01 de març 2008

Però tu no havies marxat...?

Doncs sí, ara mateix sóc a l'aeroport del Prat, fa deu minuts que he facturat i només em queda pujar a l'avió. I no sóc davant d'un ordinador, ni d'un portàtil, ni d'una PDA, ni d'un mòbil amb Internet.... No ^^ Aquest post no l'estic escrivint ara, sinó que xafardejant per Internet he trobat com publicar posts sense ser-hi, i així de pas toco una mica els nassos :P No us cregueu res de que llegireu a continuació. Tot són mentides, i potser em creixerà el nas per haver-ho fet. Però alhora m'agrada imaginar-me el futur, fer un cop d'ull endavant i somiar com serà tot. Qui no ha somiat mai despert?

M'agrada mirar a través dels vidres com els avions s'enlairen. Sembla mentida que unes bèsties de ferro tan grans puguin enlairar-se... Embranzida, un petit impuls, una mica més... i les rodes ja no toquen a terra. I t'enlaires com els ocells, puges amunt i no t'atures fins a Londres. I a Londres tornes a baixar, tornes a tocar de peus a terra i t'emociones en adonar-te que t'espera una setmana de no parar: no parar de riure, de passejar, de visitar llocs nous, de conèixer gent, de riure encara més, de tastar centenars de coses, de no dormir, de... de tantes coses que no es poden ni explicar!

M'agrada seure a la finestreta de l'avió i mirar per sobre dels núvols, i tinc la sensació que una enorme bola de cotó fluix m'està esperant i em crida perquè m'hi llanci, perquè m'hi embolcalli i no en surti mai més. També és preciós veure la silueta de l'avió sobre les onades o bé sobre el llit de cotó fluix i resseguir-la amb el dit al vidre de la finestreta, com si es tractés d'un avió de plàstic de joguina que pogués agafar en qualsevol moment i fer-lo voleiar per on volgués. I a l'hora d'aterrar, les ales comencen a inclinar-se i els flaps surten disparats, plantant-li cara al vent i desafiant-lo, a veure qui pot més. Quantes coses passen en un avió, malgrat que només sembla un tros de ferralla!

Au, que ens criden per embarcar i encara em quedaré aquí! Fins aviat!! (omnipresent no sóc, així que els comentaris que hi hagi ja els llegiré quan torni!!)

10 comentaris :

  1. Ara sí que m'has sorpès amb aquest escrit. Sabia es podia fer això que has fet però mai ho he buscat i encara menys trobat.

    Ara només faltaria que també tinguessis un lector automàtic i ja seria el súmmum

    ResponElimina
  2. Oh!!! Això m'has d'explicar com es fa quan tornis!!! Fa temps ho havia buscat, però no me'n vaig sortir. De fet, ho vaig mirar fa 3 anys, que en aquesta època era en un país sudamericà :-) Però al final vaig trobar connexió a internet i ho vaig fer manualment. Noia!!! Quan arribis tindràs feina, m'hauràs d'explicar com ho vas fer! Jo el màxim que he fet, estant fora, és programar postals d'aquestes que pots enviar un dia qualsevol i que arribin regularment els dies que no hi sóc.

    Espero que tornis tan contenta com has anat, i que tot el que t'imagines ara es multipliqui per molt!!!

    ResponElimina
  3. Ostres! També, vull aprendre a fer això! A Blocat es podia fer. Que t'ho passis molt bé per Londres!

    ResponElimina
  4. Malalta. Només em ve una paraula: malalta. Això teu comença a ser greu. Però com que jo també estic fatal, també voldria saber com carai ho has fet. Si que ets espavilada. Això o vaig mirar fa temps i no me'n vaig sortir. Sabia que amb wordpress es podia fer, però creia que amb blogger no. Ara penso, quantes vegades ens la deuen colar...?

    ResponElimina
  5. Això de la programació d'apunts és el que més trobo a faltar a blogger, així que espero que tornis per a que m'expliquis com t'ho fas ;)

    Per cert, a mi també m'agrada sentar-me a la finestreta i perdrem mentalment mentre miro el paisatge, però en el meu cas al tren.

    ResponElimina
  6. He estat desconnectada des de fa dies, pleníssima de feina i altres coses...

    Que t'ho passis molt i molt bé!! No malmetis ni un minut d'aquesta oportunitat única. Pots vitjar moltes més vegades a la teva vida, però el viatge de final de curs és el viatge de final de curs.

    Nice trip, bonica!

    Fada.

    ResponElimina
  7. Fa uns dies, vaig pujar a un avió... i be.... al meu blog una foto...dels núvols... des de l'avió....
    Quines ganes d'enfonsar els meus dits en les masses de cotó fluix flotant...
    Cirereta al meu blog, la veuras...te la dedico!

    ResponElimina
  8. Doncs bé, moltes gràcies a tots i... ja torno a ser aquí per donar la tabarra ^^

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Hola!!

    M'ha fet molta gràcia fa una estona que, buscan informació per al meu treball de recerca sobre els dofins, he arribat aquí. He estat llegint "categories/dofins" i, en seriu, he flipat.

    No m'enrecordo des de quan m'encanten els dofins (per mi com si fos des de tota la vida) i quan em va proposar el zoo de barcelona de fer el treball sobre els dofins i que me'l portessin des d'allà, no ho vaig dubtar (bueno, en realitat si que vaig dubtar, però no molt xD).

    El treball me'l portaran des del departament de biologia, i el vull encarar cap a temes com la seva inteligencia, pensament, ensinistrament (ja que el fem al zoo), aprenentatge (ja sigui natural o après dels humans) i temes per l'estil, i veig que tu també has parlat d'alguna cosa semblant.

    Ja havia llegit algunes webs sobre aquests fascinants animals, però és que el teu blog m'ha agradat molt, i res, que t'ho volia dir.

    No deixaré de visitar-lo per si posteges coses que em puguin interessar, que fins ara són el 100% del que he llegit;)

    Tindries algun inconvenient (ja que et veig tan "professional" en el tema) en respondre'm alguna pregunteta si se'm presenten durant el TR?

    Gràcies per adelantat i per dedicar el teu temps en la realització d'aquest blog.


    carlos_lm91@hotmail.com

    ResponElimina