29 de juny 2008

Latte art

Un cafè... diferent.

7 comentaris :

  1. Espectacular! Preciós!
    M'ha agradat molt perquè fins gairebé el final no he descobert què era :)
    Per cert, felicitats per l'APTE ;)

    ResponElimina
  2. Mira que a mi no m'agrada el cafè i m'està agafant ganes de prendre'n un!

    ResponElimina
  3. Res a veure amb el cafè que deia jo l'altre dia, aquest gairebé fa pena prendre-se'l i tot. Que collons, porta'l cap aquí que me'l prenc encantat!

    ResponElimina
  4. Ei benvinguda Gemma! Jo quan en vaig veure uns quants també em vaig quedar de pasta de moniato...

    ... Com amb les teves fotografies! Quins pastissos fas :O No he comentat mai cap post teu però alguna recepta senzilla he fet ^^

    I gràcies :-D

    ----

    Boira, és que és tot un monument de cafè, això!

    ----

    xexu, sí que fa llàstima sí! Com quan decores un pastís i el deixes tot bonic, que fa llàstima trencar-ne l'harmonia i tallar-lo...

    ResponElimina
  5. És curiós el que es pot arribar a fer amb coses tan senzilles.

    Jo i el cafè encara no som amics.

    ResponElimina
  6. ostres... fins i tot sabria greu pendre-se'l, eh?

    ResponElimina
  7. a mi tampoc m'agrada el cafè, però aquest és una obra d'art! mm... i ara que ho penso, també es pot fer el mateix amb una bona xocolata!

    ResponElimina