04 de juliol 2008

L'estiu ja és aquí!

No vaig amb retard. Tinc el calendari actualitzat i el rellotge a l'hora. Som divendres quatre de juliol i avui comença l'estiu oficialment per a mi. Perquè no és estiu quan arriba el vint i pico de juny, ni quan comença a fer molta calor i els glaçons no duren ni mig segon sense desfer-se, ni quan desenterrem les samarretes de tirants prims, les faldilles curtes i les bermudes... No no i no. Tots equivocats! L'estiu comença en un moment diferent per a cada persona, perquè no és estiu fins que... No tens la primera picada de mosquit! I la meva ja és aquí i no ha vingut sola!

Sona estrany, amb tantes exclamacions que he posat. Que consti que el masoquisme no és la meva activitat preferida, que fan honor al seu nom i piquen! Això sí, estic convençuda que bona part de la culpa la té el coco, que tot té part psicològica. És com quan algú comença a parlar de polls i et comences a rascar el cap (ningú més?? Bé, llavors seré jo la rara...). Doncs igual, que no em picaven i en una conversa ha sortit la paraula màgica. I aiiiii com pica com pica! I sort que fa un parell de dies em vaig tallar les ungles.

M'he aixecat del llit de bon matí i em picaven els turmells, però no hi veia res. I vinga a rascar, alegria alegria! M'ho he imaginat, però no creia pas que fossin picades. Diguem que els turmells no és un lloc gaire habitual on jo hi tingui picades... Fins que les he vist, allà vermelles i ben rodones. Una a cada cama. A la dreta, just a sobre d'on s'acaba el peroné i tenim aquest bony (potser vaig errada d'anatomia, no em feu gaire cas). A la cama esquerra, a la part del darrera, allà on la pell s'arruga quan flexionem el peu cap a baix i per on passa la tira de la sabata. En millor lloc impossible, ale! Encara sort que són picades normals i no de mosquit tigre, que per aquí n'hi ha molts d'aquests! Però es veu que he tingut sort. Val més prendre-s'ho amb alegria, perquè en vindran moltes més. Segur que m'han picat perquè tinc la sang més dolça i més suculenta de tota la contrada, amb un lleuger toc de llimona i te verd (mmm.. amb els granissats que em faig segur que alguna cosa passa a la sang! :P). Fins ara es conformaven amb la sang de l'altra gent, però ara que m'han trobat vindran a buscar-me... És hora de prendre mesures! Alls per a tot arreu, per foragitar els mini vampirs noturns!

5 comentaris :

  1. Laia, no és bo això de fer despertar el vampir que potem de sèrie els humans (si se li pogués afegir un toc d'orxata segur que encara seria més bona).

    Doncs mira, per part meva puc dir que aquest any vaig aturar l'arribada de l'estiu uns dies. (vaig matar un parell de mosquits que ja m'esperaven a l'habitació) i això sí, es van venjar amb 3 o 4 picades a les cames unes nits després.

    PS: Jo l'any passat en vaig rebre una just on vius tu, allà on va la tira de les sandàlies.

    PPS: De tigres també en volten per aquí però de moment no em visiten.

    ResponElimina
  2. Buf... per mi va arribar ahir. I... jo també tinc la sang molt dolça! Si ens poséssim de cantó, podríem comprovar a quina de les dues van a buscar primer...

    ResponElimina
  3. Doncs que curiós... quan jo vivia a València se'm berenaven els mosquits. Era terrible. Quan em vaig mudar a Catalunya no em van tornar a mossegar!

    Ains... quins bitxets...

    ResponElimina
  4. Per què dins d'una mateixa casa piquen més a unes persones que a les altres? Potser té a veure amb com de dura tenim la pell ;)Hi ha un parell de pomades (Vaspit i Alergical) que alleugereixen força la pruïja. Pren-t'ho amb calma, encara queda molt d'estiu.

    ResponElimina
  5. hehehe alasanid, però tenir la sang d'orxata és una altra cosa i t'asseguro que de vegades puc tenir molt mala llet!! :O

    ----

    A tu, llum!! Jo les convidaria a que et xuclessin aquesta sang tan bona i dolceta que tens!!

    ----

    Nimue és que tu estàs feta de bona pasta i la qualitat es fa notar, per això et picaven. Seran els mosquits catalans, que no saben apreciar-te! Això sí, no t'enfadis pas, millor així!!

    ----

    Fada, el Vaspit el tinc i ja el faig servir ja... però ja et dic que a estones me'n recordo i d'altres no, segur que en part és psicològic!

    ResponElimina