20 de juliol 2008

Joc brut (I)

23:50. Arribo deu minuts abans. Com de costum, això de la puntualitat és el meu fort, no m'agrada que m'hagin d'esperar i, per suposat, la impuntualitat m'irrita. Estic disposada a tenir paciència fins deu minuts més tard de l'hora citada. Al cap i a la fi, aquesta vegada no sóc jo la més interessada, ans al contrari: duc la paella pel mànec, tinc el poder i controlo cada punt del pla i de la operació. No m'hi jugo tant com ell, diria...

00:01. Interessant, ha acudit a la cita un minut tard. Per fer-me creure que potser ja no vindria? Per fer-me posar nerviosa? Jo? Per què ho hauria d'estar? No sap res de mi, no sap que vaig un pas per endavant i que avui l'he fet venir només per saber si estava disposat a tot. Veig que sí, a no ser que en uns moments tinguem una sorpresa i no hagi seguit les regles del joc. No m'agrada fer trampes ni els tramposos, però m'agrada guanyar. M'agrada més que el fair play i la decència. Puc arribar molt enllà per guanyar i tenir el que vull, això ho sé i hi tinc comprovat. Així doncs, ara veurem si té ganes de jugar o només vol arribar a la meva meta com més aviat millor. El meu joc, les meves normes, la meva meta, el meu premi. Un joc una mica egocèntric, però ja m'està bé. A sobre va de negre i amb ulleres, però tot i així no aconsegueix camuflar-se dins la nit. Si s'ha vestit com un gàngster! En el fons li agrada jugar al meu joc, s'ho passa. bé Si és que és com un nen...

Ja que ha vingut, comença el joc...

- Au, ja he vingut. Ho vull veure.
- Quines presses! Primer tu, home, primer tu! (encara no ha entès qui dirigeix el joc)

Caram, doncs la bossa és ben plena! No m'imaginava que pogués reunir-ho en tan poc temps! Meravellós!

- Molt bé, molt bé. Veig que ens entenem.
- Calla ja. Vinga. Et toca, el que em vas prometre.
- Hehehe... ja va, ja va! Au, té, t'agrada?...
- Però què collons és això?? Què coi has fet???????????

6 comentaris :

  1. Intriga!!!
    Que coi hi ha dins la bossa????
    Espero que al proper capitol ens ho expliquis!!!
    :-)

    ResponElimina
  2. No ha estat fins al cap d'una estona que m'he adonat que era un relat. Es posa interessant. Però reconeixeré que el personatge m'ha fet una mica de ràbia, molt borde és.

    ResponElimina
  3. Doncs a mi m'ha agradat aquest personatge! I el relat.

    Va, què hi ha dins la bossa? Un dofí de papiroflèxia? :-P (Que pesada que sóc, mare meva!!!)

    ResponElimina
  4. Ohhhhhhhhhhhhhhhhh nena això no es fa, per quant el segon capitol???, que hi ha dins la bossa??????

    Uixxxxxxxxxxxx, quina intriga!!!!!

    Petonets!!!!

    ResponElimina
  5. ooh! ens has deixat intrigadíssims! a veure com continua!!!

    ResponElimina
  6. aiii eli... intriga intriga! :P

    ---

    això forma part del joc, xexu, que tingui aquest punt de superioritat i que sigui una mica borde. M'agrada que m'ho hagis dit, així veig que més o menys és creïble :P

    ---

    oooooooh llum! mare meva, que maco seria... Si el tio aquest l'aprèn a fer abans que jo el segresto perquè m'ho expliqui!!! :P

    ---

    jomateixa, sí que es fa, sí!! hehehe ^^ petonets!

    ---

    nimue, almenys ho he intentat!!!

    ResponElimina