19 de març 2008

Jornada de renovació del DNI inesperada

No sóc la primera ni tampoc l'última que fa un post sobre el dia que s'ha de renovar el DNI, i és que pot ser un dia interminable, estrany, diferent o sorprenent, on et poden passar motles coses i on pots sentir de tot.

Així doncs, ahir vaig anar a renovar el DNI, i ara ja tinc el DNIe però sense el codi PIN, perquè no me'l va donar per ser menor d'edat. Quan hagi fet els 18 el puc anar a buscar i fer totes les transaccions que vulgui, però ara encara no.

Aquesta és la primera vegada que vaig a renovar-me el DNI i que no he de fer cua durant tres hores. És la primera vegada que me'n vaig de la comissaria amb el document fet i que no l'he d'anar a buscar setmanes més tard. I és la vegada que he rigut més amb el meu germà en una comissaria de policia.

Però anem a pams...

Quan el meu pare em va dir que podia demanar hora per renovar-me el carnet no ho veia del tot clar. Ara van així les coses? Han sigut capaços de posar ordre al caos de la comissaria? No pot ser... Massa utòpic! Però bé, per intentar-ho que no quedi! Vaig trucar a un número de telèfon i allà me'n van donar un altre. En fer la segona trucada, em va sortir un contestador automàtic. Caig donar les meves dades i finalment em van dir que tenia hora el 18 de març a les 10 del matí. Tan fàcil? Genial! Ara a fer-ho una altra vegada per al meu germà... I em surt un home, en lloc del contestador. Li dic les dades del meu germà i em diu que no podrà fer-se'l a Cerdanyola perquè no hi tenim comissaria... Quèee? I jo que sí, que jo tinc hora i que a la comissaria hi he anat milers de vegades (bé, mentida, ben pocs... que no sóc una delinqüent!) Però que hi és, i tant que hi és. I ell que no, i em comença a recitar tots els pobles de la província: bla bla... Badalona... Barcelona... Castellar... Anda! Si Cerdanyola se escribe con ce... Ah, es clar maco, que tu encara deus ser dels de Sardañola no? Bé, és igual... Que al final li av donar hora per al mateix dia a les 10:20.

I tal dia com ahir, a les deu menys quart del matí, jo i el meu germà arribem a la comissaria. Des de fora la cua ja era considerable, i jo temia que m'hi passaria tot el matí, que això de l'hora concertada era una broma...

Entro i li dic a l'home de la saleta que vinc renovar-me el DNI i que tinc hora a les deu. Em diu que m'esperi, que aviat m'avisaran... i tinc por. Perquè sobre meu hi ha cinquanta ulls que em miren amb cara d'odi i que se'm voldrien menjar, fregir, arrebossar i coure amb patates.
Jo també seria com ells si estigués fent cua des de les set del matí i de sobte arribés algú i em passés al davant, però aquest no és el meu problema, sinó el de la policia! O bé que tot siguin hores concertades, o que tothom hagi de fer cua fins que s'hagin acabat els números, no? Però bé, he de dir que me n'alegro d'haver fet cas al meu pare i haver trucat anteriorment... Queixes, mirades fulminants... però vaig sobreviure, tranquils, que si no no us ho podria estar explicant ara! Així doncs, jo i el meu germà ens vam quedar a la sala d'entrada, esperant a que ens fessin passar.

El siete para el DNI! El tres para el pasaporte! Mare meva... Que lents! Però si ja feia uuuuna bona estona que treballaven aquells! Però el millor va ser que cinc minuts més tard, un home d'uns cinquanta anys que treballava fent passaports va sortir de la sala mentre anava dient que él no podía seguir ese ritmo, que él necesitava un descanso. Toma ya! Tres passaports entre dues persones i ja està estressat? És més... tres passaports en una hora???? Un altre company ens va fer sortir a tots d'allà, dient que no hi havia espai, com si li estiguéssim robant l'oxigen a l'home estressat i que treballava tant... I nosaltres dos que no podíem parar de riure... Quin espectacle, per favor!

Això no és el que més em va sorprendre, sinó que a les deu i tres minuts van cridar al que tenía hora a las diez. I perdó perquè crec que abans m'he equivocat: el meu germà era el de les deu, jo la de les deu i vint. Així doncs, amb uns ulls oberts com a taronges, el meu germà va entrar a dins, tan sorprès com jo. La policia... puntual????? Impossible... Però cert! Que era allà dins quan passaven tres minuts de les deu! Que ho he vist amb els meus ullets, us ho juro! I agafeu-vos que ara ve el més fort: jo vaig entrar a les 10:10 del mateix dia. Sí, sí, com ho sentiu. Van cridar a la otra que tenía hora concertada i vaig entrar, amb els cinquanta ulls encara més clavats a la meva esquena. A dins, els homes que feien DNIs i passaports feien bromes de tot tipus tot fent referència a la crispació de la gent: tendríamos que abrir un chiringuito y servirles unas cervecitas, para que se calmasen... etc. A sobre, l'home que atenia al meu germà era... com dir-ho d'una manera una mica suau... INCOMPETENT? Bé, en podria dir moltes coses, però si dic que jo vaig acabar abans que ell...


Doncs ja està, ja tinc el DNI electrònic. I tinc un parell de preguntes...
- Per què volen una fotografia en color si després surt en blanc i negre?
- Per què he de firmar amb un retolador negre gruixut, si en teoria la firma ha de ser clara i ara no s'endevina gaire bé com és?
- Per què a l'hora de prendre les meves empremtes i digitalitzar-les tengo que apretar mucho i després no aprietes tanto, que sale negra?
- Per què la web de la policia diu que he d'abonar 6,7 € i en realitat són 6,8 €? Aquests 10 cèntims són per al fons comú de les seves cervesetes i els psicòlegs que els visiten quan pateixen atacs d'ansietat de treballar tant?

Apa al final no han estat dues...

------

Que me n'oblidavaaa! :D

La crema
quan crema
no és bona crema.

Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l’endemà.

L’endemà fa un tel gruixut
que si se’l toca per sobre
sembla ben bé de vellut.

Dessota hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i a molts.

La crema
quan crema
no és bona crema.


4 comentaris :

  1. Fins el 2011 no m'he de preocupar per això tot i que intentaré recordar això de demanar hora (mai m'he hagut d'esperar massa jo).

    Hi ha més incompetents dels que et penses en aquests cossos policials. Una prova d'això és que com dius les noves fotos són en blanc i negre quan la del DNI clàssic és en color.

    Ah, el tema de l'empremta deu ser perquè qui els va vendre la màquina es volia riure d'ells.

    PS: Ja has fet crema??

    ResponElimina
  2. És bo de saber que ara es pot concertar hora per telèfon, ja que sembla ser que t'atenen molt més ràpid i sense cues. Llàstima que fa poc que el vaig renovar, i em tocarà tenir l'antic una bona temporada. Si, ja sé que me'l podria canviar en qualsevol moment, però quina mandra anar-hi, encara que sigui amb cita prèvia!

    ResponElimina
  3. Coi, el meu és de gener, vaig haver de fer 4 hores de cua (bé, vaig anar a donar volts, amb el número), i a sobre no és electrònic!!! Ah, i no em van voler canviar el nom de ma mare, que està en castellà, pel nom que té ara ma mare al dni (en català, per descomptat!)

    ResponElimina
  4. doncs mia, jo me'l vaig haver de renovar l'any passat per aquestes dates perquè em van robar a Londres, en el viatge de l'institut. I a Vilanova em donaven hora per a juny!!!! Així que me'n vaig anar a una comisaria de Barcelona a veure si tenia més sort i me'l van fer en una setmana. Quin patir! Però el meu encara no és dels nous...

    ResponElimina