27 de juliol 2008

Joc brut (IV)


5:30 PM

No arribo enlloc perquè no vaig bé, perquè això no es llegeix pas així. Però si per exemple els números desenes i les unitats que els segueixen els ajuntem i formem un únic número de dues xifres, llavors tinc uns altres números, que potser tindrien més sentit...

41, 23, 4, 66,
2, 10, 33, 6

Números i llocs, quina relació hi ha? Potser és el número del quilòmetre d'alguna carretera perduda ves a saber on? Oh, és clar... Coordenades! Latitud i longitud! Si ho arreglem...

41º 23' 4,66"
2º 10' 33,6"

Una visita al Google Earth i...








La... catedral? Al bell mig de Barcelona vol que ens trobem, i l'altre dia em va citar en un racó mig abandonat d'un port, on estava segur que ningú ens veuria? Que estrany. Però suposo que entre tanta gent també li serà més fàcil camuflar-se, passar desapercebut. O potser és una trampa i l'he cagada acceptant, potser ni tan sols ella és viva i m'està fent bobejar. Potser l'ha llançada al mar, o la té feta trossets en algun racó el malparit... Segurament és això, sap que no corre cap risc, que no hi pot perdre res perquè ella ja és morta, i juga amb la meva incertesa, el meu dubte. Va un pas per endavant. Sempre hi ha anat. Que burro que vaig ser! Com sabia jo que aquelles fotos que em va ensenyar al moll eren actuals? Sí, duia la mateixa roba i feia una cara d'espantada que em va trencar el cor, però ella ja feia una setmana que estava desapareguda. Les fotografies les podria haver fet el primer dia! Però no, jo vaig deixar-me endur, no vaig saber-me controlar i vaig entrar dins el cercle viciós del seu joc. No m'he adonat que cada pas que faig és producte de la seva voluntat, que només sóc el seu titella. Doncs aquesta vegada no m'agafarà, aquest cop seré jo qui vagi un pas per endavant, seré jo qui el sorprendré. No volia jugar? Doncs jo hi poso el tauler i les fitxes, i la resta... que l'atzar decideixi.


9:30 PM

He fet ben fet, segur que sí. Sóc mosso d'esquadra per vocació, perquè confio en el sistema i en un bon equip de professionals que estem específicament entrenats per a defensar la justícia i a atrapar criminals i tarats com aquest tio. Un pla era el que necessitava, una bona estratègia, i amb la seva ajuda crec que el podrem atrapar.

He trucat al cap. Li he explicat la situació i després de l'esbroncada monumental per no haver seguit el protocol i voler-m'ho fer jo sol, finalment ha accedit a ajudar-me. Posarà una colla d'agents al meu servei. No li vaig poder veure bé la cara a aquest tio, la poca claror de la nit no m'ho permetia. I ho sap. Per tant, si ha quedat amb mi a la plaça, davant la catedral, haurà de cridar la meva atenció d'alguna manera, perquè per allà hi ha gent fins i tot a la una de la matinada. Els agents rondaran i estaran atents a qualsevol dels meus moviments, i a si se m'acosta algú sospitós. Quan aparegui, l'enxamparem. Tinc la meva estimada de 9 mm ben amagada, però en un lloc força accessible. Si fa un moviment en fals, me'l carrego. Si intenta matar-me, me'l carrego. Si vol seguir jugant, jugarem. Però ara al meu joc preferit, a indis i cowboys, i sempre m'agrada fer el paper de sheriff. Per vocació, també.

11:50 PM

Avui no es queixarà, que arribo a l'hora. Una mica aviat i tot. Des del peu de l'escalinata no el veig, no veig ningú sospitós, potser pujaré fins dalt per tenir-ne millor perspectiva. I la bastida de la façana encara dempeus... Em costa, pujar cada esglaó és un suplici perquè torno a estar insegur, em trontolla tot el que tinc al voltant, tot em balla i em dóna voltes. La foscor i els nervis se'm mengen, però ara ja està tot fet i no puc tornar enrere. He de confiar en els companys que m'acompanyen, en la seva professionalitat i en que m'ajudaran si ho necessito. Quan ell aparegui, no ens caldran gaire esforços. Som molts contra un, no se'ns pot escapar! I cantarà, haurà de cantar i dir on és ma germana. Com sigui, però tot el que m'està fent passar a mi i a ella ho pagarà car.

No el veig no el veig! No hi és o què? Em farà parar boig. I si se n'ha adonat i ha marxat? Ja hi som! Ja torna a jugar amb mi! Com que vaig arribar tard potser s'està fent esperar. Ei nois, tranquils, que encara no el veig! Però tingueu paciència...

- Pst, pst. Ei, escolta...
- Què vols, Marc, per què has abandonat la teva posició? Tenim un costat de la plaça descobert ara! Torna-hi, de pressa!
- És que el cap m'ha avisat per ràdio de que val més que vagis a la part del darrere... Hi has d'anar.
- Què collons hi ha? Per què?
- De debò que és millor que ho vegis amb els teus propis ulls...

Correu, cames, si us plau. Si mai m'heu de fallar que no sigui ara! Què hi deu haver? Corre, corre! Encara que amb els quatre llums no t'hi vegis gaire, encara que xoquis, encara que caiguis, no deixis de córrer...

---

I allà me la vaig trobar. Me l'havia deixada asseguda en un banc, amb la mateixa roba que duia a la fotografia. Rígida. Pàlida. Congelada. Morta. Una mort recent, deien els metges, no feia gaire que el cabró li havia manllevat la vida. La va matar i la va deixar asseguda, perquè el cos quedés rígid i en deixar-la enmig del carrer semblés que llegia un bloc de notes. Una mica absurd, amb la poca claror que hi havia, però enmig de la nit tampoc ningú li faria cas, tothom passa de llarg i va a la seva. Un bloc amb un missatge, una petita frase de comiat...





I tot per autoconfiar-me, per subestimar-lo. Sempre va anar un pas per endavant, sempre em va estar vigilant i jo no ho volia creure. Potser fins i tot em tenia el telèfon punxat. I per idiota, per imbècil, l'he perduda. No la tornaré a veure mai més, mai... I no s'ho mereixia. Ella no es mereixia acabar així, perquè la seva vida, als dinou anys, tot just començava.

6 comentaris :

  1. Ostres! M'has deixat sense paraules!

    ResponElimina
  2. nenaaaaaaaaa! que forrrrrrrrrrrrt!

    ResponElimina
  3. Vaaaaaa home, que això no pot acabar així! Des de quan guanyen els dolents? I dolents tan capullos com aquest... no pot ser, home no pot ser. Cop d'efecte final, però et queda un mal cos...

    ResponElimina
  4. Un final sorprenent, un final però que sembla el final d'una batalla però ho és també de la guerra?

    M'ha agradat això del game over.

    ResponElimina
  5. Per què llum??? Parla, parlaa!!! :P

    ---

    Jomateixa i nimue, em sembla que heu coincidit en el veredicte :D

    ---

    Sí que pot ser, sí, xexu!!! Els dolents també guanyen, que són molt llestos ells!!! Recupera't aviat de l'ensurt hehehe :P

    ---

    És un final, final, alasanid. Game over: el joc s'ha acabat :D!

    ResponElimina