02 de gener 2008

Petits detalls

M'agrada apreciar les petites coses, allò que semblen tonteries però que en realitat tenen molt valor, ja sigui per la dedicació am la qual es fan o per la raó per la qual s'han fet.

Tinc un amic a qui li explico les coses, que té aficions semblants a les meves, i que sobretot sap apreciar també aquests petits detalls. Per això no em fa pas mandra dedicar-m'hi una mica. I una simple i senzilla postal de nadal amb forma de Pare Noel de papiroflèxia sé que li farà il·lusió. I si no és il·lusió, com a mínim sé que no la depreciarà pas i que sap veure-hi alguna cosa més que un tros de paper. Dedicació, afecte, potser un gràcies. I fer aquestes coses ve de gust, em sento bé i m'encanta.

I avui m'ha sorprès amb un petit detall personal: una capseta amb quatre lacasitos, unes monedetes de xocolata i un ferrero rocher. I m'ha dit que era de collita pròpia, del que havia anat a arreplegant (i que els seus pares no l'enganxessin fent allanamiento de mordada a la capsa de bombons havia estat una proesa!). Li he dit en un principi que per què ho feia, i que si la xocolata era la seva ració que se la quedés, que jo sé que també li agrada. Perà m'ha contestat que sempre el sorprenc amb alguna cosa, com ara el Pare Noel, que segur que m'havia costat molt de fer. Li he intentat fer entendre que no és així, que és bastant més senzill de fer del que es pensa, però no m'ha fet cas. Així doncs, tinc una min-capseta amb un ferrero rocher, uns quants euros ben dolços i uns quants lacasitos... Bé, concretament tres. Que la resta ja són cap dins :P

I qualsevol podria pensar que és la chorrada més gran del món, però són les nostres tonteries. Per exemple, tenim dos projectes més en marxa:

El primer és un amic invisible que no ho és (perquè ja sabem qui és l'altre), amb les bases següents: el regal no pot valdre més de 2 euros i en conseqüència, ha de ser una cosa friki, d'allò que es pot trobar en un basar xinès d'aquests que abunden. I és que en aquests llocs hi he vist cada cosa que ho trobo segur... Principalment perquè aquesta és la gràcia, que tampoc és cap cosa precisa, sinó que li puc reglar qualsevol cosa. Pobret, hehehe!

El segon projecte és disfressar-nos per Carnestoltes per acabar de perdre la vergonya (i no em disfresso des de que tenia 11 anys). I com que no estem disposats a gastar-nos gaires diners per un dia, la millor solució és una disfressa casolana (perquè una de fàbrica no baixa dels 14€). I la decisió ha estat.... Disfressar-nos de daus :D Se'm va ocórrer i mira, així hem quedat. Només hem de demanar una capsa de cartró en qualsevol botiga, fer-li un forat gros pel cap a la part de dalt, dos als costats per treure els braços, un a baix per treure-hi les cames i el cul, pintar-la de blanc, estampar-hi uns puntets negres i... a repartir sort ^^ Lògicament, sortiríem dissabte a la tarda però a la festa cutre de la nit que fan al pavelló no m'hi veuran pas. Ben mirat, perquè per pagar vuit euros i estar envoltada de gent vomitant per aquí i per allà de tant alcohol que s'han fotut endins... Millor me'n vaig a berenar disfressada i miro la cara del de la fleca ^^ Però encara és un projecte això...

I són petits moments i petites coses que em fan sentir bé. Rebre-les i fer-les. Perquè m'agraden, perquè les sé apreciar. Perquè no necessito grans coses ni grans esdeveniments per passar-ho bé. Perquè sóc així.

5 comentaris :

  1. Ooooooooohhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!

    Que maco, això de la capsa amb coses de xocolata. Que mono que és el teu amic!

    Si és que, amb amics així, es pot anar a tot arreu!

    I sí, disfresseu-vos de daus! I ja diràs què li has comprat!

    Oh, quin noi més maco!

    (Tu també ets maca, eh!)

    ResponElimina
  2. Les petites coses són la sal de la vida, i aquesta sal no té contraindicacions, així que cal aprofitar-la !!

    ResponElimina
  3. hehhe no m'ho esperava Llum, pero mira... Potser li donava més importància fins i tot de la que jo li pogués donar...

    I tant, aquesta no fa pujar la pressió ni res d'això carquinyol ^^

    ResponElimina
  4. I espero que segueixis sent així per molt temps. Ja tenia raó la Llum que aquest és un gran post, i és la demostració de que les coses més senzilles es converteixen el les més grans fonts de felicitat. M'agrada que siguis així, m'agrada que gaudeixis dels detalls i que et sàpigues muntar tot un projecte amb uns recursos limitats, però ben carregada d'il·lusió. I sobretot, sobretot, aquest amic que tens, cuida'l (que ja sé que ho fas), perquè aquesta amistat val la pena i és de les que duren. Felicitats, un post genial.

    ResponElimina
  5. OOoooooooooooooooooh xexuuu!! Ale, ja està, ja m'he posat vermella... Ara m'hauré de disfressar de tomàquet hehe!

    Doncs m'agrada que t'agradi que m'agradin aquestes coses (ole l'embarbussament!!). Sóc molt detallista, això sí... I fer coses a mà m'encanta! però hi ha gent que la dedicació i el fet que estigui fet a mà no ho valora i preferira una cosa comprada... Jo de ben segur que no...

    I ja el cuido ja! Tu als teus amics també els deus cuidar molt perquè pel que ens expliques us estimeu molt tots! A veure si puc aconseguir-ho jo també :D

    ResponElimina