16 de juliol 2008

Viure sense tu

M'imagino com seria viure sense tu. I la idea en principi és seductora, força llaminera. Sé que tenint-te lluny molts dels meus maldecaps marxarien. Que tindria més força i seria capaç de dir tot el que duc a dins; que podria caminar i respirar tranquil·la sense estar pendent de què fas, de què deixes de fer, de què vols que faci. Correria perillosament sense sentir-te dir que freni. Ballaria sense que em miressis amb cara de circumstàncies perquè deixés de fer-ho. Deixaria que els peus se m'ensorressin un pam a la sorra de la platja cada matí, només per tenir el gust de remullar-me'ls i estremir-me de fred.

Ets massa ràpid i llegeixes els pensaments. I no m'agrada. Obro la boca i abans de que pugui articular paraula ja em contestes. O em fas canviar d'opinió. O em fereixes, perquè saps el meu punt feble, i em fas callar. I és per això que m'esgotes, em remous i em buides poc a poc de tot el que m'agrada, omplint el buit que deixes de regustos amargs. Sensacions estranyes que no sé classificar, que ja no sé ni què són però que acaben fent-me sentir bruta i culpable. I encara més si sé que de vegades era jo la que tenia raó, i que només em portaves la contrària perquè era divertit veure'm dubtar. I tant, és entretingut i tot un espectacle veure'm plorar i reafirmar-te! Et fa sentir bé que les teves paraules tinguin aquesta força i siguin capaces de fer mal. Poder, t'atorga poder sobre mi, és això! El que sempre has buscat, suposo. El que des de fa un temps et fa trontollar, perquè no hi ha res que t'emprenyi més que perdre el control. I què faràs si aprenc a viure sense tu?

Vivint sense tu patiria la metamorfosi més bella i emocionant de la meva vida. Un parell d'ales brillants i lluents a cada espatlla, un lleuger impuls i un univers sencer per explorar que m'obre les portes. I m'abraça. I em convida a un te verd amb pastes de xocolata, mentre em somriu. I prou. I tot això, tot, només allunyant-me una mica de tu.

6 comentaris :

  1. "mi vida sin mi"?

    una abraçada, pre-biòloga!!!!

    ResponElimina
  2. ningú és imprescindible... amb el temps ens adonem.

    ResponElimina
  3. què fort... ho estava llegint, i sembla que aquest escrit l'hagi fet jo. Estic en una situació semblant, i és una putada, però li has de demostrar que pots viure perfectament sense ella/a. I llavors s'emprenyarà, i agafarà qualsevol excusa per saltar i fer-te notar que "t'has passat", però et faràs un favor a tu mateixa, tot i que algun dia les coses tornin a anar bé, i et sentiràs immensament forta.
    Un petó, i felicitats!

    ResponElimina
  4. No sé per què tenia la impressió que no parlaves d'una persona, però ara en tinc dubtes, per algunes coses que has dit.

    ResponElimina
  5. hehehe... en xexu anava bé. No és exactament una persona, no. Bé, i com diu l'etiqueta, té part de paranoia :P

    ResponElimina
  6. És una veueta?

    Em sembla que som molts els que la sentim, aquesta veueta... però crec que, d'alguna manera, és bona :-D

    ResponElimina