09 de maig 2008

Dies de son

Ho noto, ho noto a flor de pell. I també endins, ben endins també ho noto. Estic cansada, encarcarada de no poder anar a la piscina, esgotada mentalment, una mica saturada. Dormir poc i malament, intentar memoritzar frases inacabables, que t'entri al cap el per què, el com, el quan i l' on de tot plegat. Exacte, tot plegat.

En realitat no m'està suposant un gran esforç, la recta final. No és cap drama. El que em mata sóc jo mateixa, la meva pròpia mentalitat, la meva actitud, el meu sistema nerviós. M'agrada repassar a la nit perquè noto que entenc millor les coses i se'm queden més, sobretot les de memoritzar. Sóc incapaç d'aixecar-me a les quatre o les cinc per estudiar, però podria anar al llit a les tres si ho necessités. Però no ho necessito, com a màxim aquesta setmana em vaig quedar fins la una, aproximadament (tenint en compte que normalment ja me'n vaig a dormir de dotze a dotze i quart, més o menys...). Però el cap, o el cor, o l'ànima, o els nervis, o el que sigui no hi entenen d'hores, no fan servir rellotges, segueixen guiant-se per l'instint o una força sobrehumana que mai no acabaré d'entendre. Una sensació que no et deixa dormir ni descansar, que et fa estar en vetlla: tongggg...., ja és la una i mitja, tonggg tongggg.... ja són les dues! I res, que a les set altre cop llevada i amb un cansament a sobre, amb una son que m'arrossega pel passadís... Ni una dutxa freda d'aquelles que no pararies de saltar i moure't m'ha pogut desvetllar.

Hi ha dos tipus de cansament que pateixo, crec. Un d'ells és quan he dormit poquet, però tampoc sense passar-me. Llavors, durant la primera i la segona hora vaig a dos badalls per minut, m'estiraria damunt la taula o les prestatgeries (hi tenim unes prestatgeries grosses a la paret, on jo hi cabo de sobres) i a descansar una estona, simplement tancar els ulls, no cal dormir. Aquest tipus de son desapareix a l'hora del pati, aproximadament, i des de llavors puc rendir com una persona normal. L'altre tipus de cansament l'odio amb totes les meves forces, em fa ser una persona avorrida, demacrada, ensopida, gandula, que perd la compostura... Aquest és el propi de quan he dormit massa poc, i no marxa durant el dia. Les parpelles em bullen i em pesen com dos àncores durant tot el matí, i el meu metabolisme s'accelera a fabricar ATP per mantenir-les obertes i parar atenció. M'assec, tanco els ulls a la mínima que puc, i cada vegada que ho faig em costa més obrir-los. Avui, avui ha vingut. Avui encara és aquí, i crec que porto massa estona escrivint el post. Normalment trigo poc, però serà que els dits van amb efecte retardat o que no saben trobar la tecla adequada.

Quan era a l'institut tothom em deia que quan arribés a casa intentés dormir, i jo deia que sí, que en arribar a casa, menjar i dormir una estoneta. Però és inútil, no he sigut mai de migdiades i ni ara mateix puc, en les condicions en les que estic. Ja ni recordo quan va ser la meva última migdiada. M'he estirat al llit, tot fosc, per afavorir que la ment es relaxés i que no comencés a badar amb els dofins, el quadre, el coixí... però res, al cap d'una bona estona m'he aixecat i he anat cap al menjador, perquè d'estar amb els ulls com plats a l'habitació a fosques encara em posava més nerviosa. I les parpelles segueixen pesant i pesant, la ment segueix saturada i jo amb unes ganes boges que aquesta nit per fi es decideixin a claudicar i a fer-me un petit favor: tancar-se i deixar-me descansar durant unes vuit horetes.

6 comentaris :

  1. A vegades potser és millor dormir un parell d'hores més que no pas llevar-se dues hores abans per estudiar o anar a dormir més tard amb el mateix fi.

    Potser dic això perquè sempre he estat incapaç de memoritzar coses fil per randa (les poesies que ens feien aprendre a l'ESO quan les deia canviava paraules, oblidava estrofes i em costava arribar al final).

    La son que se'n va al pati a mi em marxa a vegades durant l'hora abans del patí (clar que hi té molt a veure quines classes hi ha abans).

    Jo recordo que l'any passat o l'altre en vaig fer una (de migdiada) però va ser curta i molt allunyada temporalment de l'anterior.

    Vinga, que vagin bé els exàmens que et quedin.

    ResponElimina
  2. O nou o deu, fins que el cos digui prou. Ànim que ja s'acaba. Sempre ho he dit: hi ha cursos de carrera que no són tan durs com el segon de Batxillerat. Un petó, bella dorment, per quan et despertis tu sola, no pas per despertar-te.

    ResponElimina
  3. Bé, alasanid, això em passa perquè tinc tendència a l'histerisme i la inseguretat i de vegades necessito repassar encara que m'ho sàpiga... no l'acabaré d'entendre mai, la meva ment.

    Que et vagi molt bé a tu també!!

    ---

    Oh, un petonet de fada!! ^^ M'ha arribat mentre dormia, però no m'ha fet llevar, tranquil·la. Ostres, que diferent es veu tot amb els ulls ben oberts!! :P

    ResponElimina
  4. Jo també tenia aquest histerisme... però jo m'aixecava al matí, molt aviat. Encara que no em calgués.

    Espero que aquesta nit hagis pogut dormir bé!!!

    ResponElimina
  5. Vinga que ja et queda poquet no??, mira de descansar una micona i el que no es faci avui ja es farà demà, la salut ha de ser el prioritari dona :-)

    ResponElimina
  6. Crec que sí llum, que he descansat bé perquè almenys he dormit d'una tirada... però encara tinc una mica aquesta sensació estranya de cansament, ves per on...

    ---

    ooh benvinguda jo mateixa!!! ^^ Em queda... em queda... aquesta setmana!! ui el crit i els salts que faré divendres...

    ResponElimina