04 de maig 2008

Festa...?

Dijous... festa.
Divendres... pont. És a dir, sinònim de festa.
Dissabte i diumenge... cap de setmana. Un altre sinònim de festa, educativament parlant.
Dilluns... festa, cortesia de la Sra Roser, que un bon dia la van fer santa i va dir: m'agrada Cerdanyola, en seré la patrona! I ale, Festa Major!

Doncs sí, festa major al poble i jo gairebé cada dia a casa. Només he anat al piromusical, vaig anar a ballar una estona amb una orquestra que va venir, i un cop d'ull a la fira d'artesania. Res més (a part de les visites de cortesia diàries a la piscina, això sí). I tot per dos motius: estudiar (i és que la vida d'una estudiant pre-universitària ja ho té això) i l'altre que... potser un altre dia l'explico, que m'ocuparia gairebé dos posts ell solet, posts d'aquests que a més a més només entendria jo, crec.

He estudiat... menys del que m'esperava, sincerament. Creia que m'ofuscaria molt, que se'm tiraria el temps a sobre, que no seria capaç d'aprendre-m'ho tot. I realment no m'ho sé tot i tampoc em sobra el temps. Llavors... s'han complert les teves expectatives, Laia! Però...No! Perquè no estic tensa. Vaig fent. Estic entrant en una etapa on confiar en la memòria retentiva i en l'instint i la lògica és el millor que puc fer si no em vull amargar. Perquè me n'he adonat que capficant-me tant, matxacant i rematxacant el mateix hores i hores no m'ajuda, de cap manera. No aprenc, no em serveix de res. Una mica avui, una altra mica demà... I repàs el dia abans. I no sé si m'odio ara per perdre el temps o m'odiava abans per auto-amargar-me. Ja no sé ni què em dic. Bé, sí, que fora pressió, vull respirar tranquil·la, no enfonsar-me! Però si jo mateixa em trec el flotador no podré surar mai (i no s'hi val dir que sé nedar de sobres i que no m'ofegaria pas, que la metàfora m'estava quedant que ni pintada carai!). I això ho dic avui, és clar. Demà entraré altre cop en l'etapa d'histèria i nerviosisme, d'anar amunt i avall parlant sola, del llibre amorrat al nas i l'ampolla d'aigua al costat. Sóc massa previsible... quina ràbia!

En resum, que la festa major ha passat i gairebé ni me n'he adonat. Que la senyora Roser i els que la van fer santa ja es podrien haver posat d'acord per fer festa cap allà al 16... no? És igual, tampoc hagués solucionat res perquè... perquè encara hi ha el segon motiu. Aquest sempre em perseguirà.

7 comentaris :

  1. Oh, que l'expliqui, que l'expliqui!!! Explica el segon motiu, dona!!!

    Quina enveja! Demà també festa!

    Ai, calla, que si fos jo, em quedaria sense fer res a casa i llavors la sensació de no haver fet res encara seria pitjor!

    ResponElimina
  2. Fot molt que tothom estigui de festa i tu amb els maleïts exàmens. Recordo que a la facultat (aleshores es feien exàmens al febrer i al juny)no hi havia manera de fer entendre als profes que no posessin exàmens la setmana de Carnaval que a Vilanova no era cosa de criatures, etc., etc., etc. No se'n feia el càrrec ningú. Però a canvi també hi havia algun dia en què jo tenia festa i a casa ningú més. Per cert em pensava que la Mare de Déu del Roser era a l'octubre. Aquesta és una altra o és una santa o què és? Petonets.

    ResponElimina
  3. Ui Llum, és que se'm fa difícil... Bé, te'n vaig deixar una pista en un mail més o menys, era el motiu pel qual em vaig desmuntar una mica i vaig tenir la davallada moral... Aix, això de parlar amb eufemismes!

    Quina sort perquè podré repassar, però amb el solet que farà i jo estudiant! Tu si tinguessis festa faries puzzle, no??? :P pensa que no seria perdre el temps!!

    ---

    Mmmm fada,el meu germà encara fa exàmens a febrer i juny... Potser depèn de la carrera.

    I per això de la santa... m'has deixat una mica de pedra. és que no ho sé, hehe, sempre li hem dit les festes del Roser de Maig (i després hi ha les de St Martí, al novembre,però aquestes de maig són més maques). Ho he preguntat a Mr Google i m'ha dit:

    8 de maig - Mare de Déu de Pompeia (Roser)

    I com que jo de sants no en sé més, me'l crec :P

    ResponElimina
  4. Les festes majors estan posades expressament quan la gent té exàmens, home, ja ho hauries de saber. No és cosa de la Roser, sinó de Murphy, que és el patró de totes les cases.

    I pel que fa al segon motiu... no sé quin és, però estic segur que es pot solucionar.

    ResponElimina
  5. Mmmm... Sí, Laia, però tu tranquil.la.

    A vegades hi ha coses que fan mal, i que fan pensar, però has de fer el que tu pensis que és millor, malgrat el que digui la gent. Si tu creus que vols fer una cosa... doncs això.

    Saps? El meu pare, sovint, quan no li agrada alguna cosa que faig, em diu "tu no eres así", i em fa sentir fatal, sento que l'he decebut d'alguna manera. Però tots fem el que podem. I tampoc sé massa de què va, però suposo que ja m'entens...

    ResponElimina
  6. uei! tots els dies estudiant sense festa major, ni cubates ni kalimotxos? ETS LA MEUA HEROÏNA!!!

    jo sóc dèbil, i mai m'he pogut resistir a la festa. de fet, a la uni, si em caïa algun exàmen el dia de la festa major no el feia mai i el deixava pel setembre (molt probable, perquè és el 2 de febrer, en plena època meua d'exàmens)

    i la segona raó... esperò que no sia que necessites un 10 en tots els exàmens per anar a estudiar a Harvard... (me semla que amb un 9,5 entres igual!) :P

    ResponElimina
  7. Coi de Murphy, xexu! Ja podria dormir algun dia de l'any!!

    ---

    Ostres Llum... ostres...

    ---

    No sóc una heroïna jacme, sóc més aviat curta de gambals, però bé, això ja és una altra cosa...

    I a harvard no m'hi veuran, no. :P I tan sols necessito un 6.3 de mitjana entre el batxillerat i la selectivitat. Res dels estudis em fa por, això de moment ho tinc molt superat...

    ResponElimina