17 de març 2008

Esperit primaveral

Tinc ganes de fer coses, moltes coses, i de moment poc temps per fer-les. I tinc la impaciència ie l neguit de voler-les fer totes ara. Però no pot ser. I mira que jo voldria...

Hi ha coses que me roben el temps. Com les trobades amb les iaies (que sobretot a una me l'estimo molt eh, però de vegades preferiria anar-hi quan jo volgués i no pas tal dia, com si fos la visita al metge...), la renovació del DNI (que no em passi res...), la compra massiva de regals perquè s'acosten tres aniversaris de cop (què passa que molta gent del meu voltant va néixer per aquestes dates? Mira que hi ha dies a l'any eh...), la mona (bé, d'això no em queixo perquè m'encanta fer-la i menjar-me-la, per suposat... i ja tinc una idea al cap de com decorar-la... aiiiiiiiiii nyam nyam!).... I no segueixo. Bé, que totes aquestes petites coses sembla que no però em van xuclant els segons mica en mica, sense que me n'adoni, com petites puces... I al final no puc fer tot allò que volia fer. Però sorprenentment no m'agafa la mala llet en pensar-hi, com em passa d'altres vegades. I no ho sé, he arribat a la conclusió que deu ser el solet i el fet que arriba el bon temps. No sabia que tingués un esperit pimaveral d'aquesta mena.

A més a més tinc un petit esclat consumista dins meu, cosa que tampoc és usual en mi. Vull comprar-me un parell de cosetes més endavant, cap al maig o així. Però m'encanta imaginar-me com seran aquestes dues coses, i m'imagino jo fent-les servir. I ric... Ric sola. I ve quan els altres em miren amb cara rara perquè ric. Hi ah gent que si pensa en coses maques somriu mentalment. Jo no, no en sóc capaç. Necessito exterioritzar-ho. I a la piscina saludava a tothom, a les senyores que ja conec de cara i a les que no havia vist mai, a la noia de recepció i al noi que estava sent atès. I obro portes, i corro perquè no se'm tanquin les que venen després. Més tard, arribo a la porta del bloc de pisos i em trobo a la veïna del quart que va amb la seva nena petita, els somric a les dues i els obro la porta. Elles agafen l'ascensor. Avui... jo no. Començo a pujar a peu i arribo al quart igual que elles. I somric quan em mira tota sorpresa. I somric pensant que encara me'n queden quatre més, però que només són quatre i que tinc moltes ganes de moure'm.

Perquè fa bon temps. Perquè estic contenta sense motiu. Perquè vull fer moltes coses encara que no tingui temps material per fer-les. Perquè dintre de poc podré deixar anar un crit ben fort i treure tot el que duc a dins, perquè per fi s'haurà acabat.

7 comentaris :

  1. Quina energia! :-P

    Crec que sí, que és la primavera. O que sabem que ve la primavera. Jo m'aixeco al matí, veig que ja és clar, i estic contenta. I arribo i comença a fer caloreta i jo mateixa m'animo.

    Que segueixi l'energia!!!

    Segur que només és la primavera? ;-)

    ResponElimina
  2. Siii! Es veritat... ara s'apropen els dies aquells en que si deixo la persiana una mica oberta a la nit, m'aixeco a les set i poc perquè la llum del sol em desperta... :D I m'encanta!!!

    I síiii... només la primavera :P

    ResponElimina
  3. Doncs ja tens molt de fet. Posar-hi ganes és el primer pas per fer moltes coses, i com que veig que de ganes no te'n falten, segur que acabaràs aconseguint tot el que et proposis. Des d'aquí t'animo a seguir així.

    ResponElimina
  4. A vegades passa i no saps ben bé el perquè. Moltes vegades sol ser el Sol i d'altres són unes ganes de fer coses que brollen des de les profunditats més remotes de l'organisme.

    Sempre és bo que hi hagi aquestes sensacions.

    ResponElimina
  5. la primavera, sense dubte! el solet que ens recarrega les piles!! :)

    ResponElimina
  6. Tal com diu la Nimue la primavera i el solet ens carreguen les piles... tot i que jo fa uns dies que visc estil vàmpir sortint només de nit !!! Tot i així també tinc aquesta estranya energia dins.

    En fi, poc a poc i bona lletra i aniràs fent cosetes !!

    ResponElimina
  7. És la primavera, és el solet i és la lluna plena! Ni t'imagines com ens influeix la lluna en el nostre estat d'ànim! Està molt bé tenir projectes i ganes de fer coses i coses per fer. El que seria terrible seria no tenir idees. Tingues-ne moltes i el temps ja anirà arribant. Quan el desig de fer coses és molt intens, el temps es torna màgicament elàstic;-)

    ResponElimina