09 de gener 2008

Flaixos blocaires i alguns que fan trampes i fan drecera pel camí per tal d'arribar abans a lloc

Avui, he tingut un altre d'aquests flaixos que et fan recordar a algú del món dels blocs. Últimament no em passava gaire, però avui ha estat un viatge mental que ha durat força estona. És com molta de la gent que em coneix a mi i la meva afició als dofins, que en sentir aquesta paraula ja es recorden de mi.

A classe de Biologia hem tingut uns minuts per tal d'intentar resoldre dubtes relacionats amb el tema del qual n'he de fer un examen divendres. I jo en tenia algun de petitet, simplement una cosa que jo vaig agafar en els apunts que ella va dir en un moment determinat, i que semblava estar una mica fora de lloc. No per res, sinó perquè no tornava a aparèixer cap altra vegada en els meus apunts. I per si era un error d'oïda meu, completar les meves anotacions.

El tema que estem fent és la replicació del DNA i l'expressió genètica, i el que li he preguntat estava relacionat amb les seqüències reguladores, que excepte el promotor, de les altres només ens va dir que n'hi havien de silenciadores, potenciadores... etc. I quan li he formulat la meva pregunta, m'ha contestat que allò no ho havia explicat i que no calia fer-ho, perquè llavors estaríem entrant en temes massa complexos en els quals no hi havíem d'entrar. I em passa sovint: tinc llacunes, dubtes, coses que no m'encaixen del que llegeixo, i sempre resulten ser aspectes en els quals no volen entrar, que estan fora del nostre abast diuen, i em quedo amb la curiositat rondant pel cap. És com si m'expliquessin un conte i se saltessin alguns capítols. I això no fa gràcia, perquè de sobte el prota ha arribat a la casa encantada i no saps si pel camí ha lluitat amb tres-cents cinquanta quatre monstres, o si ha patit una breu malaltia, o si l'han adduït els ET. Quina gràcia té llegir el principi i el final? L'essència d'un llibre és a la trama. L'essència de la vida es troba en el dia a dia, no en el dia que naixem i en la nostra mort.

Bé, deixant això de banda, que després de cinc minutets de xerrameca, m'ha dit que no entraríem en aquell tema perquè allò no era bioquímica... PAM! Paraula clau. Ja està. Xexu!!!! I el cap de la Laia s'escapa de l'aula, viatja fins a casa, encén l'ordinador, connecta el router i passa per casa d'un conegut que li ve al cap. Una estoneta. Una mica més... Fins que una veu eixordadora va cap a casa seva, l'agafa dels cabells i arrossegant la torna a l'aula, mentre va dient Laia, que ets aquí o encara ets de vacances?

2 comentaris :

  1. hehehe... t'entenc, però s'ha de tenir una mica de paciència. És important tenir primer una imatge clara de tot el problema (l'arbre) per després anar omplint-los de detalls (les branques i les fulles) sense perdre'ns.

    ResponElimina
  2. I dius que això ara ja no et passa tant? A mi em segueix passant contínuament, sempre hi ha alguna cosa que em recorda a algun blogaire, és inevitable.

    En Carquinyoli té raó. La teva fal·lera per aprendre és bona, però tots ens hem trobat que ens expliquen versions simplificades de les coses fins que arribem allà on representa que ho hem d'aprendre tot. Però pensa que al llarg de la carrera també passa això, en algunes assignatures passen per temes de puntetes, fins que arribes a una assignatura que parla d'allò concret, i llavors et foten un rotllo...

    Què passa amb els promotors? Són elements molt complexos, i allà s'hi uneixen la tira de proteïnes per fer la tira de coses, tenen elements de resposta per tot. Ni a la carrera ens ho deixaven clar això.

    ResponElimina