24 de maig 2008

Descobrint el món subterrani


Últimament les pastanagues s'han convertit en la meva debilitat. Pastanagues crues, sense bullir, amb una rentada i amb pell. I a queixalades, com un conillet. I és que tenen un gust tan bo... i són sucoses i dolces... !!!

A mi sempre em deien que les pastanagues eren bones per la vista, sobretot, que tenien molta vitamina A. Realment no és així: no és que tinguin molta vitamina A, sinó que tenen un alt contingut en betacarotè, una pro-vitamina, és a dir, una substància que el nostre cos és capaç de transformar en una vitamina activa. Aquesta pro-vitamina és un pigment ataronjat, i és per això que també el podem trobar en altres aliments com la carbassa, el tomàquets o el pebrot. Quan la ingerim, el cos la transforma en vitamina A, que actua estimulant la sensibilitat a la llum de la retina. Per això, la seva deficiència pot ocasionar, entre altres, problemes en la visió nocturna.

Quan vaig a la fruiteria sempre n'omplo una bossa, i durant la setmana van desapareixent. Em va fer gràcia que la dona que em va cobrar, que ja em coneix, em va dir si volia fer un pastís de pastanaga. La senyora em va començar a explicar la recepta i jo li vaig dir que no, que a queixalades me les menjava, i es va quedar una mica parada. Potser creia que n'havia agafat massa, però avui n'he comprat altra vegada perquè ja no me'n quedaven! A més a més algunes són petitones i tan tendres...!

Realment existeix un aliment que ha estat capaç de suplir la xocolata de la meva llista de debilitats... Almenys per ara! Malgrat tot, comparteixen estómac com a bones germanes, eh! Que la xocolata sempre tindrà un lloc especial per a mi, no fotem! :D


6 comentaris :

  1. Jo de petit també en menjava però la pell no acostumava a ser benvinguda a l'estómac i es quedava a fora.

    De tant en tant encara en menjo una mica.

    Bullida, en canvi, no és el mateix. Canvia molt i no m'agrada tant.

    ResponElimina
  2. M'agraden les pastanagues, a l'estiu a la platja sempre m'hen duc per dinar són còmodes de menjar. Ara tinc la recepta del pa de pastanagues i està de muerte... aviam si faig un post culinari un dia d'aquestos...

    La xocolata que no falti!!! poca broma la meva diestista hem va dir que menges una peça de les petites de xocolata diaria que m'ajudaria a vencer l'stress de mejar sota dieta i funciona!!!

    ResponElimina
  3. Jo fa temps que no en menjo així, però n'havia menjat moltes, de crues, rentades i apa, a menjar! Estan boníssimes!

    ResponElimina
  4. has substituit la xocolata per les pastanegues???? Espera, espera, que m'ho he de tornar a llegir!!! ja m'explicaràs com! i mira que jo sóc de menjar moltes verdures, eh... però...

    ResponElimina
  5. La pastanaga, crua, bullida i amb boletes de coco. És deliciosa. Ara, tant com per desbancar la xocolata... no sé, no sé... Un petó.

    ResponElimina
  6. Ara no sé si parles en boca teva o de la bestiola de la foto... A mi també m'agraden així com dius, quan era més jovenet me les menjava així també. Ara fa temps que no, però me'n fas venir ganes!

    ResponElimina