03 de gener 2008

Lletra petita

Una mania com una altra: m'agrada llegir la lletra petita.

La lletra petita de la propaganda, que et regala això i allò en lletra 72, però que t'
avisa en lletra mini que tindràs un X % d'interès i que per tant acabaràs de pagar allò els pròxims nadals, quan tornaràs a comprar una altra cosa que trigaràs un altre any a pagar.

La lletra petita dels anuncis, ja sigui la dels bancs, els que t'animen a demanar crèdits, els de cosmètics que t'avisen que les pestanyes de la noia són postisses malgrat que en lletra 72 et continuen dient que se t'allargaran nosequants centímetres (cal anar en compte que algun dia d'un tancar i obrir d'ulls ens enviaran a l'altre barri de la ventada que farà). I no ens oblidem de la lletra petita d'un contracte (encara que amb aquests no hi tinc gaire experiència). O la dels bitllets d'avió comprats, que te n'adones que al preu inicial no hi ha incloses ni les taxes d'aeroport ni res d'això... Normalment, quan veus un escrit i al peu de pàgina lletres de mida inintel·ligible, comences a desconfiar.


Però i la lletra petita d'una conversa? Qui la llegeix aquesta? Jo li dic, així, o també se li podria dir comunicació no verbal, o amb el nom que us vingui més de gust. Però una conversa es pot escriure, segueix sent un text oral i per tant, té lletra petita.
I la mida d'aquesta depèn de la persona. Alguns la posen a 10, de manera que encara es pot llegir i se li poden endevinar les intencions. D'altres potser a 8. I n'hi ha que a 5. D'aquests últims no te'n pots fiar gaire, que són aquells que t'ensabonaran, et diran que sí a tot, per a ells seràs el millor, et demanaran un favor amb una mirada d'aquelles que de vegades costen d'evitar... Però després hauràs de pagar-ne les conseqüències amb un 50% d'interès. I tot per no saber llegir la lletra petita. Perquè a diferència dels textos escrits, no n'hi ha prou amb una lupa de 10 augments, ni tan sols n'hi ha prou amb un microscopi electrònic d'aquells que hi ha a la UAB i que espero poder veure algun dia. Se n'ha de saber, de llegir la lletra petita invisible. S'ha de saber interpretar, observar i desenmascarar les intencions, les mentides que s'amaguen rere les paraules, els enganys que ens volen embaucar. I no sé com es fa. Jo tenia intencions de comprar-me una lupa ben grossa, però veig que no em servirà de res.

Només serveix anar amb peus de plom. Mirar a l'esquerra, a la dreta i altre cop a l'esquerra abans de creuar el carrer. Entrenar la mirada desafiant pròpia dels vaquers de l'Oest i posar-la en pràctica quan intueixi que se m'acosta per l'esquena una conversa amb lletra petita mida 5.
Poques vegades he pogut fer clic sobre la lletra i canviar-la a mida 12, 15 o 40. M'he sentit alleujada en fer-ho, m'he tret un pes del damunt i he caminat cofoia de no haver-me deixat entabanar. Però hi ha bancs molt vius. Massa vius. I te la foten sense adonar-te'n, amb una subtilesa memorable. I és llavors quan firmes sense llegir la lletra petita. El contracte no dura per tota la vida, i l'únic que en treus de profit és que has après que no tornaràs a ingressar ni un duro en aquella entitat. La pedra que et fa entropessar s'ha de llençar d'un cop de peu a la vora del camí, perquè no faci nosa.



Llegir aquest post implica que el lector ha d'abonar la quantitat de tres somriures al present bloc. El no compliment d'aquesta clàusula comportarà... Bé, encara m'ho he de pensar :D :D :D


6 comentaris :

  1. M'agrada molt aquesta equivalència que fas de la comunicació no verbal amb la lletra petita, no m'ho havia mira't mai així, però tens tota la raó. Jo soc de les que em fixo moltíssim en el meu interlocutor, i acostumo a clitxar de seguit quin "tipus de lletra utilitza", és molt important llegir entre línies.

    :D :D :D

    ResponElimina
  2. Laia, ets un follet que em persegueix i que cada dia sap què ha d'escriure per tocar-me la fibra? :-D

    Ai, com m'agradaria saber llegir la lletra petita de les converses. De les parlades, i de les escrites. Com m'agradaria que no me l'haguessin fotut una vegada i una altra. Com...! :-D

    Llançar d'un cop de peu a la vora del camí? El proper cop ho intentaré. :-D

    (Els somriures estan intercalats en els comentaris, sense solta ni volta).

    ResponElimina
  3. Espero que ara no pensis que sóc dels de lletra 5 perquè t'ensabono, però no és la primera vegada que et dic que les teves metàfores són genials, i ho saps, t'ho he dit tant aquí com a casa meva. La teva visió de les coses em meravella cada cop més. Un altre cop, trobo molt encertat el que dius sobre la lletra petita en les converses, i com deien més amunt, tampoc ho havia pensat mai així, però t'asseguro que ho començaré a fer servir. Ja deixaré dit cada cop que ho utilitzi que és cosa teva, s'ha de mantenir el copyright.

    Però això que s'hagi de pagar per llegir el post... va, perquè ets tu:

    :D :D :D

    ResponElimina
  4. Maleïda lletre petita...

    El millor seria, sens dubte, que la lletra petita fos a dalt de tot i depenent del que diu es fa una cosa o una altra.

    N'hi ha qui a la lletra petita de la conversa (felicitat ver la troballa) n'hi diuen llegir entrelínies. Jo de llegir així no en sé gens i he de confiar amb els qui també són a la conversa.

    :D :D :D

    ResponElimina
  5. Caram caram, així que no hauré d'inventar-me cap sanció! veig que heu après a llegir la llera petita... hehehe!!

    ----------

    és la meva nomenclatura personal, Boira. Dic les coses a la meva manera i jo ja m'entenc, però és cert que aquesta sí que està ben trobada (ale aquí tirant-me floretes!!). I això que dius que la saps llegir... Ensenya-me'n!! Que jo no en sé i encara m'escuraran les butxaques un dia d'aquests...

    ---------------------

    Un follet, Llum? Doncs si em poso la meva jaqueta preferida que té caputxa de follet, i tenint en compte que no medeixo gaire... potser sí, potser sí :D

    Tu i jo haurem de pressionar la Boira perquè ens faci un curset intensiu de com llegir lletres petites de converses!!

    I ja els he vist, ja, els somriures... Has seguit les instruccions, molt bé. No et mereixes cap càstig (però ningú s'ha preguntat que potser el càstig era menjar-se una tableta de torró blanc de suchard, eh...?).

    ------------------

    No no, tu xexu m'ensabones a lletra 40 :D decididament, em disfressaré de tomàquet, que de vermella ja ho estic!!

    No sé, són flaixos que tinc i que els he de posar en algun lloc. Si els tinc a mitja tarda, doncs al bloc. Si els tinc a les dues de la matinada, doncs a la llibreteta que tinc preparada al calaix per a pensaments d'emergència. Però no cal posar-hi copyright, jo cedeixo els drets d'autor de l'expressió a tothom. Que si no, la de noms que hauríem de dir constantment a tot allò que diguéssim que ja ha estat dit! Jo ho dic.. pel bé de la humanitat, ale. Ja he fet la bona obra de l'any (ui, que aviat no?) Que nooo, que encara me'n queden moltes :D

    --------

    Es veritat, alasanid, no me'n recordava! Normalment se li diu llegir entre línies... Però jo m'invento el meu vocabulari sempre hehehe...

    I és veritat que la lletra petita a la capçalera ens cridaria molt més l'atenció, que és per on comences a llegir...

    ResponElimina
  6. La "lletra petita" de les converses es "llegeixen" sovint amb òrgans que no són d'aquest món, ja que és aquella veueta que tenim tots dins nostre i que, massa freqüentment, no escoltem la que ens ho "llegeix"

    =)

    ResponElimina