19 de febrer 2008

Escollir

Decidir. Prendre decisions.

De vegades la solució al problema és tan clara que fins i tot amb els ulls clucs podries marcar la creueta a la casella correcta.

D'altres, la decisió és tan complicada que fins a l'últim moment la ment barrina, s'estressa, pensa, va divagant, hi dóna voltes; i a la vegada la mà se situa enmig de les dues opcions i el pols no sap quina d'elles marcar.

I encara hi ha més opcions. Quan la solució és senzilla i nosaltres mateixos la fem difícil. Quan ens fa por allò més arriscat però que creiem que és la opció correcta. Quan ens fa por canviar d'opinió a tan sols una setmana d'haver de dir el sí o el no, el blanc o el negre. Quan la confiança en un mateix, en els propis instints, decau per tot arreu.

Costa mirar endavant perquè el carpe diem és massa bonic per deixar-lo escapar. Però les decisions s'han de prendre. Ara i avui. I per què d'allò que n'estava tan segura ara ja no ho estic tant? Què ha canviat? Jo? La resta? O bé sóc jo, que he canviat i per tant he transformat el que tinc al voltant? Potser són divagacions estúpides, però la situació problema existeix, el dubte existeix i no el puc ometre. No s'hi val un "no sabe no contesta" Ara no.

Tampoc estic disposada a acceptar tractes estúpids que només em perjudiquen a mi. No permetré salvar-me de triar una opció a canvi de carregar una pedra de cent quilos rere les espatlles. Perquè la decisió presa potser m'enfonsa en cert moment, però després em tornaré a aixecar. En canvi, si duc un roc a sobre, de mi només ne quedarà una petita taca a terra que serà trepitjada per tots aquells que venen darrere, que sé que no perdran cap dels preciosos segons de la seva vida en allargar-me la mà. No arribaré a aquest extrem. Puc dubtar, ser indecisa en moments crítics, però no idiota.

I quan tens el cap fet un garbuix, que no saps ben bé què triar, una veueta des de lluny et va fent el compte enrere: set, sis, cinc... Ja queda menys. Ja queda menys per a què? Per a prendre la decisió correcta o la equivocada? El pitjor de tot és que mai arribes a saber si l'altra hagués estat millor.

5 comentaris :

  1. Fa uns mesos que tinc un dilema semblant.

    Els que tenia els he anat responent, no sempre tan bé com hauria d'haver estat però no han anat malament del tot. Sí que a vegades pensar-hi massa fa que l'oportunitat de decidir a temps passi, però és un dels riscs que comporta.

    Per altra banda, el dilema intern que tinc no és massa greu i encara em queda temps. Hi ha dies que penso A i d'altres que penso B. Realment no sé perquè.

    PS: Em va passar el mateix a finals de l'any passat quan vaig decidir, després de molts dubtes interns, canviar la modalitat del batxillerat (tot i que només m'afectava a una matèria).

    ResponElimina
  2. No crec que hi hagi una opció correcta i una equivocada. Hi ha l'opció que et diu el cap i el cor, i l'opció que et diuen els que t'envolten.

    He dit alguna vegada que em vaig haver de barallar amb el meu pare per estudiar el que vaig estudiar? Que vaig haver de defensar l'opció de carrera que vaig triar davant de tothom, perquè tothom ho veia malament?

    Finalment vaig dir que jo volia fer allò. Allò i punt. I que la gent ja podia dir el que volgués.

    Crec que, triis el que triis, si ho fas amb il.lusió, serà una bona opció. Però el més important de tot és que ho triis tu. Que sigui la teva decisió, no la de ningú més. Que tu n'estiguis convençuda, encara que només sigui a mitges. Però que sigui el que tu vols fer.

    I si tu segueixes el teu camí, el que tu has cregut correcte, el que volies seguir, segur que és la millor opció. Perquè la millor opció no és la que et dóna millors resultats, sinó l'opció en la que tu creus.

    (Perdó pel rotllo).

    ResponElimina
  3. Esperem que triis el que triis, no t'hauràs de penedir de res. Sempre dic que si una decisió es pren meditadament i acabes triant l'opció que més valores, no et pots equivocar, aquella és la teva opció i prou. I potser si que és una sort que mai sapiguem què hagués passat si...

    ResponElimina
  4. Dona, jo crec que el pitjor ve quan descobreixes que l'altra opció sí era millor, així que... sort!

    ResponElimina
  5. Alasanid. Doncs me n'alegro que en el teu cas de moment les teves decisions hagin estat encertades! I això de canviar de modalitat realment a un any de la selectivitat sí que deu ser un canvi important, decidir-ho. D'aquí en surt tot després.

    ---

    llum, no e´s que uns diguin una cosa i jo en pensi una altra. ningú ha dit res, ningú m'ha intentat influenciar. M'ho he fet jo sola. I si demanés consell seria inútil perquè cadascú intentaria mirar per ell i no m'ajudarien pas, ho sé. sempre ha passat, això, i seguirà passant.

    I pels comentaris llargs no cal demanar perdó!! Si a mi m'agraden ^^

    ---

    Xexu, i què passa si havies pres una decisió meditadament, n'estaves mot segur, encara faltava mes d'un mes i a una setmana de dir aquesta decisió t'apareix el dubte? Això què és? por a les decisions? No ho sé... pero fa una ràbia!!

    I encara que no ho vulgui saber, en un moment donat em trobaré les dues opcions davant el nas i les hauré de mirar a la força... i hauré de contrastar-les. però el fet ja estarà fet.

    ---

    Benvingut, vier! ja veig que també t'ha agradat la disfressa :P Doncs espero que això no passi perquè sinó jo sóc de les que em menjo viu al primer que em digui el "ja t'ho deia jo..."

    ResponElimina