15 de maig 2008

Immunes

A ningú li fa gràcia agafar un refredat o posar-se malalt, i molt menys agafar un virus estrany d'aquests que et fa estar setmanes al llit. I de malalties més greus ja ni parlar-ne. Però si poguéssim veure la quantitat de microorganismes que hi ha a l'aire i al medi ens sorprendríem de com podem estar vius encara. I és que el nostre cos té un magnífic sistema de defensa i una gran quantitat de barreres per tal que tots els bitxos que ens volen atacar caiguin pel camí.

En primer lloc han d'entrar al cos. I per on fer-ho? Pel nas, les orelles, la boca... si és que semblem un colador! Però a tots aquests llocs hi ha secrecions que dificulten les infeccions. la mateixa pell ja és una barrera protectora, la saliva, les llàgrimes, el pH vaginal (força àcid)... Sembla doncs que la cosa es complica. Però massa espavilats són i molts d'ells troben la manera d'entrar. I si ens fem una ferida allò ja és una festa! És com posar-los la catifa vermella.

I un cop dins? En primer lloc se solen desencadenar les respostes inespecífiques, aquelles que les realitzen cèl·lules no especialitzades en un determinat antigen (un antigen és una substància que el nostre cos reconeix com a estranya i desencadena una resposta immune). Un cas comú són les inflamacions: allà on hi ha hagut l'entrada de l'antigen els vasos sanguinis es dilaten, de manera que augmenta el flux sanguini. I què hi tenim a la sang, entre d'altres coses? Plaquetes, eritròcits i... glòbuls blancs, els leucòcits. I d'aquests n'hi ha de molts tipus! Però els que actuen en aquest moment solen ser els monòcits (que són capaços de sortir dels vasos sanguinis i llavors s'anomenen macròfags, perquè creixen unes cinc vegades) i els neutròfils, que actuen en les infeccions bacterianes. El que fan és fagocitar els microbis, és a dir, desenvolupen pseudopodis (prolongacions de membrana) i l'envolten, com si li fessin una abraçada. Massa amistosa, però, perquè d'allà no en surten!

Hi ha vegades, però, que amb això no n'hi ha prou, i és llavors quan té lloc la resposta immune específica, i és ara quan apareixen els limfòcits. A grans trets, el que passa és que els macròfags fagociten el microbi i el presenten a nivell de membrana, com si dugués una senyal perquè els limfòcits T col·laboradors (que tenen receptors antigènics a nivell de membrana) la vegin. En detectar-la, fabriquen interleucines, que actuen de missatgeres i activen els limfòcits B específics per aquell antigen. Els B comencen a dividir-se: uns quants es transformaran en cèl·lules plasmàtiques i fabricaran anticossos (que són proteïnes específiques per aquell antigen, que el neutralitzaran); els altres, es quedaran com a cèl·lules de memòria al torrent sanguini, perquè la propera vegada que penetri aquest antigen al cos la resposta sigui més ràpida i eficaç, i de seguida es fabriquin anticossos. Per tant, durant tot el temps que el nostre cos ha estat lluitant i han actuat els limfòcits, nosaltres patim la malaltia. Quan els B fabriquen anticossos, és llavors quan deixem d'estar malalts. Aquest és també el motiu pel qual hi ha malalties que patim només una vegada a la vida, ja que quan l'hem passada una vegada hem desenvolupat memòria, i si l'antigen torna a entrar al cos, actuen els anticossos de seguida i ni ens n'adonem.

En realitat aquesta és la funció de les vacunes: prevenir les malalties. I com? Introduint al cos una part de l'antigen, un tros de membrana o el microorganisme atenuat. El nostre cos ho reconeix com a substància estranya, actua i desenvolupem cèl·lules de memòria.

-----

Quan es diu que algú és Rh + o - significa que els seus eritròcits tenen un receptor a la membrana (una proteïna) d'una manera o una altra, és a dir, que la seqüència d'aminoàcids no és la mateixa . I sabeu per què es diu així? Perquè hi ha uns micos a l'Índia que també tenen aquest factor, els macacus rhesus. I també es diu que els eritròcits són les úniques cèl·lules del cos humà que no tenen nucli, i és cert. I se sol generalitzar a tots els mamífers. No! Els dels camells sí que tenen nucli!! Au, un parell de casualitats que m'han fet gràcia :P

8 comentaris :

  1. Però l'examen no era de física? Ara que ja m'hauria agradat a mi m'expliquessin la biologia així com ho fas tu que s'entén i tot! Potser hauria fet ciències?...

    ResponElimina
  2. Sí que ho era, sí, però mira... m'agrada més explicar biologia a mi!! :P

    La biologia sempre s'entén! Si tot té un per què, i tot està interconnectat. és tan xul·la... ! :D

    ResponElimina
  3. noia... la física també s'entén i està connectada... el que passa que una mica menys !! :P

    Si encara m'haguessis dit les matemàtiques...

    ResponElimina
  4. Tens raó carquinyol, el problema és que està connectada més endins i al batxillerat no es veu massa aquesta interconnexió.

    Tot i que en biologia és molt curiós veure i també és emociaonant saber com actua el nostre cos contra les invasions externes...

    A partir d'ara vigilaré que no m'enganzi cap macròfag gegant.

    PS: M'agradaven més els que utilitzaven peròxid d'hidrogen per desfer els "enemics".

    ResponElimina
  5. Jaaa carquinyol però... no ho sé... a mi m'és més fàcil (ui, això està ben dit..? quin embarbussament). I és més bonic saber com funciona el cos, què hi tenim a dins a nivell microscòpìc, com funciona tot... Que som la mar de precisos i tot està molt ben pensat per aconseguir un nivell de supervivència òptim.

    ---

    Bé, alasanid, com que ets pre-pre físic veuràs l'altra cara de la moneda, però jo em quedo amb la biologia ^^ I aquests dels que parles són els peroxisomes, que em sembla que algun dia també en vaig fer un post, ara no me'n recordo... però no és el mateix, aquests són un sistema d'autoregulació del medi intern del cos, en canvi amb els leucòcits fem front a d'altres éssers vius!

    ---

    Ei benvingut estrip! Oh, quina paradoxa més ben trobada! és que la quantitat de coses que passen dins nostre sense que ens n'adonem... és... una passada!!

    ---

    ResponElimina
  6. Una altra exposició magistral, per la qual et felicito. Saps, ja sé quin és el teu destí. Resulta que a la facultat de biologia, estranyament no hi ha professors bons i dolents i prou. Sembla que els dolents es concentrin per departaments, o per temes a explicar. Els d'immuno són especialment dolents (com els d'ecologia), i ja m'hagués agradat que m'ho expliquessin d'una manera tan clara com tu ho has fet. Evidentment, la profunditat que van tocar és més que la teva, però per això has d'estudiar la carrera i fer-te profe d'immuno. Jo vaig descobrir que la Immunologia era una canya quan estudiava per l'examen (directament del llibre, l'única vegada que ho he fet, perquè els apunts no s'agafaven per enlloc...).

    ResponElimina
  7. Uiii Xexu... profe a la universitat?? No crec :P però quina ràbia, no pot ser que els profes d'immuno siguin dolents :( amb lo bonic i interessant que és aquest temari!! L'ecologia ja no m'agrada gaire de per sí, però immuno sii!!

    ResponElimina