24 de febrer 2008

Sis dies

Doncs bé... La Llum ja m'ho ha endevinat! L'adaptador el necessitaré perquè marxo de viatge amb l'institut. Una setmaneta. I marxo divendres que ve!!

La veritat és que en tinc moltes ganes, per què negar-ho. Serà el primer viatge que faci amb els de classe, ja que al viatge de quart d'ESO no hi vaig voler anar per... bé, això ja és una altra història; i tampoc he estudiat mai francès, de manera que no he participat en el programa d'intercanvi que fan amb un institut de París.

A més a més m'ho han pagat íntegrament els pares (que bons que són...), i jo no puc evitar d'estar-los molt agraïda. I li he dit mil cops, i cada vegada ma mare riu i em diu que m'ho mereixo, que estigui tranquil·la i que m'ho passi molt bé. Però jo segueixo valorant molt aquest fet, i em sento estranya per dos motius: el primer, pel fet que molts companys han arribat a fer fins a dos viatges en un curs i no ho valoren tant. Tenim punts de vista molt diferents, radicalment diferents. Es queixen que "només" els han donat dos-cents euros per gastar-se en el que vulguin i jo mentrestant encara penso que m'ho han pagat tot sense pensar-s'ho. Val a dir que jo no els he demanat mai diners per a res, ja que tampoc els he necessitat: crec que les meves compres es cenyeixen a les rebaixes, i amb els quatre duros que trec de donar classes en tinc per molts berenars!! L'altre motiu pel qual em sento estranya és per aquesta frase que he sentit tants i tants cops de tantes boques diferents: és que t'ho mereixes, dona. I qui ho sap, si m'ho mereixo? No he fet res d'especial, ni res d'extraordinari, ni tampoc cap gamberrada, és cert. Però m'he cenyit a ser com sóc, a tirar endavant de la manera que sé i com vull que sigui. I tinc la sensació de rebre alguna cosa per un motiu que encara no entenc. Perquè m'estimen, també em diuen. Però és que no cal cap viatge per demostrar-ho! Ara que veig el que escric només reforço el que us deia. Li dono molta importància a aspectes que per a molts passen desapercebuts. Doncs què hi farem si sóc així... no?

Doncs au, que us deixaré en poc menys d'una setmana... Però no m'hi quedaré pas, tranquils!! :D I encara que ja sapigueu que marxo, encara no sabeu el destí...

Una primera pista: hi fa més fred que aquí, així que la maleta serà plena de jerseis gruixuts (almenys pel que he pogut veure en la previsió meteorològica dels últims dies...). Ah! I també hi anem en avió.

12 comentaris :

  1. Tots a la teva edat, i força més tard, hem rebut alguna empenteta dels nostres pares, ja que abans de poder-te permetre les coses tu, són ells els que mouen els diners i et poden finançar el que sigui, en aquest cas, aquest viatge, que suposo que és merescut ja que no tens altres despeses absurdes com altra gent, però igualment, un fill és sempre un fill, i si han pensat que això et faria il·lusió i que no t'ho voldries perdre, hauran fet qualsevol esforç per aconseguir-t'ho. Ja et desitjaré bon viatge més endavant en la setmana, que segur que encara ens veiem per aquí.

    ResponElimina
  2. apa, mira que bé!! A veure... més fred que ací, vas en avió i necessites un adaptador diferent, senyal que és un altre país...

    ummm..

    Conca ?

    ResponElimina
  3. jejeje, la pista de l'endoll és bona, però no diré res si no sé quin premi hi ha per qui ho encerti.
    Fes el favor de fer cas a la teva mare: passa-t'ho molt bé!!

    ResponElimina
  4. Bon viatge, doncs.

    Això de no demanar calés i passar amb els teus quartos és digne d'elogi, segueix així!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies xexu! I per tot això que has dit, jo els estic molt agraïda i ho valoro. I aquest petit matís, aquesta diferència és de la que parlava: n'hi ha que s'ho prenen com si els pares "tinguessin la obligació de pagar-los els viatges"... Bé, no sé si m'he fet entendre, és que m'embolico sola!!

    ---

    Hahaha... una mica més lluny, carquinyol, només una mica... :P

    ---

    gràcies pd40! A veure... què et sembla un viatge per a quatre persones a la Patagònia? O un portàtil? :D

    ---

    Gràcies vier! De moment tampoc tinc gaires despeses... els berenars que em monto, ves! :P

    ResponElimina
  6. Ostres!! Amb aquest premi m'apunto segur, si puc triar em quedo amb el viatge.
    El lloc on vas, en el seu idioma, sols té vocals O. Vaig bé?
    Ves comprant els bitllets, que ara t'envio un correu ;)

    ResponElimina
  7. Ara ja feia un parell d'escrits que anaves deixant pistes. Per fi s'ha materialitzat.

    Espero que vagi bé.

    Ai que et vas feixar la imatge que vas dir que aniries deixant a cada escrit...

    Per la foto que vas deixar i la pista de l'avió sembla que vas més lluny que nosaltres. (també marxem uns dies)

    PS: Estic d'acord amb el que ha dit en xexu.

    ResponElimina
  8. Laieta! no li pegues voltes al per què de les coses ;) i simplement gaudeix de les coses bones que et porta la vida, simplement perquè sí. Jo, pel poquet que sé, opine com els teus pares, que t'ho mereixes! passa-t'ho moooolt bé!!! :))))

    On?... mmmmm.... no sé... jo l'any passat vaig acompanyar els meus alumnes a Londres i vam passar un fred increible!!! ;)

    ResponElimina
  9. hehhe pd40... mmm Laia & Co. properament t'enviarà per correu certificat un document on s'adjunten les bases del concurs i tot el que has d'acceptar si vols aconseguir el viatge (mmm... la meva recomanació seria de tenir els ulls ben oberts i mirar què firmes :P). però sí, és al ciutat que dius ^^

    ---

    Gràcies alasanid! On aneu vosaltres??

    ---

    moltes gràcies nimue! I... ehem ehem... ufff... a veure... HO HAS ENERTAT! Congratulations! (és per anar practicant ^^) Ai quantes bruixetes hi tinc per aquí, que me les endevineu totes!!! Doncs sí, apa, cap a Londres hi falta gent!

    ResponElimina
  10. Londres? vaja, jo ja m'imaginava Finlàndia, o Islàndia, o Andorra...

    però bé, Londres tampoc està malament, eh?

    :DDD

    ResponElimina
  11. al meu Basar tens una Espècie per a tu!

    :P

    http://www.basar.cat/?p=307

    ResponElimina
  12. Oyh jacme... tant de bo fos Finlàndia!!Encara que tampoc sé si estaria al meu abast, ara per ara ;)

    ResponElimina