Descobrint el món subterrani

Últimament les pastanagues s'han convertit en la meva debilitat. Pastanagues crues, sense bullir, amb una rentada i amb pell. I a queixalades, com un conillet. I és que tenen un gust tan bo... i són sucoses i dolces... !!!

A mi sempre em deien que les pastanagues eren bones per la vista, sobretot, que tenien molta vitamina A. Realment no és així: no és que tinguin molta vitamina A, sinó que tenen un alt contingut en betacarotè, una pro-vitamina, és a dir, una substància que el nostre cos és capaç de transformar en una vitamina activa. Aquesta pro-vitamina és un pigment ataronjat, i és per això que també el podem trobar en altres aliments com la carbassa, el tomàquets o el pebrot. Quan la ingerim, el cos la transforma en vitamina A, que actua estimulant la sensibilitat a la llum de la retina. Per això, la seva deficiència pot ocasionar, entre altres, problemes en la visió nocturna.

Quan vaig a la fruiteria sempre n'omplo una bossa, i durant la setmana van desapareixent. Em va fer gràcia que la dona que em va cobrar, que ja em coneix, em va dir si volia fer un pastís de pastanaga. La senyora em va començar a explicar la recepta i jo li vaig dir que no, que a queixalades me les menjava, i es va quedar una mica parada. Potser creia que n'havia agafat massa, però avui n'he comprat altra vegada perquè ja no me'n quedaven! A més a més algunes són petitones i tan tendres...!

Realment existeix un aliment que ha estat capaç de suplir la xocolata de la meva llista de debilitats... Almenys per ara! Malgrat tot, comparteixen estómac com a bones germanes, eh! Que la xocolata sempre tindrà un lloc especial per a mi, no fotem! :D