02 de febrer 2008

Amb el que tinc per casa...

Fa alguns dies (bé, bastants) vaig fer una petita promesa de perdre la vergonya davant les coses que realment volgués fer. I jo em volia disfressar. Lògicament m'hagués encantat que alguns m'haguessin seguit la corrent, s'haguessin animat i haguéssim format una comparsa ben maca, però no ha pogut ser. Malgrat tot, un amic ha decidit disfressar-se amb mi; per tant, ja no em trobaré tan perduda enmig de la massa :D

La meva primera idea era disfressar-me de dau. Ho trobava senzill, impactant i original. Tot el que necessitava era una caixa de cartró quadrada, pintura blanca i negra i unes tisores per foradar-la. Però ara que volia una caixa, ara la meva ciutat es torna la més neta del món i no en trobo ni una pel carrer, quan al costat dels contenidors de reciclatge desgraciadament solen haver-n'hi moltes. Res, doncs a preguntar a les botigues! I uns farts d'anar amunt i avall, i totes les que m'oferien eren massa allargades o massa petites...

Proposta del dau: desestimada

I ara què? Ahir rumiava i rumiava (sí ahir encara no tenia disfressa) mentre veia passar els nens de primària que anaven cap a escola (visc a dos metres d'un CEIP). Normalment cada escola té un tema comú, i crec que aquesta vegada era el reciclatge o alguna cosa així, perquè n'hi havia molts que anaven de contenidors de reciclatge. Sí, sí. Anaven.. dins de caixes de cartó quadrades! Mare meva, jo que havia donat cinquanta mil voltes i ells se me les enduen totes! Ai ai ai...

Pensa Laia pensa...

Una bossa d'escombraries, una caixa de cartró (no quadrada), trossos de cordill de lligar caixes, cinta de precintar, gomets de quan era petita, un cilindre de cartró d'aquests que serveixen per guardar-hi mapes o qualsevol full i una perruca també rescatada. Amb tot això podia fer alguna cosa, i amb un pressupost de zero euros: són coses que tinc de quan era petita o tan usuals que ja les tinc per casa i no tinc la necessitat de comprar-les. I què en faig de tot això? Doncs una disfressa, és clar! I de què aniré disfressada? Doncs encara que la idea no sigui tan original...

Faré una mica l'indi :P

La perruca té dues trenes llaaaaaaaaargues, i amb una cinta i una ploma ja està llest. Pel que fa al vestit, li vaig fer tres forats a la bossa d'escombraries (cap i braços), vaig retallar-li el baix tot fent un serrell punxegut i li vaig enganxar gomets de colors fent sanefes, intentant imitar la vestimenta índia típica. I per acabar-ho d'adobar (i per fer la disfressa una mica més versemblant), vaig agafar trossos de cartró de les capses rectangulars que havia rescatat del forn de la cantonada i en vaig fer unes fletxes, que fins i tot tenen la punta tridimensional. Amb el cartró també vaig confeccionar una espècie de lletra C gegant a la qual li vaig lligar un cordill a banda i banda: i ja tenia un arc. Només em quedava col·locar les fletxes dins el cilindre per a mapes, agafar un altre cordill i enganxar-li per poder-m'ho penjar a l'esquena i... tatatxaaaaaaaan! :D

I les crítiques? Quina disfressa d'índia més...

Estranya? No, és personalitzada.
Lletja? No, és especial.
Cutre? No, és ecològica i reciclable!

Ja estic llesta per sortir i fer sarau una estona. I m'agrada la disfressa, sí. Realment la trobo molt molt original! Segur que ningú anirà com jo! No és de roba, ni comprada, ni té grans filigranes. Però l'he fet jo, i m'agrada. I si és així, no em fa por sortir, no tinc la sensació de fer el ridícul. Perquè he descobert que quan em replicaven i m'humiliaven i em quedava en blanc era perquè no estava convençuda, no em sentia segura del que portava, el que feia o el que deixava de fer. He descobert que quan alguna copsa m'agrada sóc capaç de defensar-la i treure arguments insospitats o un somriure d'allà on sigui. Perquè quan et critiquen i els engegues un somriure no saben què dir. Comprovat.

4 comentaris :

  1. Sàpigues que amb la llista que has donat no sabia per on sortiries... D'indi, qui ho hauria dit.

    Em sembla que aquest any no em disfressaré.

    Jo he vist baquers que buscaven indis entre ahir i aquesta tarda, ves amb compte i que no t'agafin.

    ResponElimina
  2. M'ha encantat el teu últim paràgraf. I tant que sí!!!

    I la disfressa, segur que has anat molt ben disfressada.

    He rigut molt amb això dels nens i les capses. Ai! Si és que en algun lloc havien de ser :-P

    ResponElimina
  3. Que apanyada. I valenta, i no ho dic per sortir així al carrer, total, és carnaval i tothom fa el ruc aquests dies, sinó pel que dius al final. Denota una gran determinació per part teva, i una voluntat que costarà molt tirar per terra.

    ResponElimina
  4. Jo sempre m'he disfressat per carnestoltes i sempre ho he fet igual que ho expliques. Potser perquè visc en un poble amb un fantàstic carnaval no he sentit mai la sensació que expliques al anar disfressat.
    No obstant, tot el que dius és pot traslladar a altres contexts, i aleshores si que la he tinguda aquesta sensació, i moltes vegades.

    ResponElimina