28 de febrer 2008

Rentat de cara

Tinc ganes de fer canvis. Molts canvis. M'agradaria fer-li un bon rentat de cara al bloc, canviar-ne la plantilla i potser una mica l'estructura. El mateix bloc, amb la mateixa blocaire al darrere. Però vull emportar-me'l de compres i mudar-lo de dalt a baix.

He estat buscant alguna plantilla que em fes el pes, però de moment no hi ha hagut sort (i com que jo de llenguatge html i tot això no hi entenc gaire...). El que m'ha sobtat més són les idees que m'han passat pel cap. Bé, les idees no, la Idea en majúscules.

Vull deixar Cirereta. D'acord, frase mal feta. No vull deixar el bloc, no vull tancar la paradeta, no vull... penjar el teclat, el ratolí, o com li vulgueu dir. No és això. El que m'agradaria és canviar-li el nom al bloc. No és que me n'hagi cansat d'aquest nom. Simplement... que les coses han canviat. I no sé què em passa avui que m'explico fatal!

Aviat farà un any que vaig decidir obrir aquest racó de món. Un any. Ha passat força temps, però tot el que m'ha passat a anat a millor. Encara recordo els primers dies: amb frustració per no rebre comentaris, amb alegria de no rebre'ls perquè això volia dir que ningú llegia les meves parides, amb il·lusió de seguir i mandra de tenir l'obligació de fer-ho... Fins que vaig adonar-me que cada post havia sortit de mi, que cap havia estat obligat i que si jo ho feia era perquè m'agradava. I tot passa sense gaire bé ni adonar-te'n: t'autoconvides a les cases dels altres i t'hi trobes algú que et rep amb un somriure, segueixes anat-hi i coneixes a molta altra gent, i finalment obres els ulls i ja fa un any que tens el bloc.

I ara que he decidit fer algun canvi, crec que vull deixar de ser Cirereta. I ni tan sols sé qui vull ser. Bé, sempre seré la Laia. Perquè al cap i a la fi no és pas un pseudònim, que sóc jo de veritat (i no, no us ensenyaré el DNI perquè ho comproveu :P). I el nom m'encanta. I m'agrada ser jo. I jo no sóc Cirereta, ja no. Perquè la cirereta era aquella que un bon dia va obrir un bloc i creia que en un mes ja se n'hauria cansat. La petita cirera que s'amaga entre les fulles perquè té por de sortir, que s'enrojola cada vegada que algú la saluda, però que en el fons és molt dolça i està decidida a baixar de l'arbre. I ja no la sóc. És maco això dels orígens, però he canviat. I m'agradaria que això es reflectís al bloc.

Així doncs, tan aviat com trobi una plantilla que m'agradi i també un nom que em faci el pes per al bloc, faré el canvi (s'accepten propostes ^^). I em rentaré la cara amb aigua, sabó i detergent si és necessari. Però seguiré sent jo. No puc deixar de ser jo!

--------------

Bé, l'altre dia en Jacme del basar em va concedir el premi Arte y Pico (moltes gràcieees :D). No sé quines són els bases d'aquest premi, però suposo que l'hauria de donar a algun bloc que m'agradés, etc. Doncs bé, com que ja sabeu que en faig poc cas d'aquestes coses (vull dir que no m'agrada ser aquell que fa que la cadena es faci llaaaaarga, com els maleïts e-mails de si lo envias a cinco personas... a diez... etc, és a dir, que a mi m'agraden tots els blocs que visito, au, així que ja ho sabeu, i tanco el parèntesi perquè ja no sé ni què faig) [agafo aire] Doncs com anava dient, també en faré una cosa especial d'aquest premi, una cosa que no sé si haurà fet algú alguna vegada i que potser és molt egocèntrica, però que per a mi és simbòlica. He decidit donar-li a la cirereta. I no a mi, a ella. Perquè aviat serà un record i m'ha ajudat molt, m'ha donat l'empenta que necessitava i ha baixat de l'arbre per veure món. I no perquè trobi bons els seus posts, ni perquè el cabell en plan eriçó li quedi bé (és que ahir va anara la pelu, i tota l'estona que se'l toca... ), sinó pel que ha significat per a mi. I hi torno: no li dono a la Laia, sinó a la cirereta (que és clar, mira-la ella que s'autoproclama guanyadora d'un premi, anda que no té cara ni res...).


Doncs bé, me'n vaig a seguir buscant...

4 comentaris :

  1. Mosseta... moltes gràcies pel regal d'avui. M'ha fet moooooooooooolta il·lusió i m'has fet emocionar :)
    Gràcies per pensar en mi, maca!

    Segur que en trobes una de tan maca com tu!

    Petons de bona nit!
    Bonics somnis :*

    ResponElimina
  2. és que això dels blocs té un-no-se-que que t'enganxa. Respecte els canvis al bloc, bé, crec que és una cosa prou personal com per a que ho hagis de fer tu ;)

    Si que t'ofereixo la meva ajuda per si tens qualsevol dubte en aspectes tècnics

    Per cert, bon viatge !!

    ResponElimina
  3. Eps, Laia, com el Carquinyol, jo també t'ofereixo la meva ajuda pel canvi de plantilla. Tu envia un correu i llestos.

    Que et vagi molt bé per Londres, ja t'explicaré com ens ha anat per la Patagònia ;)

    I felicitats per l'any del blog!!

    ResponElimina
  4. :-)

    Jo segur que no en sé tant com en Carquinyol i en Pd40, però si vols ajuda, també te'n dono!

    No sé, t'entenc perfectament amb això del nom. Jo n'he fet més d'un, de canvi de nom... Tu busca, tria, i ja veuràs que trobaràs un nom perfecte!

    ResponElimina