28 de juliol 2008

Una casa de somni

Trobar la casa dels teus somnis és molt difícil, per dues raons: en primer lloc, perquè trobar-la ja costa lo seu (si no tens moltes peles i te la pots fer construir, és l'única opció que queda!); i en segon lloc, perquè un cop la trobes... Fer-la teva no està a l'abast de tothom ni molt menys! Qui no tanca els ulls, es posa a pensar i se la imagina, aquesta casa? Com seria, els detalls, l'exterior, els mobles... Si somiem podem demanar més, no tallar-nos, picar alt, no?

Els requisits estereotipats d'una casa de somni solen ser un munt de metres quadrats, una piscina considerable, un menjador també molt gran amb tot de comoditats, un llit per a quatre persones, i unes vistes envejables. I qui té diners per a tot això també en té per a una criada, és clar, que això d'embrutar-se les mans...

Seria una cosa així...?








Encara que hi ha de tot, que per a gustos...








Però jo... jo ja he trobat la meva. I no té molts metres quadrats, sinó que és petitona, però ja m'agrada així! Ni tampoc té criada, ni un menjador gegant. Però és preciosa! Per fi, ja sé com és la casa que apareixerà a partir d'ara en els meus somnis!




És un fragment de la pel·lícula 50 primeres cites, la casa de l'Adam Sandler. Jo... jo... jo firmo per aquesta casa sense pensar-ho!!! Algú no sap què regalar-me pel meu 18è aniversari?

9 comentaris :

  1. Trobar la casa dels teus somnis és molt difícil, bé companya trobar la casa ja és molt difícil avui en dia !!

    Per cert, aquella de dalt d'una muntanya crec que és un monestir grec on no poden pujar dones i on els catalans no som massa gaire ben rebuts... cosa dels almogàvers (però la veritat és que els grecs s'ho van buscar)

    ResponElimina
  2. La casa dels meus somnis no té ni piscina ni un munt de metres quadrats :-D A la primera casa no m'agradaria gens, de viure-hi! Sóc rara?

    Però la casa de la sabata és xul.la! On està? :-D

    La teva elecció és xul.la! :-D

    ResponElimina
  3. Ja ho pots ben dir, carquinyol! Tal i com va la cosa...

    Uhm... no hi poden pujar dones, els catalans no hi són ben rebuts... Doncs les dones catalanes que malament ho tenim! :(

    ---

    Noo! A mi tampoc m'agradaria, llum! Però oi que és l'estereotip per excel·lència? Jo només voldria banyar-me a la piscina els dies de calor ^^

    La casa de la sabata és a Pensilvània :P Hehehe i la meva elecció és geniaaaaaaal!! Uff quina casa mare meva!

    ResponElimina
  4. Llum m'he equivocat... aquesta casa-sabata no és a Pensilvania, allà n'hi ha una altra però no és aquesta... I ara no recordo d'on he tret la foto! :(

    ResponElimina
  5. Saps? Jo també vaig veure la pel·lícula a la tele. I quan va sortir aquesta escena vaig pensar: "això li agradaria veure-ho a la Laia", però tot seguit vaig pensar que era poc probable que la veiessis... Així que quan he vist el teu post, me n'he alegrat molt.

    :)

    ResponElimina
  6. sí! em sembla que tots estem d'acord amb que aquesta seria la casa dels teus somnis!!! :)))

    Jo, ja que sembla que ningú la vol, em quede amb la primera! a mi sí que m'agrada una casa així! Cabrien tots els meus llibres per fi!

    ResponElimina
  7. jo... jo... en voldria una com aquesta:
    http://www.dsi.es/labarracadesalvador/

    http://www.dsi.es/labarracadesalvador/castella/index3.html

    aissss... una caseta així a la Garrotxa o a l'Empordà i m'hipoteco fins els cent anys si convé.

    ResponElimina
  8. aisss... que no es veuen gens bé els enllaços...
    http://www.agroturisme.org/casa.php?id=lbarraca

    ResponElimina
  9. Sí que la vaig veure jansy! hehe que guai que et recordessis de mi :P és que la casa és per no perdre-se-la...


    Home segur que algú la vol, nimue, jo ja et dic que em quedaria només amb la piscina :D I segur que t'hi cabrien, i tant! Una biblioteca sencera!


    Ai que maca és, elur! Bona elecció també! És que el que jo deia, si trobes una casa que fa moolta patxoca... hipoteques i el que es vulgui, que només es viu una vegada! I tranquil·la, que el segon enllaç del primer comentari sí que es veia bé! Quina gràcia, les baranes! Que originals!

    ResponElimina