25 de gener 2008

Segon experiment: jugant amb l'ou

Això no va de qui va ser primer, si l'ou o la gallina. Ni de fer maionesa. Sinó de fer desaparèixer la closca dura de l'ou, principalment formada de carbonat de calci. És que sempre se'm trenca la closca dels ous desmesuradament quan vaig a fer una truita, i llavors tindria ganes d'agafar-ne un altre i, per ràbia, esclafar-lo contra terra. Però es perillós: fas un merder que és massa, les propietats enganxoses de la clara d'ou fan que sentis un sorollet estrany a cada passa que fas, i potser em cau una bronca.

Així doncs, el procés que vaig dur a terme va ser el següent:

Primer de tot, cal escollir bé els "ingredients" que es faran servir...






















... L'ou, que era el principal objectiu a destruir; i el vinagre, que amb les seves propietats àcides m'ajudaria a fer-ho.

Seguidament, vaig col·locar l'ou ben net, sense cap ploma ni res, dins un recipient i el vaig inundar de vinagre (vinagre de vi, no pas cap d'aquells balsàmics i no sé què més...). I apa... a esperar!

La reacció que s'havia de dur a terme era aquesta:

[carbonat de calci] + [àcid acètic] -----> [Diòxid de carboni] + [Acetat de calci] + [Aigua]

I realment alguna cosa allà s'hi coïa, perquè l'aspecte que presentava l'ou i la pudor que feia allò era de premi.

Vaig tenir paciència i vaig esperar durant tres dies. S'havia format a sobre del recipient una substància escumosa d'aspecte fastigós, i l'ou surava dins la bassa de vinagre, sempre deixant anar la inestimable aroma. El vaig extreure del recipient, el vaig netejar bé i per fi vaig poder fer això:



La closca dura de l'ou havia desaparegut i en el seu lloc, l'ou hi tenia una membrana prou consistent però molt tova alhora, que es podia apretar (amb mesura) com si fos una piloteta de goma. A més a més, també havia augmentat la seva mida. Què havia passat?

En primer lloc, l'àcid acètic (el vinagre) ataca el carbonat de calci de la closca de l'ou. L'àcid perd un protó i, combinant-se amb el calci de la closca, es forma l'acetat de calci. El carboni, l'oxigen i els protons alliberats donen lloc l 'aigua i el diòxid de carboni, que s'allibera a l'atmosfera. D'altra banda, hi ha una altra curiositat: per què augmenta de mida? Primer cal recordar que el vinagre també està format d'aigua, que no reacciona amb el carbonat de calci, sinó que penetra a l'interior de l'ou (ja que aquest ha perdut la seva protecció; i la membrana de l'ou és semipermeable). Aquest fenomen s'anomena osmosi, i també el pateixen les nostres cèl·lules. I ja per acabar, com que l'ou ha augmentat de volum, la seva densitat és menor i... sura.

[Si algú hi trobés alguna errada en el que he explicat que m'ho digui :-S ... és que potser les meves fonts no són del tot fiables!]

[Perdó pel soroll del video!]

4 comentaris :

  1. Oh! M'han agafat ganes de fer l'experiment a mi també!!! Això del vídeo és molt xul.lo!

    Ara, que si dius que has de tenir l'ou tres dies en vinagre i que fa pudor... em sembla que ma mare em dirà que no...

    ResponElimina
  2. Jo sempre me l'havia plantejat aquest i mai l'he fet.

    A veure si un dia d'aquest començo a fer-ne algun que ja va tocant.

    Se m'ha fet entenedora l'explicació. Ah, pel soroll... No me n'havia adonat.

    ResponElimina
  3. Ui llum però si tenies un noguer, deus tenir espai a fora... i no cal que estigui a una temperatura determinada,ho pots deixar fora eh! Que jo ho tenia al balcó :P

    ---

    Sí alasanid, aquest és força típic. Vaig veure a un video d'internet que el feien botar i em va fer gràcia :D

    ResponElimina
  4. Cada vegada que intento fer l'experiment acabo fent un ou ferrat amb bacon... coses dels costums !! ;)

    Molt curiós !!

    ResponElimina