14 de gener 2008

I si tots els dilluns quan em llevés i mirés a través de la finestra veiés això...?

Des que vam tornar de vacances encara em sobta llevar-me a les set i mitja i veure que a fora tot encara és fosc, ja que abans de vacances hi havia llum quan em llevava, i com que la meva habitació deu donar a l'est, doncs sempre em despertava.

I d'ençà que hem retornat a la normalitat, fa molta mandra llevar-se cada matí, veure com surts al carrer i encara no hi veus del tot clar. I la foscor encara fa que la motxilla a l'esquena pesi més, que la son pesi damunt les parpelles i que a primera hora lamentablement els conceptes hagin d'entrar a cops de martell.

Però si quan t'aixeques al matí veus això des de la finestra...





Tot canvia. Perquè per començar et quedes embadalit una bona estona, i això fa que el temps que dediques a cada cosa se'n vagi en orris, que corris d'una banda a l'altra perquè fas tard i que el córrer et desvetlli.

Però fa un goig veure el cel així...

10 comentaris :

  1. La sortida de sol d'avui ha estat preciosa... jo he pujat a les plantes superiors de l'edifici on treballo per a fer-hi la foto corresponent també ;)

    A veure si la poso un dia d'aquests...

    ResponElimina
  2. Aquest matí, casulament, he vist els canvis de color. Tinc l'habitació orientada al... sudoest.

    PS: Poster és perquè avui m'he llevat més ràpid del normal i m'ha donat per sortir al balcó.

    PPS: A aquella hora encara no passegaven gossos.

    ResponElimina
  3. Ostres, quin cel més maco, noia!!!

    ResponElimina
  4. Maco, si senyor. Però jo al mtí quan em llevo podria tenir un cel així sobre meu, i ni el veuria, de dormit que vaig.

    ResponElimina
  5. Jo pocs dies el veig així... O potser com en xexu pocs dies m'hi fixo perquè vaig mig adormida! però me n'alegro que us hagi agradat!

    ResponElimina
  6. OOOOOOOOOOOOOOOOOOOh, kamakuuuuuuuuu

    ResponElimina
  7. jo quasi caic de la moto distret mirant el cel a les 8 del matí :)

    ResponElimina
  8. No et falta pas la raó! Així qualsevol es desperta!

    Jo també surto quan encara és de nit, agafo el tren quan la foscor se'ns menja, i torno quan la lluna ens diu bon dia. Però he après a trobar les estrelles (que des de casa es veuen de meravella) i saludar-les cada dia.

    Feia dies que no et veia! Maca la nova imatge!

    ResponElimina