08 de juliol 2008

La Vall

Records d'estius que malauradament no recordo gaire bé, dels quals en tinc flaixos i instantànies que m'encanta percebre, però que no m'ajuden a construir històries senceres. Històries que milers de vegades sento explicar, en les quals hi vaig ser present i que m'encantaria recordar. Però malauradament no puc forçar les neurones, perquè no puc i tampoc en trauria res de nou.

**

El que sí recordo són les escapades a l'Artiga de Lin, per anar a buscar maduixetes silvestres que després em menjava a la tenda de càmping. Maduixetes, gerds i móres petitíssims, però amb quatre comptats n'hi havia prou per omplir les mans d'una nena de cinc anys.

I l'aigua de la piscina, gelada a les nou del matí. Tan freda que quan t'hi llençaves de cap per primera vegada era com si et clavessin ganivets pel cos. I el tobogan de la piscina petita, i el mosaic de llambordes blaves de diferents tonalitats que dibuixaven un dofí.

I les síndires que compràvem a una fruiteria que feia xamfrà, a Vielha. I un cop al càmping, el pare les posava a La Garona una bona estona, ja que passava just pel costat del càmping i sempre demanavem parcel·la a la vora. Un refrigerador immillorable.

I la cita de les 12 del migdia, per veure les barques de ràfting que baixaven des de Bossòst. Pujàvem tota la quitxalla a sobre dels salvavides de la piscina, i teníem una vista privilegiada dels aventurers.

I l'any que vaig pujar a l'Estany de Mar. La pluja, que es va convertir en neu. L'estany, que es va amagar rere una pel·lícula de boira. Les mans, que es van tenyir de blau. (per Internet he trobat que era de dificultat mitja, la ruta, que amb vuit anys no està malament!)

I els cavalls del Port de la Bonaigua, que em feien por i que em prenien els meus bastonets de pa integral.

I l'ós bru d'Arties, sempre tancat a la gàbia i de color marró lleig.

I malauradament, recordo el mareig en majúsucles. El de cada any, al mateix tram de carretera, sempre a l'anada. Es convertia en un clàssic crec. Paràvem, jo feia el fet i a continuar.

**

Després hi ha el que no és dins el cap en forma d'imatges, sinó en paraules. El que no aconsegueixo recordar però que ha passat i que cada cop que es comenta ha de sortir el i no ho recordes?

Moltes de les rutes fetes. No visualtitzo ni el Portillon, ni el Clot de Baretja, ni El pla de Beret... i tots apareixen com a llocs d'interès si visiteu aquelles contrades. Suposo que de petita moltes de les muntanyes em semblarien iguals i no hi pararia gaire atenció.

El Saut del Pish amb aigua. És una cascada preciosa enmig de la natura, que les últimes vegades que vam anar a La Vall era gairebé eixuta i no valia la pena anar-hi. Però els pares diuen que un any hi vam anar i que estava com a les postals. Res. No ho recordo.

El dia que em vaig quedar adormida de peu. Per si algú no ho creu possible, ho és. Davant un aparador, sembla ser. No va ser gaire traumàtic ni vergonyós, perquè no aconsegueixo saber quan i com va ser.

**

Moments, olors, percepcions, gustos, imatges, muntanyes i rialles. El que és més objectiu, més palpable, se m'escapa moltes vegades. Petites coses, les retenc. Però m'agradaria recuperar el que els meus ulls van ser testimoni i que ha volat. Tinc decidit que més endavant hi tornaré. Refaré rutes i revisitaré llocs oblidats, però, aquesta vegada, amb una activitat afegida: el ràfting per La Garona no me'l perdré!

7 comentaris :

  1. Recordar llocs de petits és molt agradable. I visitar-los de gran i amb consciència és molt millor!

    Mmmmm... la veritat és que el Pirineu està ple de llocs encantadors i per descobrir. Jo tinc pendent unes visites al Pallars Sobirà. :)

    ResponElimina
  2. Per no tenir records, déu n'hi do! Eres molt petita, jo no recordo pràcticament res d'aquelles èpoques, només per les fotos. Tens bona memòria. I això de dormir de peu? Que fas el peu molt gros?

    ResponElimina
  3. Aquestes coses mai t'abandonaran i sempre et criden per a que tornis. Jo tinc pendent un parell de visites d'aquest estil també...

    ResponElimina
  4. Son records que mai s'haurien d'esborrar de la memòria, fes per que això no passi eh, i així de molt velleta podràs explicar-ho :-)

    Gaudeix de cada instant!!!!!

    Petonassos maca!!!!

    ResponElimina
  5. Jo també tinc algun record d'algun viatge.

    Els que també tenen força són els que els recordava a la meva manera i amb el que m'han explicat he acabat d'entendre què passava. I d'altres que es mantenen ferms perquè de tant en tant se'n parla.

    PS: El més llunyà que tinc és d'abans de fer els 4 anys.

    ResponElimina
  6. doncs a mi em sembla que sí que recordes moltes coses i molt boniques! :)

    ResponElimina
  7. Deciciddament ho he de fer jansy... hi he de tornar! I tot el Pirineu és preciós...

    ---

    Hahaha xexu que va! si tinc els peus petits! però no sé, sempre se'n foten d'això. Aniria molt cansada...

    ---

    carquinyol, la tinc a dins, la veueta que em crida... però de moment encara no li puc fer cas! ben aviat, aviat...

    ---

    ei jo mateixa, i tant que ho recordaré! van ser molts anys estiuejant allà, i en tinc records macos, com veieu. petonets per a tu també!

    ---

    alasanid, crec que abans dels quatre anys poca cosa recordo també...

    ---

    nimue, però són detalls el que recordo, a això em referia. Coses senzilles que per x o y em van marcar o se m'han quedat a la ment. De dolentes també en recordo, però no val la pena posar-les si en tinc de bons, de records! No?

    ResponElimina