23 de juny 2008

Focs? Sí, però ben amunt... i amb molts colors!

No m'agraden els petards, el soroll estrident, el seu gest amenaçador. Em fan por aquests que els llencen i comencen a donar voltes sense saber on aniran a parar, el descontrol. No sé si serà perquè de petita, a darrere de casa uns nois en van llançar un quan jo hi passava amb el meu pare, i un va anar a parar a la meva cama. I és clar, a l'estiu i amb la calor que segurament feia jo anava amb pantaló curt, i em va deixar una marca vermella que no era gaire cosa però que em va fer plorar.

Les bengales i les fonts de colors eren els meus focs de Sant Joan. M'encantava consumir-les, fer dibuixets amb elles a l'aire, escriure-hi el meu nom i veure com desapareixia. I de fonts, recordo que una es deia font de les bruixes o alguna cosa així. I que any rere any les feien més lletges, que al principi eren molt més maques, amb molts colors i formes, i que després s'anaven encarint i deteriorant pel que fa al bon gust. Això ja forma part del passat, ja no en compro de coses d'aquestes. L'última font que vaig veure encendre al meu pare ja ni recordo quan va ser. L'última bengala sí, que va ser pel Maig, per la festa major. Quan es fa el piromusical es reparteixen benagles entre els assistents i ens les fan encendre. I com sempre, buscant algun fumador o algú amb encenedor. Però res més. Els focs artificials sí que m'agraden també: les palmeres, els tirabuixons que s'enfilen ben amunt, els que esclaten de mil colors... Ben mirat, suposo que el que em tira enrere és l'excés de soroll i el contacte massa proper amb el foc. El color.... El color m'omple.

Sant Joan és més la festa de la coca que no pas la del foc per a mi. Cada any em diuen que tanqui bé la finestra, que encara que visqui al vuitè em poden entrar coets o alguna cosa a dins de casa. Però m'encanta posar-me a la vora de la finestra i veure com el carrer s'il·lumina, sobretot a les primeres hores de la nit, quan els nens i els pares són força presents al carrer i els que els agraden els trons encara no treuen el cap.

Així doncs, que cadascú es faci seva la nit del foc i de les bruixes, la més curta de l'any. Molt bona nit a tothom! I un petonet especial per a tu :-P

Us deixo amb un vídeo de focs artificials de Londres... Que em fa il·lusió veure el London Eye tan maco i dir que jo hi vaig pujar (de dia i sense llumetes, és clar!)


4 comentaris :

  1. A mi tampoc m'agraden els petards. Gens ni mica :-(

    I jo, avui, tancadeta a casa... Volia acabar la plantilla, però no és culpa meva i no la puc acabar (ni començar)

    Apa, ja he vingut a parlar de mi. Sort que a casa no sento els petards!!!

    ResponElimina
  2. M'ha sorprès aquesta utilitat del London Eye, no m'ho esperava.

    D'altra banda, a mi sempre m'han agradat els petards (ja sigui pels colors (fonts, vengales) o pel soroll dels trons (trons, castells de focs...)).

    PS: La meva última vengala... Doncs fa poques hores.

    ResponElimina
  3. Tampoc m'agraden els petards, poder per que per obligació he d'anar a fer la revetlla fora de casa, si m'els pogues mirar desde la finestra segrament si m'agradarien, be no ho se pas, jejejejejeje.

    El video molt xulu :-)

    ResponElimina
  4. Ei Llum tranquil·la, que poc a poc ja recuperaràs la plantilla! I et quedarà molt bé! segur!

    Bé, ja he vist que l'has començada a retocar! Almenys ja és groga com volies ^^

    ---

    hehehe alasanid... ja deia jo que no podia ser que en la blogosfera no hi trobés a ningú a qui li agradessin els petards! Com he dit... els trons te'ls deixo per a tu :P

    ---

    Ei jo mateixa, a que és maco? El castell de focs, les llums, els colors, el London Eye preciós...

    I suposo que sí, que mirar-s'ho des de la barrera fa agafar perspectiva i no fa tanta por ni respecte :P

    ResponElimina