26 de març 2008

Secret

Hi ha alguna cosa que no t'acaba de fer el pes i t'agradaria canviar-la, però no saps com... O potser és que ni tan sols fent-li alguns canvis milloraria. Llavors, és millor deixar-la tal i com està. Però això de que no t'agrada gaire ha de ser un secret, no ho ha de saber ningú. És una d'aquelles coses que si la dius et miren amb cara de circumstàncies i et tracten de beneit cap amunt, i no deixen de dir-te i repetir-te que hi facis alguna cosa. Com si fos tan senzill, com si fent petar els dits tot canviés.

El secret et molesta, no t'agrada tenir-lo, i com a sistema d'autodefensa fins i tot tu acabes creient que allò t'agrada i que és tal i com tu volies. Així doncs, mates dos pardals d'un tret: ni els altres pregunten ni el subconscient t'ho recorda cada dos segons. Però vius enganyat, immers en una mentida que tu mateix has creat, que et fa semblar segur i convençut davant dels altres. però és que fins i tot tu et notes més segur... i fins i tot allò t'agrada! Ni te n'adones del poder de la teva ment, del que has arribat a aconseguir.

I arriba el dia en què et trobes cara a cara amb allò. Ara ja no hi tens a ningú al voltant: ningú et dirà que què et passa, ni que hi facis alguna cosa, ni que ho canviïs, perquè ara sí que ja no pots. De sobte, tornaràs a fer aquella cara d'amargor i repulsió envers allò que vas deixar córrer i que no vas ser capaç de modificar. I la teva decepció tornarà a ser un secret.

---

Nota: Uououoooooo!! que faré una visita als microscòpics electrònics de la UAB el dilluns!!!!!!!!!!!!!!!!! :-D

5 comentaris :

  1. Un consell: concentra't en els microscopis i deixa't estar de manies. Tots tenim petits -o no tant petits- secrets inconfessables.
    Disfruta molt el dilluns. Un petó.

    ResponElimina
  2. Ostres! M'agrada aquest post!
    Que vagi bé la visita a la UAB! Oh, jo vull tornar a tenir la teva edat!

    ResponElimina
  3. Ja ho intento, fada, però fa ràbia... perquè no m'agrada i en teoria m'hauria d'agradar... :(

    --

    ostres tirai doncs a mi no m'agrada gaire :P
    Hehehe... crec que mots voldrien tornar a ser més joves... pregunta-ho a la fada, potser ella et pot ajudar ;)

    ResponElimina
  4. Vaig llegir fa temps que les errades, les manies i les coses que no ens acaben d'agradar són com els arbres, o els vas podant de ben petits per mirar d'endreçar-los i els arrenques si no t'acaben de fer el pes o, de grans, ja no hi podràs fer res.

    ;)

    ResponElimina
  5. Jo tinc moltes coses que no m'agraden i en teoria m'haurien d'agradar. Al principi intentava amagar-les. Amb l'edat, he après a passar de tot. Jo sóc així, i ja està!

    M'agrada la segona part del post :-) L'any que ve segur que els fas servir molt més!

    ResponElimina