22 de gener 2008

Escapando de la crítica [Relats Conjunts]


Ja us sonarà el quadre...

... Però us enganyava. Tot allò de "el nen al que li deien fes això i allò altre...", "el que tal i qual..." Tot mentides. Com quan necessites resoldre un problema compromès i recorres a algú altre, però com que potser et fa una mica de vergonya acabes dient: "tinc un amic que..." I apa, fora culpes. Doncs no, qui fuig no és el nen, qui s'amaga i té por no és el nen. Jo sóc el nen, i ell és jo.

Sóc un quadre més de la gran galeria que m'envolta, de l'immens museu en el qual m'ha tocat estar. I hi ha de tot: exposicions permanents, dins les quals hi ha quadres realment bonics i que no et cansaries mai de contemplar i admirar i remirar; i quadres que fan mal a la vista, que tenen colors massa llampants i pretensiosos que de seguida cansen i es fan pesats, fins i tot insuportables. També hi ha exposicions de temporada, que venen uns quants mesos i després marxen a un altre lloc. Està bé la varietat, els canvis, poder conèixer les diferents tècniques i tendències que han dominat diferents moments de la història. Però de vegades hi ha quadres que impacten i que t'agafen amb força els ulls i l'ànima, te'ls roben, se'ls queden, els segresten i no te'ls tornen mai més. Si sabés que els meus ulls i al meva ànima són dos passadissos més enllà no passaria res, però el més fotut és que pertanyen a exposicions temporals. On se'ls endú? Durant quant de temps? Tornaran? La incertesa se'm menja per dins.

Però he arribat a la conclusió que no sóc un quadre tan lleig, en el fons. Tinc la meva gràcia, no sóc pas llampant, i prou realista. I he arribat a acceptar-me tal i com sóc. Per això esquivo els que em critiquen, els que em jutgen, els que no saben veure com sóc, els que no hi veuen més enllà de les quatre tires de roba que duc a sobre. I no puc escapar-me, de moment. Estic atrapada. Perquè per molt que digui i intenti autconvènce'm, no he superat la por a la crítica, a les mirades que se' claven dia sí dia també, a les cares que fan ganyotes en veure'm, als que passen de llarg i ja no em dediquen ni la ganyota. I no puc seguir així, he d'escapar de tot això i deixar-ho enrere. I és tan senzill...

Tot és fosc. No em veu ningú. Les mirades, desades, i les ganyotes també. Mirar a banda i banda, com al creuar el carrer. Ara. Segur? Ostres, va! Un peu a fora... Uiiixxx que fred és el terra! Vinga, ja quasi hi ets... I un altre peu. A dins? No, sóc fora! Fora! Ho he aconseguit...

I ara, m'ha entrat una mica de gana... A veure si trobo alguna cosa calentona... Un plat de sopa, potser...

8 comentaris :

  1. Doncs amb aquesta carona que "fas" passa't per casa, que encara no sé què hi haurà de sopar. Ja farem quelcom!

    ResponElimina
  2. Un altre gran relat, Laia, i en van dos amb aquest quadre! Això té mèrit, jo pensava que penjaries directament l'altre. M'ha agradat molt, molt ben trobat, i l'apunt del final del plat de sopa és molt bo. Perquè va per Warhol, oi? A veure si se me'n va la castanya...

    Veig que al final, com vas comentar quan vas fer l'altre relat, vas enviar la proposta a relats conjunts. M'alegro que l'hagin triat. Avui, si puc, acabaré el meu i també el penjaré, que no es propi de mi trigar tant per RC.

    ResponElimina
  3. m'ha agradat molt esta molt be..gracies

    ResponElimina
  4. Sí si us plau carme!! Que encara no he menjat res!! :P

    ----

    mmm xexu... ara jo quedaria molt bé si digués que era per Warhol però no ho era... ostres, per què no se'm va ocórrer a mi! Mira que queda bé... perquè m'has dit "oi?" que si no ho deixava tal qual i que cadascú li donés la interpretació que volgués! Ostres.. ara no vull dir per què ho escrit, m'agrada molt més el sentit que li has donat tuuuu! :( Bé, en fi, acceptem que la idea ha estat teva, que atribuir-se mèrits aliens no està bé, no no no. Mira, vaig estar llegint el relat anterior i en carquinyol em va dir en un comentari que el noi se li havia fotut el plat de sopa, i resulta que en fer-lo sortir del quadre no sabia com acabar el relat i mira... Ho vaig posar... ostres, tu ets molt detallista també eh! vas més enllà i et fixes en petites coses de vegades, i li dónes un sentit diferent i més maco (tot això quedaria molt bé si jo ho hagués escrit amb aquest sentit, és clar...) Ale com m'enrotllo!!

    ----

    Gràcies mon! I benvingut!!

    ResponElimina
  5. M'has de disculpar, perquè aquest cop no vaig rellegir el teu primer relat ni els comentaris, i per això no vaig caure en això, i he fet la meva pròpia interpretació

    ResponElimina
  6. Bon relat! Així que la proposta va ser teva? Doncs felicitats també per això!!

    ResponElimina
  7. Sopa?
    jo en vaig fer per Nadal

    Un molt bon relat. Felicitats
    ;¬)*

    ResponElimina
  8. Bon relat. Segur que a fora hi està millor!! Amb la sopa, tu diràs :p

    ResponElimina