03 d’abril 2008

Quan arribi el moment...

Decepcionat i trist. Però saps que més endavant se solucionarà, que podràs respirar tranquil i somriure, tot pensant que estàs de conya, que no podries desitjar res més. I ja que el futur te'l construeixes tu mateix, en fas un esbós senzill, res d'excepcional ni impossible. Amb poc et conformes, aquelles quatre ratlles et faran feliç. Si és tan fàcil d'aconseguir i no és gens pretensiós (i a sobre t'ho tens ben merescut), per què hi ha algú disposat a oposar-se als teus desitjos, a fer-los rodolar per terra i a trepitjar-los si és necessari? I per què ho fa amb aquella postura d'hipocresia de "ho faig pel teu bé, perquè no tinguis una decepció", quan en realitat només mira per ell, pel seu propi futur? I per què només et compara amb qui ell vol, i no pas amb qui tu li proposes? Tanta por li fan les teves il·lusions?

Ja no tens deu anys. Tens una edat en la qual no és necessari que et diguin certes coses, perquè ja les has viscut i les coneixes de primera mà. I per aquest motiu han de deixar-te pensar com tu vols, no pressionar-te, deixar-te anar i que volis, no encadenar-te. Però no, o està de moda o és més senzill no deixar-te créixer, intentar inflar-te el cap i retenir-te. Això sí, sempre amb aquella màscara posada i unes paraules que és ben sabut que et faran mal, que t'influiran amb l'objectiu de tornar-te a ficar dins el corral.

I no. Ja n'hi ha prou. Quan arribi el moment, serà l'hora d'armar-se de valor i trencar cadenes.

4 comentaris :

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Tu pensa sempre com vols, que això no t'ho treguin mai.

    ResponElimina
  3. Mira, a mi no em deixaven volar gaire, però al final em vaig convetir en fada! Tot arriba. Petonets.

    ResponElimina
  4. Trobem barreres a tot arreu,; per qualsevol cosa que vulguem fer, a vegades. Però tots som capaços de fer un bon salt i superar-les. I, no pateixis, si t'entrebanques la següent et serà més fàcil de superar.

    Endavant!

    ResponElimina