04 d’abril 2008

Res a canvi

M'agrada fer manualitats i detalls. Sóc molt detallista, però a la meva manera. Petits presents, sovint fets a mà, per dies assenyalats i per dies corrents. Pels dies en què els altres estan tristos o pels dies en què jo estic eufòrica. Els faig perquè em ve de gust fer-los, perquè m'hi entretinc i perquè la satisfacció final per a mi també és enorme. Molt més gran, sovint, que la sorpresa o la gràcia que li ha fet al seu receptor. Això de vegades fa una mica de mal, o si més no, em provoca un cert desengany. Allò que he fet amb il·lusió i ganes no causa l'efecte esperat, i sé que quan em giri potser anirà a parar en l'oblit, en un forat negre que l'absorbirà. Però els sentiments, les predileccions, la personalitat... No es poden modificar ni canviar. Cadascú és com és, i per tant sé més o menys a qui li faria gràcia un detall dels meus i a qui no.

Malauradament, també he parlat de desengany. Aquells que creia diferents, amants de les petites coses com jo, encantats que algú es recordi d'ells en un moment determinat (que no és ni aniversari ni res)... Ho acaben rebutjant. I no davant des meus nassos, no. Aquestes coses sempre s'accepten amb un somriure i després és quan arriba el forat negre. No passaria res si jo tingués una altra mentalitat, és clar, si jo no em creés unes expectatives o fes les coses pensant d'una certa manera. Però tinc tendència a errar-la, últimament. Uns Raigs X per no cagar-la, necessitaria!

Encara que a alguns no ho vegin del tot clar, no espero res a canvi. Ho faig perquè vull, no vull rebre un altre detallet com a resposta a la meva xorrada. Si ho fes amb aquest objectiu hauria plegat fa molt de temps, perquè la proporció de detalls emesos vs. detalls rebuts és baixa, molt baixa, molt baixa... I malgrat tot hi continuo. Però cada vegada menys, perquè ja no hi ha gaire gent a la meva llista de receptors de detalls. Almenys, gent propera.

Figuretes d'origami, algun invent culinari, enviar aquella cançó que saps que li agrada i que el farà somriure ara que no està del tot fi... I els regals d'aniversari, personalitzats. M'agrada sempre incloure-hi alguna cosa feta a mà, o si més no, curar-me l'embolcall i la postal. Potser és aquí l'error: que jo si rebés alguna d'aquestes coses fliparia, em faria moltíssima il·lusió, perquè valoro tota l'estona que l'altre ha perdut fent-ho. Tot el que és fet a mà és un regal enorme per a mi. Sobretot perquè sempre tindràs un objecte únic, un present personalitzat que ningú més tindrà i que ha estat fet a mida per a tu, pensant en tu, només per a tu... L'error és no posar-me a al pell de l'altre. Parar-me a pensar que jo sóc jo, i els altres, un món a part.

Cada vegada que rebo un correu d'algú de vosaltres passant-me una notícia de dofins o d'origami... Per a mi és un detall, una cosa que m'encanta rebre i que aprecio. I és clar, potser pensareu que enviar un correu no costa gens, que tampoc és cap detall. Doncs sí que ho és. El detall no és el que envies, sinó la intenció amb la qual ho fas. I recordar-te de la persona en el moment precís, i decidir-te a enviar-li. Quina necessitat en tens? Cap. Quina bonificació rebràs? A part del meu gràcies, cap. En canvi, n'he rebut més d'un, i de dos.

Detalls com aquests em fan somriure i pensar que les petites coses que ens relacionen els uns amb els altres encara no han desaparegut del tot. Que l'altruisme encara no està en vies d'extinció.

5 comentaris :

  1. :-)

    Ho saps, que estic completament d'acord amb el que dius? Però que a la vegada no sé què dir?

    Jo sempre tinc una discusió amb el meu pare. Per ell, el millor regal és el més car. Un regal, si no és car, per ell no té valor, encara que no faci il.lusió.

    A mi m'agraden els regals que es fan pensant en la persona. I tant que sí!!! Aquests són els millors. Encara que no costin diners, i encara que no costin temps!

    Quan rebi algun power point de dofins o d'origami, ja te l'enviaré :-P

    ResponElimina
  2. A vegades és difícil el contacte entre diferents personalitats.

    El que has escrit és força normal, vull dir que hi ha gent que espera una resposta però en rep una altra que pot quedar per sota de les seves espectatives i això, en el fons, decep una mica. Però, en la majoria dels casos, no sol ser intencionat; és per la varietat de personalitats.

    ResponElimina
  3. Hi ha persones i persones, i hi ha gent que són molt mals receptors de regals, que et curres un detall, amb tota la bona intenció, i no ho saben apreciar si no val més de 300 €. Gent així em posen malalt. Els detalls són el que compta, com molt bé dius. Quan algú llegeix la tesi se li fa un regal, i tots posem diners. Un regal que pot ser un objecte de valor, o un circuit d'spa, o un cap de setmana a algun lloc, coses que valen diners. Però part del fons es destina a fer algun detallet manufacturat amb les fotos de tots, i en fem de molt originals. Són aquest detalls els que agraeixes, i el premi gros, doncs mira, l'aprofitaràs, però és molt impersonal. Estic molt d'acord amb tu.

    ResponElimina
  4. Oh...
    Jo sempre ho dic...
    Valora les petites coses!!! Jo ho faig... i m'encanta com tu ser detallista...Ja sabem que el mon esta ple de desagraits...però que això, no ens faci canviar!!!
    :-)

    ResponElimina
  5. ^^ gràcies llum! Ai, ara aquest post sembla una crida a tothom perquè m'envii coses d'aquestes :S... bé, no era aquest l'objectiu, simplement reflectia el que ha significat que m'ho enviéssiu en moments concrets, que us hàgiu recordat de mi...

    A mi no m'importa perdre temps en segons quins regals... val la pena per a mi i per a l'altre (si el sap apreciar, clar :P)

    -----

    No, jo no dic que sigui intencionat alasanid... simplement que aquesta mena de detalls no es poden fer a tothom, crec. I a qui si i a qui no només se n'aprèn amb el temps i l'experiència...

    ---

    xexu, malauradament hi ha coses que si no són amb força diners no les pots pas fer... i de vegades també ve de gust, coi! Que no us penseu que tots els regals que faig són manufacturats, ni molt menys! Sovint són detalls en dies no assenyalats, sense motiu; i d'altres són complements d'alguna cosa que sí, que val diners.

    Com us ho curreu... un circuit d'spa! Ja us trucaré quan jo faci la meva tesi :P

    ---

    I tant que no eli! Els petits detalls són més personals, tenen més significat i et transmeten una sèrie de coses que els altres no.

    No sé si havies passat alguna vegada per aquí... si no, benvinguda!

    ResponElimina