16 d’abril 2008

Evolucionant

Quan parlem d'evolució, normalment es discuteix com ha sorgit un caràcter en una espècie. Llavors es dedueix que potser un individu va patir una mutació, que aquest caràcter era avantatjós al medi en el qual es trobava i que va tenir més possibilitats de sobreviure i reproduir-se que la resta. Per aquest motiu, va tenir descendència (a la qual transmeté el gen que codificava el nou caràcter) i així sucessivament fins que els millor adaptats van imposar-se sobre la resta.

Les mutacions són tot un món. Un petit canvi en una base nitrogenada produït per un error en la síntesi de la cadena d'ADN i... ja hi som. Podria ser que aquest canvi no tingués conseqüències (ja que la degeneració del codi genètic pot corregir l'error, o el material genètic on s'ha produït l'error no s'expressa...), o podria ser que sí. Si més no, són un vehicle per evolucionar, juntament amb el fet que els gens es recombinin durant la meiosi o que siguem individus amb reproducció sexual, que per néixer necessitem que s'uneixin dos gàmetes provinents de dos individus diferents, per tal que es formi el zigot. I si ens parem a pensar, les múltiples combinacions de material genètic que es poden fer són inimaginables, espaterrants.

Estudiant una parella d'al·lels concrets dins una població, Hardy i Weinberg van establir la llei de l'equilibri d'aquesta, segons la qual les freqüències gèniques no varien a no ser que hi hagi algun factor que les modifiqui. Aquests factors alteren la proporció d'al·lels i fan que a partir d'aquell moment, la proporció esmentada variï. Els factors que modifiquen aquesta llei són les mutacions, les migracions, la selecció natural i la deriva genètica. Pel que fa a les migracions es veu bastant clar, ja que a l'hora de repoblar un indret, per exemple, no es fa un estudi genètic de tots els individus ni es seleccionen en funció de si tenen un determinat gen o no! El que més desconeixia, però, era el cas de la deriva genètica, que consisteix en què si el nombre d'individus reproductors de la següent generació no és prou representatiu com perquè tots els al·lels s'hi vegin representats, disminueix la diversitat genètica del grup (mirat així és de lògica, ho sé, però posar nom a les coses sempre fa gràcia).

Un exemple de deriva genètica és l'efecte fundador, segons el qual es crea una nova població reduïda que no representa la variabilitat genètica de la població de la qual prové. Si aquesta població s'aïlla i els individus comencen a reproduir-se entre sí, és més probable que una petita mutació o que una malaltia sigui patida per algun d'ells, ja que la combinació de material genètic no serà gaire rica. Com a exemple de l'efecte fundador hi ha la colònia amish. Existeix un gen que causa polidactília i enanisme, que normalment es manifesta en un de cada 1000 bebès que neixen, però que en aquestes colònies el pateixen o en són portadors un 13% dels individus. Que va ocórrer? Doncs que entre els individus fundadors de la colònia amish, n'hi havia un que era portador d'aquesta malaltia. El fet d'aïllar-se i limitar l'intercanvi genètic va provocar que els descendents dels amish, que alhora es reproduïen entre ells, la patissin o bé en fossin portadors.


Per cert, a que no es nota gens que avui he fet un examen d'evolució? :P No ha estat gaire difícil, però si llarg. Això si, a l'hora de posar exemples...
Òrgans homòlegs: aleta de dofí i braç humà.
Òrgans anàlegs: aleta de dofí i aleta de tauró.
En un apartat on es parlava de l'evolució dels mamífers primitius he explicat la parrafada d'un mamífer rumiant antic, el pakicetus, que a través del procés d'evolució va tornar al medi aquàtic, i que d'aquí, amb mols mils d'anys enmig, òrgans vestigials i demés en va sortir... :D

5 comentaris :

  1. ... en va sortir el cirerer !!!!

    (no?)

    :P

    ResponElimina
  2. Això jo ja no ho he fet (és que que té canviar una matèria).

    Realment vaig molt perdut en aquest tema, l'únic que em sona són els dos primers paràgrafs. Els dos següents crec que ho he entès prou bé però no tant com per fer-ne un examen.

    Algun cetaci?

    ResponElimina
  3. M'has fet recordar vells temps, a les classes de genètica de la facultat. Quan jo era jove, aquestes coses no s'estudiaven a l'institut. M'ha agradat recordar aquest conceptes, l'equilibri Hardy-Weinberg, la deriva genètica... tot molt interessant, però a la carrera, una mica farregós i pesat d'estudiar i assimilar.

    La deriva s'explica fàcilment per l'aïllament de poblacions. L'efecte fundador que dius és un cas fàcil i conegut, però una població qualsevol pot quedar aïllada per efectes naturals (per exemple, i tenint en compte que aquests conceptes valen també per totes les espècies i no només pels humans). Aquesta població serà més petita que la d'origen, i potser no és representativa. Vol dir que en el pool genètic de la població secundària potser no es manté l'equilibri que hi havia a la població d'origen, i el que s'espera és que es formi un altre equilibri en funció de la nova dotació genètica de la població. Alguns al·lels es van perdent i d'altres augmenten la seva presència. La població deriva, ni més ni menys.

    Ja m'he enrotllat prou. Només un petit apunt, i t'ho dic perquè segur que ha estat un descuit, ja que tu no t'equivoques en aquestes coses. No és que siguem individus sexuals, sinó que tenim reproducció sexual, i perquè aquesta es dugui a terme, no és necessari la unió de dos zigots, sinó la unió de dos gàmetes per formar un zigot. Perdona per la correcció, però sé que t'agrada fer bé aquests posts i que t'interessa de veritat això que expliques.

    ResponElimina
  4. Noooooooooooo!!! Carquinyol... has d'estudiar més! ai que no anem bé...

    ---

    Alasanid, és evolució simplement, que entra al temari de segon. Les mutacions i la reproducció sexual s'anomenen a la ESO i es fan en profunditat a primer...

    Bé, tu vas bé. Ara pensa quin cetaci ;)

    ---

    Xexu... Ualaaaaaaaaaaaaaaaaa quina cagada més graaaaaan!! Jajaja dos zigots... ostres. Sí sí ha estat un error eh! Que fins a aquí arribo, això m'ho sé! Moltíssimes gràcies per dir-m'ho :P

    Mare meva, hauria de fer un copy-paste del teu segon paràgraf i incloure'l als meus apunts XD O sobre la meva explicació, perquè s'entén molt millor!

    per les correccions mai s'ha de demanar perdó, perquè ningú és perfecte ni s'hauria d'ofendre per un apunt d'un company blocaire... I més tu, mare meva, que d'això en saps molt més que jo!!! gràcieees!! Saps? a més això vol dir que no l'has llegit en diagonal hehehe... ;)

    ResponElimina