21 de juny 2008

Corregim...

En el vídeo anterior, com molt bé han dit l'elur i l'alasanid, el que el senyor fa no és pas una pajarita com deia la web, sinó una grua! He sigut testimoni que és un error força corrent, això de dir-li pajarita a la grua. I no pot ser, no senyor, cada cosa és el que és! Així doncs, ara us introduiré en el magnífic món de la diferència entre la pajarita i la grua, perquè aneu difonent per tot el món aquesta diferència i tots siguem més cultes i feliços per haver après una cosa nova abans d'anar a dormir.

La pajarita és això...


...la figura mítica que surt a tots els llibres de papiroflèxia en castellà, aquella que ens ensenyaven de petits (almenys a mi!) i que si li giraves el cap del revés i li separaves les potes, ja tenies la piranya que se't menjava el dit :D

En canvi, la figura per excel·lència a l'origami, a l'art de plegar paper japonès original, és la grua...


...precisament l'ocell que l'home fa amb l'ajut de l'aparell de cirurgia. He trobat una cosa curiosa, i és que hi ha una llegenda que diu que si algú en fa 1000, de grues d'origami, rebrà un desig de part d'una d'elles. Si algú s'hi anima, ja ho sap. Això sí, feu-ho amb paper reciclat, eh, que 1000 són moltes!

PD: Si algú de debò ho fa que m'ho ensenyi... el rebré amb tots els honors que es mereix!

7 comentaris :

  1. I en el procés de fer la "pajarita" també surt el Mazinger Z!!! jejejeje

    fer mil grues... bufa! en tota la meva vida em sembla que ni he arribat a la cinquantena :P

    Petó!

    ResponElimina
  2. ui elur, aquest se m'escapa! El mazinger Z? :-O

    Jo mil segur que no, però més de cent segur que sí. A quart d'ESO, a les classes d'història en vaig fer moltes, moltíssimes, perquè molts en volien aprendre i jo vinga a fer-ne. després, per fer garlandes per a no sé quina festa també en vaig fer, i va quedar una decoració d'allò més original! La grua no és complicada i a més fa molta gràcia, això de que pugui moure les ales!

    ResponElimina
  3. Mosseta, avui m'he recordat de tu, a la Sexta feien un reportatge sobre una científica que estudia els cetacis i que deia que per l'estres no hi ha res millor que nedar entre delfins... mentre veia totes aquelles meravelles movent-se dins i fora de l'aigua, anava pensant: espero que la Laia ho vegi :***


    Jo sabia fer dos tipus de grues, la que estirant-li la cua es movien les ales i l'altra, la que fa el robot, que és la més ràpida i senzilla, de la primera ja no me'n recordo i és una llàstima.
    El Mazinger Z... sóc incapaç de dir-ho en paraules... miraré de fer-t'ho arribar per mail, tot i que ja et dic que és una cullonada! ;)

    ResponElimina
  4. hola nereides!
    veniu a tiana que passat st. joan comença el festival i necessitem algunes pajarites!!

    ResponElimina
  5. hola nereides!
    veniu a tiana que passat st. joan comença el festival i necessitem algunes pajarites!!

    ResponElimina
  6. al llibre Sadako vol viure, que vaig llegir fa molts anys, la protagonista intenta fer les grues (ara no recordo si eren 1000, però eren moltes) per demanar el desig de no morir-se (està malalta per la radiació de la bomba d'Hiroshima).

    ResponElimina
  7. hehehe elur... però vull veure la collonada, si pot ser! :P

    I... no sintonitzo la Sexta :-( Molta gent a Cerdanyola l'agafa, però jo no. Suposo que fins que no tingui TDT re de re...

    veus? Jo la que recordo és la que mou les ales. La hi fas a un nen i es queda embadalit! :D

    ------

    Mmm anna, això és el que vaig veure
    a Internet. Suposo que la història deu venir d'aquí!

    ResponElimina