins. Suposo que poden ser capaços de recordar coses que veuen, però d'aquí a que ho autoaprenguin hi ha un pas de gegant! Déu n'hi do!

    Jo per més que vegi com es fa una truita de patates, mai em surt.

    ResponElimina
  4. Prou que recordo les anteriors històries sobre dofins que ens has explicat, al final aconseguiràs que siguem tots uns experts. Per cert, saps que aquest més ha fet un any que ens seguim mútuament?

    Bé, la història d'avui encara em sembla més espectacular. Allò de les esponges, doncs mira, és supervivència. Però aquest comportament dubto que els reporti cap avantatge, a menys que sàpiguen que fent això en presència d'humans tenen més possibilitats que els donin menjar, que encara seria més fort. Però el fet de poder transmetre una cosa apresa per observació, és la llet. Ara, que s'accentuï en femelles ja no em sorprèn. Penso que en els humans passa el mateix.

    ResponElimina
  5. Interessantíssim. La natura no deixa mai de sorprendre'ns. Petons.

    ResponElimina
  6. Holaaa!!!

    Ja torno a ser per aquí!! =D

    És mooolt interessant això que dius..m'anirà bé pel TR ja que baso el meu treball en comparar els jocs i entrenaments dels dofins en cautivitat i els de llibertat..

    Però també pot passar una altra cosa:
    Als dofins en cautivitat se'ls ensenya a fer coses que per a ells no soposa cap risc i ells trien si ho volen fer o no, ja que si els entrenadors veuen que el dofí no ho vol fer passen i busquen un altre entrenament..per tant pot ser que en llibertat també facin això...o sinó, com dius tu, que la Billie ho hagi copiat i ho estigui transmetent..també pot ser..

    He vist uns vídeos al Youtube de dofins fent bombolles i jugant amb elles, un video era amb dofins en llibertat i l'altre en cautivitat, però per la meva sorpresa, fent el TR, al Zoo, vaig enganxar al Blau (el mascle reproductor actual) fent bombolles i jugant amb elles també..em vaig quedar sorpresa pq vaig poder veure a la realitat el que havia vist pel Youtube jejeje Per tant, això de la cua podria ser igual...

    Sobre això de que es transmeten formes d'actuar també és totalment possible, perquè al 2004 vaig fer un cursset d'estiu al zoo de Bcn d'ensinistrament a mamífers marins i l'Anak i la Nereida tenien una cria cada una.

    El cas és que la cria d la Nereida era un mascle (Neo) i la de l'Anak femella (Leia) i en una actuació l'Anak agafava una pilota amb les aletes pectorals i nadava amb ella..després de l'actuació (els petits encara no actuaven) el grup que estavem fent el curs ens vem quedar amb els entrenadors per posar en comú una sèrie de coses i vem veure que de sobe la Leia agafava la pilota i feia el mateix que havia fet la seva mare...

    Així que jo he sigut testimoni d'aquesta imitació i aquest "traspas" de cultura que tenen els dofins..però en realitat tots els animals funcionen per imitació...un lleó aprèn a caçar imitant a la mare..etc.

    M'agrada molt el teu bloc =D

    ResponElimina
  7. Això seria molt interessant, alasanid, que li trobessin una utilitat concreta basada en la seva vida salvatge, ja que un comportament íntegrament lúdic del món captiu passaria a tenir una utilitat real i... ostres!


    Ai, nimue, que no m'agraden perquè sí! Sí és que són ... ai, veus? no tinc adjectius :P


    Jansy, també s'han obervat moviments propis d'altres espècies com lleons marins que han adoptat en els seus jocs. Són una passada! Suposo que observen i ho proven, i si les característiques físiques els ho permeten, doncs endavant :P Força a la cua no els en falta. Ja t'ho dic jo!


    No ho sabia, xexu! Que lent que passa el temps, si tinc la sensació que et "conec" des de fa buffff... Doncs res, a celebrar aquest aniversari compartit! ^^
    Malgrat que són hipòtesis, sembla que sigui força possible. A més, tampoc els requereix gaire esforç.


    Èlia, en llibertat els salts i moviments poden tenir una aplicació pràctica o bé ser una mena de joc, i els dofins tendeixen bastant a jugar amb algues, entre ells o amb peixos. Per més que Billie hagués après a "caminar", està clar que si als altres no els interessés fer-ho passarien de tot, però ho veuen com un nou mètode d'entreteniment.

    El que passa és que això de les bombolles sí és habitual veure-ho en llibertat, en nombrosos documentals ha sortit. En canvi aquest tipus de desplaçament és la primera vegada que s'observa en dofins salvatges, i és aquest l'aspecte més rellevant del cas.

    La imitació sí que és freqüent entre animals, però en els dofins he llegit que s'estava investigant quina part d'implicació tenia la mare en tot el procés d'aprenentatge amb les cries, perquè hi ha hagut vegades que només per observació i imitació de la cria no aprenia suficient. Et passaré si vols un article que va sortir fa un temps, que és força interessant. Ja el buscaré. :D

    ResponElimina
  8. Ostres! Sabia que els dofins eren intel·ligents, prò no m'imagina fins a quin punt! Una cosa és que aprenguin coses per supervivència, prò això de caminar sobre l'aigua, quina utilitat pot tenir per a un dofí en el medi salvatge?

    Les dones són les guardianes del coneixement i de la cultura, fins i tot entre els animals! :)

    ResponElimina
  9. Núr, pot ser que ho fassin només per diversió ;) ^^

    Laia, M'interessaria molt aquest article!! =D Moltíssimes gràcies!! *O*

    ResponElimina