12 de gener 2008

No me n'he pogut estar...!

Tinc un meme pendent, experiments pendents, històries pendents, ciència pendent, un examen pendent... Però no me n'he pogut estar i me n'he sortit!!!

Redoble de tambores... trrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr....

I flautes..... tiririririri....

I tota la traca aplaudint perquè...



Tataxaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!!! he aconseguit fer l'ADN d'origami!! Un avenç per a la ciència (o no)! Un projecte fresc i innovador (mmm tampoc...)!! I una figureta més a la meva col·lecció (això sí ^^)!!

I aquest gran èxit va dedicat a tota la comunitat científica de Biòlegs (hola Dan!) i bioquímics (hola Xexu!) i a tota la resta de gent que s'interessa per conèixer una mica més com som i què ens envolta, de què estem fets, etc. En resum, a tots aquells que us interesseu per la ciència i sempre esteu disposats a saber-ne més coses... Apa, per a tothom!!

[Això és una rèplica molt fidel i exacta al nostrea material genètic, gairebé comparable a la fidel imatge del millor dels microscopis. No us confongueu, no és de veritat. Si tinguéssim l'ADN de paper no duraria ni un periquete perquè en un medi aquós la cel·lulosa... plim! Diguem que es queda una mica feta una pasteta... I perquè no hi apareix la meva mà, però fa un pam de llargada, i en realitat d'ADN en tenim uns 2 metres (a mida real, és clar). Si fos així, de paper i d'aquesta grandària, necessitaria tota casa meva per col·locar-hi els meus gens! I ja podria ser, ja, que jo tinc molt a dir!!]

6 comentaris :

  1. Plas, plas, plas,...
    Aplaudiments enfervorits. Queda clar que a mes de dofins, ets una artista de l'origami.
    Únicament un detallet. Si fos d'aquesta mida, amb la teva casa no en tindries prou per posar tots els teus gens. Ni tant sols amb la teva ciutat. Si calculem 5 mm entre base i base, i l'ADN humà té uns tres mil milions de bases... surt una mida de... Quinze mil quilòmetres!!!

    ResponElimina
  2. Ja que hi som, podries haver pintat les diferents bases complementàries de diferents colors, i amb els seus corresponents ponts d'hidrogen pertinents... Que no, que és espectacular, t'ha quedat de conya. Ja que no ha de codificar per res, com a mínim que guarneixi la teva habitació.

    ResponElimina
  3. Ostres!!!

    M'has deixat amb la boca ben oberta, Laia! Aquest ADN és genial!!! Si és que sembla el d'un llibre qualsevol on hi surtin ADN! I, realment, sembla molt difícil de fer!

    Genial!!!

    ResponElimina
  4. Ja ho vas anunciar fa dies i finalment l'has atacat i vençut. Felicitats!

    ResponElimina
  5. OooOOoOOO!!!Ostres hehe... Mmmm i si el replego i el condenso molt fins a fer-ne cromosomes? M'hi cabrien a Cerdanyola?? Sinó hauré de llogar un terreny perdut no sé on, només per al meu ADN de paper!! Crec que em quedo amb aquesta seqüència només ;)

    ------------

    Els models (que no els diagrames, que són els que jo faig servir) sí que eren en color i tenien dibuixades A T C i G. La diferència és que un model ja et donen el dibuix i tot fet, només has de plegar per les línies indicades com si fos un trencaclosques. Amb un diagrama tu parteixes d'un full de paper normal i corrent, i has de seguir els passos per arribar a fer la figura. Ho havia pensat, això de pintar-ho, i per això ho vaig fer amb paper blanc. però ahir em feia mandra ^^

    L'altra pega és que no tinc espai a l'habitació i les figuretes estan confinades en una capsa de sabates (que aviat hauran de ser dues :P)

    ------------

    No, Llum, de debò que no és tan difícil! És entretingut, i jo no vaig entendre bé les instruccions al principi. Però després de fer tots els plecs i desplegar, l'hèlix es fa sola pressionant una mica els costats. I jo trencant-me el cap l'altre dia!!!

    ---------

    Sí alasaniiiiiiid! és que em fa ràbia quan un no em surt. I ara ja per fer l'acudit, n'hi ha un que se m'ha resistit sis vegades... El dofí!!

    ResponElimina
  6. quina artistasa! visca! xiqueta, m'imagine la teua habitació inundada de figuretes de paper! on les guardes totes?

    ResponElimina