19 de juny 2008

Adéu? No...

No puc dir que aquest ha estat l'últim dia que trepitjo l'institut perquè sé que no serà així. Sé que hi tornaré: dintre d'una setmana, per saber al detall les notes de les PAU, i l'any que ve, per veure als professors, per exemple. Aquest any n'he tingut de bons, professors que s'han fet estimar i que ens han donat suport, professors amables i amb ganes d'ensenyar, amb ganes de fer-nos-ho passar bé. I això s'agraeix, perquè et deixen un molt bon record de l'etapa en el segon de batxillerat.

Les coses no han canviat, suposo que sóc jo que he crescut. El professor ha deixat de ser aquell que et dóna classe, et castiga o et posa bones notes, per passar a ser algú amb qui xerres, rius i a qui li expliques motles més coses que van més enllà d'aquella estreta relació a la qual ens adaptàvem a la ESO. Hi contribueix el nivell de maduració personal, suposo: ara puc parlar-hi de moltes més coses, tenir-hi una conversa divertida amb tocs irònics que sé enganxar, fer un cafè sense sentir-me estranya. I realment és genial. Les etapes s'acaben, és lògic, però una visita l'any vinent, per xerrar una estona i comentar l'estiu i les sensacions del nou curs, crec que no estarà pas de més. El que sí tinc clar és que per mi no és cap drama deixar l'institut, ni molt menys. Al contrari, sabeu que en tenia motes ganes, en tots els sentits: perquè tinc una necessitat imperiosa de començar Biologia, de conèixer sobretot a molta més gent i desenganxar-me d'un nucli on m'he vist atrapada i on jo no hi pintava res. I per fi arriba el moment, per fi s'acosta.

Avui hi he anat tres horetes. Primer s'ha fet l'entrega de les orles (amb la fotografia que em van fer a principi de curs per sopresa, on hi surto horrorosa, i que vaig voler reemplaçar per una de nova que em van fer però que el professor... màgia, va perdre), i... dues sorpreses m'he endut: la primera, que m'han regalat un lot de llibres per tenir bones notes ^^. Concretament quatre, però un d'ells el tenia i me'l canviaran :P I la segona sorpresa, que m'han fet parlar pel micro. A mi. Per unanimitat. Ha estat cinc minuts abans de l'entrega, que el professor se'ns ha acostat: estaria bé que un de vosaltres digués quatre coses, que parlés una mica després de mi i del director... I dotze mirades furtives em comencen a mirar i Laia, ja saps. Au Laia, a parlar. Tutor inclòs, que ho ha deixat a l'aire però també em deia que ho fes jo! Un complot contra mi en tota regla! I jo, que sóc dèbil, he accedit. He anat improvisant, he fet un d'aquells discursets de dos minuts on parles sense dir res... m'explico, no? Bé, tipus polític, on es diuen xorrades però sense dir res en concret en general. Però au, he sortit del pas. Sinó, que m'avisin amb temps. Almenys no m'ha tremolat la mà com a Sant Jordi!

A la una, partidet de futbol contra els professors que ha acabat convertint-se en un partidet AMB l'equip dels professors, ja que de Batxillerat ens hem quedat quatre comptats i els de quart s'han acoblat de mala manera al camp. El futbol diria que és un dels esports on sóc més dolenta, però he fet una centrada i una parada amb l'estómac (i n'he tirat algunes a fora, també...). Una gran actuació hahaha... Però m'han sorprès alguns professors, tot s'ha de dir! Deien que tenien un airbag a la panxa però es defensaven prou bé!

Doncs ja només em queda tenir paciència i passar l'estiu el millor possible. Abans, però... falten les notes de les PAU.

12 comentaris :

  1. Un d'aquells dies que m'agrada pel que veig.

    Sí que canvia la relació alumne-professor respecte de l'ESO.

    Un lot de llibres... Veus això sí que és tot un detall. Que jo sàpiga ningú se n'ha endut cap a l'institut... Com a mínim no era el primer discurs pel que llegeixo.

    Els partits amb els professors són mítics, recordo que quan vaig entrar a l'institut fa 6 anys jugaven millor que l'últim cop, els anys no els perdonen. (eren quasi els mateixos professors)

    PS: Quin dia donen les notes de les PAU? (només sé que és un vint-i-pico.

    ResponElimina
  2. El 25 ho pots mirar per Internet a accesnet, Alasanid, la mateixa web de la matrícula i la preinscripció universitària.

    El 27 (almenys a la UAB) es fa una recepció per a tots els tutors, que poden anar a buscar les notes detallades (el que has tret a cada assignatura)i llavors ens ho porten al centre.

    N'hi havia un que me'l canviaran, de llibre... Quan el tingui diré els quatre títols, a veure si algú se n'ha llegit algun i em diu què li ha semblat ^^

    ResponElimina
  3. Així que t'han premiat i t'han fet parlar, ets l'empollona de la classe doncs. Quina tia.

    Jo també recordo alguna bona relació amb algun professor de l'institut, i haver tingut algunes converses interessants. S'agraeix que et comencin a tractar com un adult i t'agafin certa estima, això et dóna mostres de la teva vàlua com a persona.

    I del tema universitat no em puc estar de dir un cop més que la majoria de coses que aprens és fora de les aules, i és l'època que val més la pena de la vida, n'estic segur.

    ResponElimina
  4. Mmmm xexu... diguem que no tinc dificultats a l'hora d'assimilar conceptes i que ho aprofito :P I per parlar... no sé, sempre volen que parli jo, però si no dic res de profit tampoc!

    Doncs gràcies pels ànims amb això de la universitat, que ja ho tinc a tocar... :D Encara no sé les notes i ja he mirat quin dia és l'acollida i l'inici de classes! Estic malalta hahaha...

    ResponElimina
  5. és una bona tancada d'etapa, et queda un bon record i això és una cosa que ningú et podrà prendre ja !!

    I ara a començar, de la millor manera possible, una nova. Ai quins nervissssssss.... el dia 25 ja ens pots informar ben aviat eh?

    ResponElimina
  6. Mmmm el dia 25 hehehe... No crec que posi la nota, carquinyol, que és molt persssssonaaaaaaaal :P

    ResponElimina
  7. Noia, saps què et dir? Que de gran vull ser com tu! De debò, ahir vaig llegir el post i ho vaig pensar, però no vaig gosar escriure perquè hauria sigut el primer comentari. No tenia aquesta bona relació amb els profes ni hauria gosat parlar en public ni res.

    ResponElimina
  8. Ostres, ara he vist les ampolles! Com t'ho has currat, eh!!!

    Buf... tindria tantes coses a dir que no sé per on començar. Moltes felicitats per tot (i sobretot per la nota del dia 25!)

    Jo mai vaig tenir aquesta relació amb els professors. M'intimidaven, per dir-ho d'alguna manera. Encara ho fan. Tinc un petit problema amb això, sempre m'han intimidat i sóc incapaç de parlar-hi normalment, precisament per això.

    I que no dius res? Segur que vas parlar molt bé, i tant que sí!

    Com diu la Tirai, jo de gran també vull ser com tu!!!

    ResponElimina
  9. Mmm Tirai, jo no mirava a ningú, sinó m'hagués posat nerviosa segur!! I què és això de no voler ser el primer comentari??? ;)

    -----

    hahahah encara no les havies vist llum???

    mmmm em felicites i encara no ha arribat el 25! però gràcies igualment :P

    Els professors... mmm.. potser "imposant" una mica la manera de ser, el fet que ens trobem en un altre nivell en el qual discutir les coses i comentar-les és molt més profitós que anar dient que sí... No ho sé, és... espontani :P però ens ha passat a tots, no parlo només per mi!

    ResponElimina
  10. Et felicito perquè estic segura que trauràs una nota que farà caure de cul :-)

    Ah! I quina sort amb això dels professors! Això sí que són bons profes :-P

    ResponElimina
  11. Suposo que els professors de Batxillerat són els que et marquen més, i dels que en tindras més bons records. Jo cada any els vaig a visitar amb altres companys. Fa poc vaig descobrir que a la sala de professors hi tenen una foto (no n'hi ha gairebé cap) on hi surto amb els trofeus d'un torneig d'escacs que vam organitzar.

    No deixis de visitar-los!

    ResponElimina
  12. Jo tampoc ho faré, jansy. No deixaré de visitar-los. De fet, visc a 5 minutets, no em suposarà cap trauma ni cap sobreesforç. I em ve de gust, que ara que ja no hi ha cap concurs de trasllats no marxaran! Els substituts sí, per això :-(

    ResponElimina