20 de març 2008

Sense una mica de tot

No suporto aixecar-me i no tenir ganes de fer res, caminar somnàmbula per casa i asseure'm pels racons mentre a fora fa un sol encantador.

- Què et passa?
- Res, no res.
- Estàs enfadada, o trista, o cansada...?
- No, no. No em passa res.

Però alguna cosa passa, i el que més fot és no saber el què. Estàs enfadada? No, però de sobte donaries cops o et barallaries. Estàs trista? No en tinc cap motiu, però de sobte s'humitegen els ulls. En canvi, un estàs contenta? no et fa saltar d'alegria.

Reconec que quan s'acosten les vacances em creo un món irreal i vull fer moltes coses que després no es compleixen, tan per culpa meva com també dels altres. No tot depèn de mi, i si l'altre no respon no el puc obligar a fer-ho. Tot el que planeges se'n va en orris, i fa ràbia, molta ràbia, veure com passen els dies i no has fet res del que t'agradaria fer. I com a traca final, una pel·lícula carrinclona i massa ensucrada et recorda que si fossis un personatge de ficció tot el que voldries es podria fer realitat. Però pessiga't. Et fas mal? Sí, oi? Doncs ets real. Apa, deixa de somiar i torna al sofà de casa, que és on hauries de ser.

Potser us penseu que les meves expectatives eren massa irreals o difícils de complir, o massa "de pel·lícula" fins i tot. Doncs us en faríeu creus de les xorrades que són, algunes d'elles. Però és tan fàcil i alhora tan difícil de que passin... I per què? Per moltes coses, massa coses que si digués em repetiria, coses que ja he dit massa cops i al final em queixaré de vici.

S'acaba el dia, per fi. Sort que una visita al gimnàs obligada i la música fan que les hores siguin de cinquanta minuts. La música, i tant. Crec que seria la protagonista d'avui. He creat una carpeta dins l'mp3 amb les cançons més alegres, les menys tristes, les que et fan saltar. Avui, però, no ho han aconseguit. Potser demà...

Frase escrita després de rellegir el post: demano perdó per aquest post tan depriment i sense sentit que no hauria d'haver escrit, per aquest escrit tan típic d'adolescent frustrat, trist, perdut o simplement avorrit, per haver fet un post que no m'agrada ni llegir. Ja ni ho sé. Però després d'haver-lo escrit no l'esborro pas. Espero demà poder-lo fer anar avall i ensenyar-vos, per fi, com és el meu avet, ja que vaig a fer-li una visita.

5 comentaris :

  1. Tots tenim dies d'aquests una mica grisos. Però com diu la cançó els dies no tenen color. Segurament demà ho veuràs tot d'una altra manera. Un petó.

    ResponElimina
  2. Mira, si una cosa no ets, és la típica adolescent frustrada, trista i perduda. Un mal dia el té tothom, i ja era hora, que et veia sempre tan alegre que ja pensava que no eres d'aquest món. Si tenies plans i t'han fallat, pel que sigui, és normal estar una mica moixa, però com deies, esperem que avui ja tinguis una altra cara.

    ResponElimina
  3. d'adolescent res! que per ahí passem tots de tant en tant! Jo, al final, quan tinc un mal dia i no hi ha res objectiu que ho justifique he optat per tirar la culpa a les hormones. Et quedes més ampla que ampla... Prova a veure què tal, quan algú et pregunte què et passa digues "res, les hormones". Es queden tan parats que ja no continuen. :P

    ResponElimina
  4. Com ja t'han dit, tots tenim dies d'aquests! Però llavors passen, i el sol torna a sortir, encara que només sigui a dintre teu.

    Tinc ganes de veure el teu avet! Així que ja estàs fent-li fotos ara i al vespre fent-ne un post, eh!!!

    I ànims! Ja veuràs com tot passa! És allò de les muntanyes russes. Ara comencen a empènyer-te cap a dalt, i cap a dalt... i no te n'adonaràs i seràs a dalt de tot veient el gran paisatge!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tots!! ^^

    Sí que tenen color, fada!!! N'hi ah de grisos i n'hi ha de tots colors, que són els que més m'agraden ^^


    Aiiiiiii xexu moltes gràcies ^^ un petó moooolt gros!! I sí que sóc d'aquest món, sí. :P

    Hehehe quan tinc la regla sí que la faig servir nimue, però les altres vegades no m'ho havia plantejat pas. Ho provaré... :P


    Llum, moltes gràcies a tu també. I mira que m'agrada baixar a les muntanyes russes de veritat eh! Però en aquesta no gaire :P Au, ja li he fet la foto a l'avet

    ResponElimina