07 de febrer 2008

Tot un món II : el desenllaç!

Bé, alguns us hi heu acostat, i d'altres heu tingut les mateixes impressions que jo vaig tenir en veure les fotografies per primera vegada! Però realment n'hi ha que són molt difícils d'encertar!

Potser sona estrany, potser no, però aquesta vegada no hi he posat cap dofí (encara que sempre que entro a la web de la National Geographic, el que faig és mirar si n'hi ha de noves!) Així doncs, la llum ha perdut un pèsol! El vull per correu urgent, eh!

Doncs bé, sense més dilacions, anem a veure què eren...

Aquesta imatge és aèria, i concretament són els bancs de sorra i llot que hi ha enmig del mar a l'illa de Monomoy, a Massachussets. Aquesta illa es va formar per sedimentació dels materials que es desprenien per erosió del Cap Cod Exterior. Contínuament canvia de forma degut al vent, les ones, i la sorra que està en moviment. Així doncs, les dunes, els pantans i els bancs de sorra que es troben al mig del mar van variant contínuament.


Aquesta fotografia és també aèria, i correspon a Kenya. Si us hi fixeu bé, a la meitat esquerra de la fotografia s'hi pot observar un arbre, i totes aquestes línies de color verd clar que hi ha al voltant són fulles de palmera que s'estan assecant al sol. Després, amb aquestes fulles de palmera en fan diverses coses: una d'elles és fer-ne sostres per a les cases (anomenats makuti).


Efectivament, aquesta és la Gran Taca Vermella de Júpiter, un enorme remolí de gas que provoca tempestes terribles i que es troba a pressions altíssimes (és un anticicló permanent). Els vents a la perifèria de la taca superen els 400 km/h, així doncs... Que ni amb pedres a les butxaques! (aquí en teniu més cosetes)

Això és el cel de Nebraska, i presenta aquest aspecte tan estrany perquè és ple de mammatus, uns núvols que només sorgeixen allà on hi ha cumulonimbus, encara que perfectament poden estar allunyats fins a 35 km d'una tempesta. Per tal que es formin cal que hi hagi força humitat i un corrent ascendent. Poden persistir des de minuts fins a hores, i després es difuminen i desapareixen. Poden ser produïts per tornados, i quan apareixen també poden anar acompanyats de tempestes elèctriques. I bé, el seu nom ve donat perquè semblen mamelles que pengen... [He trobat més fotografies de mammatus a Nebraska i realment són impressionants...!]

En Dan ho ha encertat! (bé, el nom varia una miqueeeeeeeeeeeeeta... però has aprovat :D)


Aquesta era mooooolt difícil (per no dir impossible) d'encertar... És el mantell d'una cloïssa gegant de Palau, a la Micronèsia, que està envoltat de taquetes fluorescents. El mantell és un replec que conté cèl·lules que s'encarreguen de secretar els substàncies que formen les valves.

I del mar a la terra. Això és una secció detallada d'un gira-sol. A la fotografia hi podem observar com les petites gotes de rosada cauen i es deixen endur per l'espiral, que acaba al cor del gira-sol.

Doncs ja per acabar, una altra imatge aèria. En aquest cas es tracta del Llac Retba o Rosa, que es troba al Senegal. El llac és molt salat, i els aqueobacteris, que poden viure en els indrets més inhòspits, l'han colonitzat. Així doncs, rep aquest nom perquè les seves aigües adquireixen tonalitats rosades. Les grans quantitats de sal que presenta la costa del llac durant l'estació seca (quan l'aigua s'evapora) proporcionen molts llocs de treball als habitants de la zona.

6 comentaris :

  1. VEig que a alguna m'hi vaig apropar, a d'altres... ni per casualitat.

    M'he estat mirant altres fotografies d'aquests núnvols i són formidables. La taca de Júpiter... No se'm va acudir pas.

    ResponElimina
  2. Uala! Ja veig que ni una!

    Si vols el pèsol m'hauràs de donar l'adreça :-D

    ResponElimina
  3. ale, quines fotos més xules! Bonica... moltes gràcies per les teues paraules... són de les que m'han fet tornar...

    ResponElimina
  4. La de la cloïssa no l'hagués dit mai de la vida !!

    ResponElimina
  5. has mirat els mammatus alasanid? Són una passada... no sé què hi deu passar, a Nebraska!

    ---

    Ai llum!! Vag estar a punt de posar una imatge de dofins però era molt fàcil ;)

    I el pèsol... si et dóno l'adreça no deixis el paquet la porta, piquis al timbre i marxis eh! Passa una estona... ;-)

    ---

    Nimueeeee!!! Ai que be que be que beeeeeeeeeeeeeee!! ja sabia jo que una ballarina així no deixaria de donar voltes per aquí ;)

    ---

    Mmm un secret carquinyol... però no ho diguis eh! Les imatges estaven explicades en anglès i vaig entendre una altra cosa... Fins que no em vaig decidir a penjar les solucions no vaig veure que jo tampoc sabia què era, perquè ho havia llegit malament! vaig haver de buscar-ne informació addicional i tot :P

    ResponElimina
  6. uns pots excepcionalment preciosos Cirereta!
    és un luxe passar per casa teva i ho faig massa poc sovint...

    Petons i molt bon cap de setmana, preciosa!

    ResponElimina