09 de març 2008

Art ????

Què és l'Art? és una paraula massa difícil de definir, no la sabria explicar. Alguns diuen que és un producte o missatge considerat primàriament en funció de la seva forma o estructura sensible. Però què és allò sensible? Varia en cada persona, en cada individu. Per tant, l'Art és massa subjectiu per poder ser definit. Durant el meu viatge a Londres vaig visitar la National Gallery, el British Museum, el Tate Modern... Doncs els dos primers val a dir que em van agradar molt més que no pas el Tate. Fluorescents penjant, una tela completament blanca sense pintar, dues barres negres paral·leles... Hi ha obres d'art reconegudes que em costen molt d'apreciar. I potser és això, que no els he d'apreciar ni trobar-los una sensibilitat especial pel sol fet que algú hagi dit que allò era una obra d'art. Si a mi no em desperta cap tipus d'emoció, si no m'agrada, si no li trobo el què, no he de dir que és meravellós, no? Això no vol dir que no siguin obres d'art, sinó que no estan fetes per a mi.

Hi ha coses, però, que no poden ser anomenades Art. Fer-ho és cometre un sacrilegi dels grans, atemptar contra el bon gust i la decència, anar més enllà dels escrúpols. I tot això ve perquè he rebut un correu que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, i que un cop llegit m'agradaria que hi reflexioneu força i feu el que creieu més convenient.

Hi havia una vegada un home anomenat Guillermo Vargas Habacuc. Aquest home, l'any 2007 va decidir explotar les seves suposades dots artístiques: va agafar un gos abandonat del carrer, el va lligar a una corda d'un galeria d'art i el va deixar allà perquè es morís de gana. A mesura que passaven els dies, l'animal era observat per tots els visitants del museu i la gana se'l menjava per dins. Finalment, morí d'inanició, després d'haver patit una lenta agonia innecessària.

I això no és tot, perquè ara ve lo bo: La Biennal Centreamericana d'Art va decidir que aquesta salvatjada comesa pel Sr. Guillermo era Art, i d'aquesta manera aquest home ha estat convidat a la Biennal de 2008, per tal que repeteixi la seva famosa obra.

On són els límits? Els quadres poden reflectir situacions dures, les fotografies també... No defenso que tot l'art siguin flors i violes, però hem traspassat la línia i ens n'hem allunyat unes quantes milles. ART??? Això és art??? Maltractar un animal és art? Deixar-lo morir de gana és art? I què representa aquesta obra, si es pot saber? Que aquest home és un [piiiiiiiip] ? Que els que han decidit que això és art són uns [piiiiip]? Que qui va permetre que l'animal patís agònicament i que acabés morint de gana al terra d'un museu és un [piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip]??

No m'hi cap dins el cap. No sóc capaç de comprendre-ho i encara més: em fot de mala llet! De molt mala llet! Així doncs, m'he unit a la campanya que intenta frenar aquesta salvatjada. Si voleu firmar aquí hi posareu el vostre granet de sorra. No us heu de registrar, ni heu de pagar, ni tan sols lliurar el vostre número de DNI. Potser no serveix de res, o potser sí. Potser aquest home no és convidat, o potser sí. Però si no hi firmo segur que té més números de ser reconegut com a artista i no com a maltractador.

Al correu hi havia imatges del pobre gos que no he cregut convenient penjar aquí. Si algú les vol veure, només cal que escrigui el nom d'aquest home a google i miri les imatges que en surten...

6 comentaris :

  1. Art? salvatjada diria jo. Ja fa temps que he deixat de creure que tot allò que diu una colla de "pastafaris" creguts sigui algun tipus d'art que reconec. Si no em mou res per dins, per a mi no és art, per molt que l'alabi mig món.

    Per cert, ben retornada. I gràcies per l'explicació de la programació blocaire. Ja l'utilitzo !! ;)

    ResponElimina
  2. Indignant! No vull ni pensar on pot desembocar tot això... Deixant de banda aquesta salvatjada, l'art t'ha de produir alguna sensació especial, t'ha de fer posar la pell de gallina, per exemple. Si no ja no mereix el qualificatiu.
    Bona setmana.

    ResponElimina
  3. Buf, completament d'acord, això no és art ni és res. No es pot maltractar així un pobre animal! Tot el que jo pugui dir, ja ho has dit tu.

    Tot i que... amb això dels tres museus de Londres jo diria just el contrari que tu :-)

    ResponElimina
  4. Primer de tot, et diré que el primer paràgraf d'aquest post el podria haver escrit jo perfectament. Expresses exactament el mateix que sempre dic jo, l'art està als ulls del que mira, i per molt que alguns diguin que una cosa ho és, no ens ho hem de creure, que ens colen cada merda que no vegis.

    Per altra banda, però força lligat a això que deia (o millor dit, que deies tu), dir que em sembla una història increïble, i quan dic això vull dir que no me la crec, aquesta del paio i el gos. Si és certa, és igual signar o no, no anirà enlloc. Se l'ha de denunciar davant les autoritats pertinents perquè maltractar un animal és delicte. Això traspassa tots els límits de la condició humana, és immoral i ofensiu, però a part de tot això il·legal. A la presó, molts i molts anys, i que no el deixin sortir, que es podreixi ell allà, i sabrà el que és ser maltractat. No es mereix menys. Potser faig servir paraules dures, però si això és un home, no es mereix viure, perquè un animal no ho faria mai això.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb tots vosaltres, és una salvatjada i coses com aquesta no s'haurien de permetre. Per moral, per decència, per tenir sentit comú...

    I veig que tampoc sou dels que diuen amén davant d'una cosa que en diuen art i que no us fa sentir res. Si a tots ens agradés tot, quina gràcia tindria la variabilitat?

    Home Llum, jo no dic que ela quadres de la national gallery m'apassionessin, perquè no sóc fan dels quadres. Me'n poden agradar alguns, però ja prou. El de hitòria natural és el millooooooooor i el Tate... Bé, ja te n'he donat la meva opinió. No li trobo el què. :D

    No crec que siguis massa dur, xexu, ets realista i els oses són com són. Hi ha vegades que ojo por ojo, diente por diente, és el que algú es mereixeria.Em pregunto si llavors també seria "art" o no...

    ResponElimina
  6. També vaig rebre aquest correu, i amb només una de les imatges ja en vaig tenir prou, no em vaig atrevir a veure'n més...i sí, he signat, podria ser un bulo, però sí és veritat jo demostro signant que em repulsa la seva actitud. Això no és art ni és res!
    Completament d'acord amb el que dius!

    I com no tinc gaire temps, t'ho dic al mateix comentari, em va encantar el museu d'història natural!

    ResponElimina