07 d’abril 2008

Impulsos

Intentava dominar-me'ls i no podia. No m'agradava. Com és que em creixen tant de pressa? I per què ara? De petita recordo que no m'agradava dur-los curts i esperava ansiosa a que em creixessin ben de pressa, i en canvi ara... no paren! Abans de marxar a Londres vaig anar a cal perruquer i me'ls va tallar, i ara.. ja hi tornaria a anar! Però no, no pot ser, que només fa un mes que hi vaig anar. Així doncs, m'espero. Però és que no m'agrada, merda, que van per on volen! Són massa llargs per dur-los com a mi m'agrada...


Hi ha un aparell a casa força curiós. La mare sempre el feia servir per tallar-se el serrell, perquè no te'l deixa recte i retallat sinó que queda més natural, amb les puntes més lliures... Bé, no ho sé explicar. És com un mànec que a la punta té una fulla que ara ja no està gaire afilada, la veritat... I encara que et faci una petita estrebada en tallar el cabell, no fa mal. Depèn de la força que facis és clar. Però qui vol presumir, ha de patir, diuen. Petits detalls a banda, que jo també el faig servir quan em vull arreglar el serrell. O el que no és el serrell...


Vaig anar directa a la cuina. Del cubell dels diaris en vaig agafar un, em vaig mullar el cabell i me'l vaig eixugar amb la tovallola. Vaig anar al bany amb el diari, el vaig posar a la pica, vaig agafar el famós instrument curiós i, amb el mirall davant, manos a la obra.


Txas, txas, txas. Vaig començar per dalt. I quan me'n vaig adonar vaig aturar-me. Que me'l vull arreglar, no em vull rapar! Però està bé, força bé. Diria que ara fan uns quatre dits dels meus. Seguim. Banda esquerra. Txas, txas, txas. Per aquí no gaire, tampoc estava tan malament. I a la dreta. Txas, txas. Deixo l'instrument, i m'agafo els cabells a banda i banda de les orelles. Estiro, intentant anar a la mateixa velocitat, i veig que de la dreta estan una mica més llargs. Txas. Ja està, arreglat. Ho comprovo. Sí sí, ja està. Ara darrere, que ja és més complicat perquè no m'hi veig. Però no hi fa res, com que després me'ls pentino com si anés despentinada... I llavors per què te'ls pentines, direu? perquè sinó em queden aixafats i no m'agrada i bé, sembla estúpid però no ho és d'acord? Seguim, que ens havíem quedat darrere... Txas, txas, txas. Haurà quedat bé? Sí, no? Confia en tu, que és el que pots fer ara mateix...


Recullo el diari ple de cabells, netejo el bany, em trec la samarreta que em pica com una mala cosa (sempre se n'acaba colant algun, encara que vagis molt amb compte...), una dutxa... I punt.


Laia nova. Tall de cabells arreglat. Semi-nou. I tot en un impuls.

9 comentaris :

  1. Les coses fetes en un rampell són sovint les que queden millor. Segur que estàs molt guapa!

    ResponElimina
  2. Veig que t'has agafat el tall de cabells com una manualitat de les teves. Si t'ha sortit tan bé com és habitual, segur que has quedat ben guapa.

    ResponElimina
  3. Passat per casa meva.... Hi ha una sorpresa per tu!!!!

    ;-)

    ResponElimina
  4. aimare quin perill!!! jo també em talle els cabells jo mateixa però la veritat és que m'agraden molt llargs i sempre tinc la sensació que no creixen suficientment ràpids! Guapa!

    ResponElimina
  5. Tenim noia nova a la bloggeria... es diu Laia i és divinaaaaaaaaaaa !! ;)

    ResponElimina
  6. Quina gràcia! Jo ahir també me'ls vaig tallar! (però previ pago de 14 euros, que jo no em refio de mi mateix!)

    ResponElimina
  7. Apaaaaaaaaa, sola? ben sola? Jo només ho faig amb el serrell...Ah, és una navalla...

    ResponElimina
  8. Ooh s'ha fet el que es pot, fada ^^

    ---

    ostres, una manualitat... no se m'havia ocorregut. ben bé ja és això, és alguna cosa feta amb les pròpies mans. Això sí, aquesta no la faré cada cop que estigui avorrida, que si no acabaré rapada!!

    ---

    gràcies eliii!! un petó maca!!

    ---

    llargs és una mica més fàcil nimue, perquè fins i tot te'ls pots posar davant els ulls per igualar-los i tot això... però jo els de darrere me'ls he tallat palpant... XD però com que després me'ls despentino, si n'hi ha de llargs o curts no es nota....

    ---

    hahhaa carquinyol!! Divina divina... no ho sé. Hem fet reformes capil·lars, com a mínim XD

    ---

    Zinc, jo al principi tampoc me'n fiava gaire, però sempre tinc l'alternativa d'anar a cal perruquer si em faig una desgràcia, no? :P però és que com que hi havia anat tot just fa un mes... però tu podries provar-ho! La sra piritione potser està encantada d'ajudar-te i tot ;)

    ---

    Zel, no és ben bé com la navalla que el perruquer fa servir per tallar-me'ls, però deu ser alguna cosa així. I jo soleta :P Abans també ho feia només amb el serrell, però ara mira... un impuls!!!!!!!

    ResponElimina
  9. Ostres! M'acabes de recordar que m'he de tallar el serrell o aviat no m'hi veuré...

    ResponElimina