18 de juliol 2008

Cercles platejats

Les nits d'estiu i jo ens observem mútuament des del balcó de casa. Els del bar de la cantonada, engrescats fins la matinada. Alguns que sopen a la terrassa, amb una espelma enmig de la taula, tot plegat ben bonic. L'aire fresc que fa aquests dies, que convida a deixar-se despentinar. D'altres, com jo, que recolzats a la barana deixen passar els minuts. Jo no els deixo perdre, els aprofito i els omplo d'imatges i paisatges bonics quan és possible. De moment, sembla que els núvols no em privaran de veure la lluna plena de juliol.

Xafardejant per la web de la National Geographic he trobat un article interessant sobre els diferents noms que, durant segles i mil·lenis, els homes li han atorgat en funció de quina situació meteorològica era freqüent, del creixement de certes plantes, o fins i tot de com es comportaven els animals. Molts d'ells veureu que provenen del llenguatge dels natius nord-americans. Així doncs, cada lluna plena de l'any esdevé única i personalitzada, de la manera següent:

- Al gener la lluna dels llops, i és que en aquestes dates els llops udolaven de fam. Aquest nom li va ser atorgat de la mà dels natius nord-americans i els europeus de l'Edat Mitjana. D'altres pseudònims també corresponents al gener són lluna vella o lluna de gel (aquest últim, lògicament relacionat amb les condicions meteorològiques i ambientals típiques d'aquest mes).

- Al febrer la lluna de neu (o lluna afamada o lluna de temepesta). I bé, aquest no necessita gaires explicacions...

- Al març la lluna del cuc. Aquest es molt curiós, i és que quan l'hivern s'acabava i la terra quedava lliure de les plaques de gel, apareixia el rastre dels cucs que es desplaçaven arrossegant-se. També es deia lluna d'escorça (fent referència a la neu, que de dia es desfà i de nit es congela perquè encara fa fred) o lluna de saba, després de la tal·la dels arbres.

- A l'abril la lluna rosa, ja que a nord amèrica hi havia una flor salvatge d'aquest color que floria molt aviat i tenyia els paisatges de color rosat. En unes altres cultures, aquesta lluna s'anomena la lluna d'herba que brota, la lluna d'ous, o la lluna de peixos. Ben curiosos, però en desconec la causa dels últims.

- Pel maig la lluna de flor, ja que és el mes on la floració de moltes espècies arriba al seu punt àlgid.

- Pel juny la lluna de maduixes, perquè a Amèrica del Nord, la recol·lecció de maduixes es fa en durant aquest mes. Unes altres cultures l'anomenaven la lluna calenta, ja que precisament al juny té lloc el solstici i sol començar la calor d'estiu.

- Pel juliol la lluna del cérvol mascle, perquè la cornamenta perduda li tornava a créixer al juliol. Uns altres noms inclouen lluna de tro, per a les moltes tempestes d'estiu del mes, i lluna de fenc, després de la recol·lecció de fenc de juliol.

- A l'agost, la lluna dels esturions, sobrenom proposat pels pescadors americans degut a l'abundància d'aquesta espècie durant aquest mes d'estiu.

- Al setembre la lluna anomenada de recol·lecció, que refereix al moment de l'any després de l'equinocci de tardor en què es recullen els productes conreats. Aquesta lluna és molt brillant i apareix molt aviat al cel, i deixa als pagesos continuar collint durant la nit.

Vinga que ja s'acaben!

-A l'octubre la lluna del caçador,ja que és el mes preferit dels caçadors per caçar cérvol engreixat i guineus. Com la lluna de recol·lecció, la lluna del caçador és també especialment brillant, i dóna l'oportunitat de caçar de nit.

-Al novembre tenim la lluna dels castors. Alguns diuen que ve de les trampes per a castors que els americans natius feien, mentre que altres diuen que el nom ve de l'intensa activitat dels castors, que construeixen les seves preses d'hivern.

- I... la lluna de desembre, la lluna freda, doncs... perquè arriba l'hivern i el fred!

Ja veieu, doncs, com cada lluna plena de l'any pot ser un xic especial, batejada amb uns pseudònims ben curiosos!

I per acabar...

...cada any, la lluna completa el seu cicle final aproximadament 11 dies abans que la Terra acabi la seva òrbita al voltant del sol. Aquests dies els anem acumulant, i cada dos anys i mig o una cosa així, hi ha una lluna plena extra, anomenada lluna blava. Un any de tretze llunes!

6 comentaris :

  1. Em quedo amb la dels llops, la de la neu i la del tro!

    un post xulíssim, maca! m'ha encantat.

    una abraçada llunàtica ;*)

    ResponElimina
  2. D'això sí que no en tenia ni idea. És curiós saber que les llunes plenes també tenen un nom que les diferencia al llarg de l'any.

    La que m'ha sorpès més és la del març.

    ResponElimina
  3. que bonic... la veritat és que la lluna estava preciosa divendres...!

    ResponElimina
  4. Ohhhh m'ha encantat aquest post i es que soc una enamorada de la lluna.

    M'encantaria veure una lluna blava, ha de ser molt especial (espero que no tingui canvis com Las Embrujadas en el capitol de la setmana passada)...ai no calla, si jo no soc bruixa :-P

    Petons maca!!!!!

    ResponElimina
  5. La lluna de recol.lecció sempre m'ha agradat molt. És molt maca. Ja queda poquet :-)

    Tot i que juraria que jo he vist altres noms per cada lluna. Suposo que ve del National Geographic, posar-hi les americanes...

    ResponElimina
  6. Es molt curiós, oi elur? és un pèl místic, que cada lluna sigui única i especial... :P

    ---

    La dels cucs, alasanid? A mi la imatge que em va venir al cap va ser la dels cargols i la baba que van deixant!

    ---

    la lluna plena, si els núvols ens deixen, sempre és un espectacle fantàstic nimue!

    ---

    A mi també m'encanta mirar-la, jo mateixa! sempre em vénen tot de pensaments al cap, és... inspiradora. petons per a tu també!

    ---

    llum, són els noms que jo he trobat. Segur que d'altres cultures tenen una mica les seves...

    ResponElimina