13 d’abril 2008

Tot recte, recte, i quan arribis al final... saltes

Normalment una llibreta en números vermells espanta. Tens la mà foradada i has gastat més del que tocava, això ja ho saps. Però fins que no veus l'extracte del banc i que deus X diners, no et poses seriós. Doncs amb la meva agenda passa igual, i és que els exàmens me'ls apunto en vermell, perquè així e veuen més i no passo de llarg quan la fullejo. Mentida, Laia, mentida. Que en vermell ho feies a principi de curs, que ara ja ho fas amb el primer bolígraf que trobes. Doncs sí. Però espanten igual en blau, negre, lila o verd.


La recta final crec que ha començat. Un mes (què dic un mes, menys!) i ja hauré acabat. 16 de maig, dia mític. No em quedarà cap examen per fer (perquè això sí que ho tinc segur, no n'hauré de recuperar cap). No hauré d'anar omplint l'agenda, ni mirar-la cada dia.


He fet una cursa frenètica, travessant rius, muntanyes, ponts i boscos (ostres, això ara m'ha sonat a una cançó de dibuixos animats de quan era petita... bé, que m'estava quedant seriós, coi, segueixo). I he arribat a dalt de tot. En una setmana seré a la vora del precipici, i només hauré de saltar amb el meu superparacaigudes. Res d'hòsties. Cal anar ben preparat. I finalment, tocaré de peus a terra amb un somriue en veure que ho he superat. Però mentrestant, encara he de córrer una mica més...

8 comentaris :

  1. Doncs apa, a córrer una mica més... però recorda!! la velocitat sense control és inútil !! Així que el millor de tot es saber en tot moment on estàs i on vols anar...i després ja pots apretar a córrer.

    ResponElimina
  2. La recta final... Ànims, la part més dura ja ha passat ara ja comença la baixada (fins l'any que ve, clar).

    A mi em passa una cosa semblant, de tant en tant faig l'esforç d'apuntar-me les coses a l'agenda però dura pocs dies i amb els exàmens... Alguna vegada (poques) m'he trobat amb un examen que no recordava que tenia.

    Vaig a preparar el meu paracaigudes.

    ResponElimina
  3. Doncs et desitjo molta sort, però crec que no la necessitaràs. La feina ben feta és el que té, que després no depens de la sort. El que si et donaré són molts ànims per passar amb força aquest període.

    ResponElimina
  4. Uf la recta final. Que dura que pot ser. Però la sensació que et queda després, barreja de "ja soc lliures!!" i "i ara, sense presses, que faig?"

    ResponElimina
  5. Ànims!!! Ja queda poquet!!! I després... després... després què faràs? (És per donar-me idees a mi, no creguis!)

    ResponElimina
  6. Jo recordo els moments previs a la selectivitat i ara tu has donat imatge a la sensació: és com estar dalt d'un avió amb la finestreta oberta i el paracaigudes a l'esquena però encara tancat. Sensació de vertigen. Ànims falta poc! El català bé, oi, suposo? Petonets.

    ResponElimina
  7. corre, i sempre endavant...
    una mica més...
    i ja esta!!!!

    Anims!!!
    ;-)

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tots! Realment, potser pinto les coses més negres del que són. No, per a mi ho són, pel que vull aconseguir, ho són. No són negres potser, però admeto que no és fàcil trobar-se amb massa coses per fer... I això, si hi afegim que arriba el bon temps i només vols sortir a passejar o nedar i...

    ResponElimina