I si tots els dilluns quan em llevés i mirés a través de la finestra veiés això...?

Des que vam tornar de vacances encara em sobta llevar-me a les set i mitja i veure que a fora tot encara és fosc, ja que abans de vacances hi havia llum quan em llevava, i com que la meva habitació deu donar a l'est, doncs sempre em despertava.

I d'ençà que hem retornat a la normalitat, fa molta mandra llevar-se cada matí, veure com surts al carrer i encara no hi veus del tot clar. I la foscor encara fa que la motxilla a l'esquena pesi més, que la son pesi damunt les parpelles i que a primera hora lamentablement els conceptes hagin d'entrar a cops de martell.

Però si quan t'aixeques al matí veus això des de la finestra...

Tot canvia. Perquè per començar et quedes embadalit una bona estona, i això fa que el temps que dediques a cada cosa se'n vagi en orris, que corris d'una banda a l'altra perquè fas tard i que el córrer et desvetlli.

Però fa un goig veure el cel així...